Un equip d’investigació integrat per les universitats Jaume I de Castelló, Barcelona i València i els museus Soler Blasco de Xàbia i Prehistòria de València ha destacat el potencial del jaciment arqueològic de la Cova del Moro, situada en El Poble Nou de Benitatxell a Alacant, per a proporcionar dades significatives que servisquen per a avançar en la definició de la seqüència, les tecnologies i les economies de les societats paleolítiques en la Ibèria mediterrània. L’estudi ha estat publicat en el número 1 de 2021 de la Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental, PYRENAE.

El jaciment de la Cova del Moro va ser descobert científicament a finals del segle XIX pel geòleg i paleontòleg J. Vilanova i Piera, però mai ha sigut excavat amb metodologia arqueològica. En 2005, el director del Museu Soler Blasco de Xàbia, J. Bolufer, va elaborar els primers plànols d’emplaçament i alertà del perill de sobreexplotació urbana de la zona. L’equip d’investigació ha estudiat els materials recuperats fins ara (conservats en els museus de Xàbia i Arqueològic Nacional a Madrid) i han realitzat diverses anàlisis per a esbrinar el potencial d’aquest indret.

Durant l’estudi, s’ha comprovat que existeixen dos paquets sedimentaris ben definits i superposats que permeten assegurar que apareixen nivells arqueològics més antics per sota d’aquest, que es podrien correspondre al Paleolític superior inicial o fins i tot abans. Les dates obtingudes, juntament amb les datacions radiocarbòniques realitzades, confirmen que l’indret conserva una llarga seqüència d’ocupacions humanes, amb mostres del Gravetià (datat entre 27.000 i 26.000 anys), Solutrià i Magdalenià inferior o mitjà (datat entre 18.000 i 17.000 anys), el que permetria documentar una seqüència completa del Paleolític superior.

L’equip va més enllà i considera que «atesa la potència sedimentària visible per damunt dels nivells magdalenians i per sota dels gravetians, estem segurs que les ocupacions paleolítiques s’expandiran més enllà dels períodes identificats fins ara» i «tot i els danys evidents per les excavacions il·lícites i desenvolupaments urbanístics, causants de la destrucció de més del 50% del jaciment actual, la Cova del Moro encara pot considerar-se un indret de primera classe que segurament aportarà noves dades per a avançar en el coneixement d’aquesta època, perquè la preservació estratigràfica podria ser bona on els dipòsits estan intactes».

En concret, els investigadors i investigadores intueixen que podrien trobar-se ocupacions humanes ubicades entre el Magdalenià inferior i el mitjà, un període mal definit a la Ibèria mediterrània, amb només algunes evidències a les coves de les Cendres i del Parpalló, que encara estan en estudi, fet que posicionaria la Cova del Moro en una de les primeres evidències d’aquest període. Per això, reclamen una intervenció urgent de les administracions públiques per a «protegir amb una tanca l’entrada, regular l’accés il·lícit, acabar amb els actes de vandalisme i assegurar la integritat i els valors arqueològics del jaciment».

El treball també ha servit per a elaborar un pla d’acció per a futures excavacions que permetran conèixer més els humans en aquesta època, la seua economia i el seu medi ambient, ja que les mostres orgàniques obtingudes en les primeres avaluacions de la fauna i els carbons estan suficientment ben conservades. I «l’enorme potencial d’aquest lloc per a contribuir als debats globals podria servir per a redefinir les formes de vida dels grups humans que van habitar aquestes terres durant el Paleolític superior», conclouen els arqueòlegs i arqueòlogues.

Article

Avaluant el potencial, la seqüència i els danys clandestins dels dipòsits paleolítics de La Cova del Moro (El Poble Nou de Benitatxell, Alacant, Mediterrània ibèrica)

Autoria: Dídac Román, Joaquim Bolufer, Inés Domingo, Cristina Real, Alfred Sanchis i Yolanda Carrión Marco
PYRENAE, vol. 52 núm. 1 (2021) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 57-83)
Revista de Prehistoria i Antigüitat de la Mediterrània Occidental
DOI: 10.1344/Pyrenae2021.vol52num1.2

Imatge 1: L’investigador de l’UJI, Dídac Roman, treballant en la Cova del Moro.

Imatge 2: Boca de la cavitat en la qual es pot observar en la part superior la presió urbanística de la zona.