L'UJI debat sobre polítiques d'accés obert i d'avaluació de la recerca

Un dels principals indicadors utilitzats per a avaluar l'activitat investigadora realitzada en universitats i organismes de recerca, assignar fons en projectes i subvencions i elaborar rànquings internacionals d'institucions és el nombre d'articles científics publicats en revistes acadèmiques recollides i indexades en unes certes bases de dades de prestigi i reconeixement a escala mundial. Aquests articles són revisats per parells («avaluació d'experts») que és el procés que dona fiabilitat a la recerca.

En els últims anys, aquesta pràctica ha donat com a resultat que el nombre d'articles científics s'haja disparat de manera extraordinària en l'àmbit mundial. En la comunitat acadèmica comença a créixer la idea que aquesta pressió per publicar pot estar jugant una mala passada a la qualitat. D'altra banda, l'evidència suggereix que aquest focus en les mètriques també ha conduït a un increment de males pràctiques, com ara el plagi, la publicació de resultats fraudulents, l'aparició de revistes «depredadores» o, fins i tot, l'aparició de pràctiques de citació inapropiades.

Molt recentment, la Xina ha decidit abordar aquest assumpte. No es tracta de desincentivar la publicació en revistes d'impacte, sinó d'eliminar les pràctiques inapropiades de publicació i citació. Entre altres qüestions, les institucions han deixat de promoure la contractació de professorat d'acord amb criteris exclusivament centrats en el nombre de textos publicats i les seues cites.

En un context aparentment allunyat, en els últims anys s'està vivint un canvi de paradigma en l'escenari internacional de la comunicació científica amb la consolidació de l'accés obert, la multiplicació de manaments d'accés obert per les agències finançadores de la recerca, liderades per la Comissió Europea, i l'auge del moviment de ciència oberta. Aquest canvi s'ha vist enfortit amb la recent publicació del Pla S que aposta per un accés obert immediat per a qualsevol publicació finançada per les agències que el secunden.

Es tracta de fer els resultats de la recerca finançada amb fons públics accessibles en format digital per a la comunitat científica que els produeix i la societat que els finança, potenciant la reproductibilitat de la ciència i la reutilització dels resultats i garantint, al mateix temps, els estàndards de qualitat i rigor científics. Tot això sense pagar els obscens peatges econòmics que generen les grans editorials científiques.

En aquesta direcció, institucions del major prestigi acadèmic mundial com l'Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT) han anunciat recentment la seua aposta decidida per l'accés obert finalitzant negociacions amb una de les majors editorials acadèmiques. Amb l'objectiu de fer arribar a la seua comunitat acadèmica aquest tipus de debats i altres qüestions que afecten l'activitat científica, la Universitat Jaume I ha posat en marxa recentment un «Observatori de la Recerca».

En aquest context es realitzen les jornades «Transparencia, acceso abierto y sistemas de evaluación de la investigación. Los cambios que se avecinan», organitzades pel Departament de Filosofia i Sociologia i l'Observatori de la Recerca del Vicerectorat de Recerca i Transferència de la Universitat Jaume I, que pretenen generar un fòrum de debat sobre tots dos assumptes de cabdal importància per al futur de l'activitat investigadora en l’àmbit nacional. L'activitat s'organitza entorn de dues sessions obertes al públic i impartides mitjançant videoconferència els dies 23 i 24 de setembre a les 17 hores amb la participació de dos experts en la matèria: Emilio Delgado López-Cózar, de la Universitat de Granada, i Ignasi Labastida i Joan de la Universitat de Barcelona.