La informació que tenim actualment sobre el nombre de casos infectats al nostre país per COVID-19 té la gran limitació que només recull les dades de casos confirmats microbiològicament. L’evolució de l’epidèmia i la limitada capacitat per a realitzar tests diagnòstics per PCR, han fet que les proves per a la detecció d’infecció per COVID- 19 s’hagen restringit fonamentalment a pacients amb quadres greus, a personal sanitari simptomàtic, o altre personal considerat com a essencial. Aquesta estratègia, encara que comprensible per les limitacions logístiques, té el gran desavantatge de no incloure-hi els casos asimptomàtics, lleus, moderats o fins i tot greus que no han tingut accés a la prova diagnòstica, tots aquests podrien suposar, d’acord amb estimacions de l’OMS¹, més el 80 % de les persones afectades. Tindre informació sobre la dimensió real de la infecció per COVID- 19 a Espanya és imprescindible per a poder revertir progressivament les mesures de confinament actuals, així com per a planificar les futures mesures de salut pública relacionades amb el control de  la COVID-19.²

El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanen el diagnòstic de COVID-19 basat en la detecció del material genètic (ARN) viral mitjançant tècniques de PCR, en mostres respiratòries de pacients amb símptomes compatibles. No obstant això, la realització d’aquestes proves requereix personal qualificat, instal·lacions de laboratori i reactius específics, i solen, a més, tardar diverses hores fins a oferir resultats. Actualment, les limitacions d’infraestructura i l’escassetat de subministrament davant la creixent demanda de diagnòstics del COVID-19 arreu del món, ha impulsat el desenvolupament de proves diagnòstiques ràpides per a la detecció d’antígens o d’anticossos davant del virus.³ La utilització d’aquests tests ràpids, en combinació amb proves de PCR en els casos en què estiga indicat, ofereix la possibilitat d’augmentar la capacitat diagnòstica del sistema de salut, afavorint així la presa de decisions sobre els pacients amb símptomes d’infecció respiratòria aguda; la detecció de casos lleus o asimptomàtics que podrien propagar encara més el virus; la realització de proves al personal sanitari per a guiar les decisions sobre la seua protecció, aïllament i reincorporació al treball; i el monitoratge de l’evolució de la infecció per COVID-19 en l’àmbit comunitari.

La enquesta seroepidemiològica en l’àmbit poblacional que el Ministeri de Sanitat està actualment planificant aniria en aquesta línia, ja que té com a finalitat estimar, a partir d’una mostra representativa de la població, la freqüència d’infecció present o passada pel COVID-19 a Espanya. Es planteja incloure-hi en l’estudi tots els membres de les llars seleccionades, i es realitzarien posteriorment visites de seguiment per a mantindre’n la vigilància. Es preveu realitzar tests ràpids d’anticossos, així com proves de PCR en aquells casos en què estiguen indicats per a conéixer la seua infectivitat, i adoptar així les mesures de control pertinents. Aquesta informació permetrà estimar la prevalença d’infecció de COVID-19 i l’estat immunològic de la població espanyola, avaluant així la seua susceptibilitat enfront de la possible reactivació de l’epidèmia després de la disminució de les mesures de control i distanciament social, així com davant una possible reintroducció del virus en una segona ona epidèmica.²

Però, a més de les enquestes seroepidemiològiques, cal tindre en compte altres estratègies bàsiques de vigilància en salut pública que són crucials per a la contenció continuada de l’epidèmia, no sols en les fases inicials de contenció, sinó també en l’actual de mitigació i una vegada que comence a disminuir la transmissió comunitària. Una d’aquestes estratègies és l’estudi de contactes, que té com a objectiu identificar ràpidament els nous casos que sorgeixen pel contagi a partir de casos ja identificats, amb la finalitat de reduir-ne la transmissió. Això s’aconsegueix mitjançant la ràpida identificació dels contactes d’un cas de COVID-19 (des de 2 dies abans de l'inici dels símptomes fins 14 dies després), realitzant tests de laboratori als contactes (quan siga possible), sobretot si són simptomàtics, i proporcionant als asimptomàtics informació sobre la quarantena, mesures d’higiene de mans i etiqueta respiratòria, així com consells sobre què han de fer si desenvolupen símptomes.

L’evidència relacionada amb la pandèmia actual mostra la importància de l’estudi de contactes. Per exemple, a Singapur i diverses províncies a la Xina s’ha pogut limitar la grandària del brot a través de proves generalitzades, localització de contactes i quarantena. L’estudi de contactes va resultar molt positiu en la identificació de molts nous casos, sovint asimptomàtics o abans de l’inici dels símptomes, amb la qual cosa es va reduir la probabilitat de transmissió. No obstant això, és cert que l’estudi de contactes pot requerir molts recursos, i si aquests són limitats, o el nombre de casos excedeix la capacitat per a realitzar aquest seguiment, haurien de rastrejar-se almenys els contactes de  major exposició de cada cas (contactes més pròxims) i aquells que treballen en serveis sanitaris o amb poblacions vulnerables, seguits per la major quantitat possible de contactes amb un nivell més baix d’exposició. Quan els recursos ho permeten, el seguiment de contactes encara ha de considerar-se en àrees amb transmissió generalitzada, juntament amb mesures de distanciament social.^4,5

Per tot això, seria fonamental reforçar el nombre de professionals de la salut que treballen en l’àmbit assistencial i en salut pública, i dotar-los amb els mitjans necessaris per a poder afrontar aquesta crisi –com ho estan fent de manera admirable–, però en condicions adequades i segures per a la seua salut física i mental. I, no ens podem oblidar, quan baixe la corba, de la necessitat de defensar un sistema de salut públic, universal, fort, ben gestionat i secundat per la comunitat.

María Luisa Rebagliato Rus, professora de Medicina Preventiva i Salut Pública, Unitat Predepartamental de Medicina (UJI).

Referències

1. WHO. Report of the WHO-China Joint Mission on Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.who.int/docs/default-source/coronaviruse/who-china-joint-mission-on-covid-19- final-report.pdf

2. Instituto de Salud Carlos III. Propuesta de diseño para llevar a cabo la encuesta sero-epidemiológica de la infección por SARS-COV-2 en España. [Internet]. 2020. Disponible en: http://cadenaser00.epimg.net/descargables/2020/04/06/9e8cf1112ff914621956e1b519130636.pdf

3. European Centre for Disease Prevention and Control. An overview of the rapid test situation for COVID-19 diagnosis in the EU/EEA. [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.ecdc.europa.eu/en/publications-data/overview-rapid-test-situation-covid-19-diagnosis-eueea

4. European Centre for Disease Prevention and Control. Rapid risk assessment: Coronavirus disease 2019 (COVID-19) pandemic: increased transmission in the EU/EEA and the UK – seventh update. [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.ecdc.europa.eu/en/publications-data/rapid-risk-assessment-coronavirus-disease-2019-covid-19-pandemic

5. European Centre for Disease Prevention and Control. Contact tracing: Public health management of persons, including healthcare workers, having had contact with COVID-19 cases in the European Union. [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.ecdc.europa.eu/en/publications-data/public-health-management-persons-including-health-care-workers-having-had-contact