L'any 2011, en el context de treball d'un grup d'experts, la Unió Europea treballava amb científics, filòsofs, politòlegs i economistes amb l'ànim de definir el marc adequat per a una investigació i innovació responsables. D'ací va sorgir el concepte de RRI per les seues sigles en anglès -Responsible Research and Innovation. Allí es posava de manifest que per a adjectivar de responsable una investigació o una innovació no bastava que es compliren els principis de precaució i de parsimònia reguladora. És a dir, la responsabilitat no es pot entendre únicament sota el principi ètic de «no danyar» analitzant les possibles conseqüències dels resultats o productes de la investigació.
El desenvolupament d'una RRI implica anar més enllà del principi ètic de «no danyar» per a combinar-lo amb el principi ètic -proactiu- de cercar els «impactes correctes». Com assenyala von Schomberg, un dels màxims exponents i defensors de la RRI, aquest sistema de governança porta a tots els agents que intervenen en els processos d'investigació i innovació a «fer-se mútuament responsables els uns dels altres amb la vista posada en l'acceptabilitat, sostenibilitat i desitjabilitat ètica» dels processos d'investigació i innovació, així com dels productes comercialitzables.
Per tant, els protagonistes d'una investigació i innovació responsable no són ja únicament els científics sinó també la ciutadania, les empreses, la societat civil, els polítics, entre altres.
El moment actual que estem vivint amb la COVID-19 ha posat encara més de manifest la importància que els principis ètics tenen com a senyals d'allò indesitjable però també com a orientacions de la ciència i la investigació que volem. Per descomptat, ha quedat clar que va en contra del nostre sentit de justícia que els avanços científics no arriben a tots per igual, independentment de la procedència, gènere, o edat del pacient. L'alarma social que ha provocat saber que enfront de l'escassetat de recursos s'arribe a plantejar, fins i tot a aplicar, la pauta de no atendre amb recursos sanitaris a persones d'avançada edat, argumentant que tenien menors possibilitats de supervivència, és una mostra de la necessitat de generar confiança en la societat en tots els àmbits, també en el de la investigació i innovació.
Generar tal confiança en els nostres sistemes d'investigació i innovació requereix d'una atmosfera d'investigació on tots els escenaris presents i futurs es puguen reconèixer. Dese ací serà més factible poder traçar camins que minimitzen les possibles amenaces, així com proporcionar informació valuosa sobre alternatives viables que possibilitaren una millor presa de decisions. A més, la integració de les perspectives de les ciències socials i de l'humanisme és rellevant com a control i també perquè crea oportunitats de diàleg i de presa de decisions més reflexives i a l'altura, com diria Ortega y Gasset, de l'ideal d'humanitat del seu temps. D'altra banda, aquesta «governança anticipada» comporta una «governança democràtica» que promou la interacció entre diversos agents que integren valors, preocupacions, intencions i propòsits heterogenis. La idea subjacent és que la investigació i la innovació han de democratitzar-se i han de comprometre's amb el públic per a servir a aquest.
Així doncs, aquest marc europeu per a la RRI es converteix en un requisit de la Unió Europea perquè la comunitat científica i la societat treballen conjuntament. Perquè les motivacions, processos i resultats de la ciència responguen no sols a les expectatives, els valors i la reflexió dels investigadors, sinó també als de la ciutadania.
Per aquest motiu es puga afirmar que la RRI és un concepte que prové dels legisladors i institucions científiques de la UE en un procés de dalt a baix. Però que, al mateix temps, el propi concepte de RRI i la seua pràctica impliquen també un procés ascendent. Un procés en el qual s'han de tenir en compte les experiències ja existents, així com fomentar l'aprenentatge mutu amb aquesta realitat.
Les barreres a les quals s'enfronta el desenvolupament de sistemes ètics de governança de la investigació i la innovació són moltes. Les més apressants són: el temps, el finançament, els sistemes de recompensa, la capacitació dels investigadors i dels humanistes per a treballar conjuntament amb la ciència de laboratori, les expectatives de la producció científica i la divisió moral del treball. Algunes d'aquestes dificultats són de caràcter individual, però unes altres són de nivell institucional.
En el projecte europeu ETHNA System la Universitat Jaume I lidera un consorci de 10 socis i 7 països que treballa en el disseny i implementació d'un sistema d'ètic per a afavorir l'arrelament de pràctiques i processos de RRI en les organitzacions que financen o realitzen investigacions i innovacions. L'objectiu és impulsar una investigació i innovació ètica utilitzant el doble bucle del procés «de dalt a baix» i «de baix a dalt». Un tipus d'investigació que en els temps del COVID afronte els seus reptes des d'una perspectiva ètica i responsable, per exemple, si és correcte prendre dreceres per a la cerca d'una cura per a la COVID-19 si amb això es posa en risc als qui participen en les investigacions o en les posteriors evolucions del cep. El Sistema ETHNA té com a pretensió facilitar el camí per a les millors respostes per la via de treballar a nivell institucional mitjançant una oficina d'integritat que permetrà promoure la responsabilitat en les pràctiques de la investigació i innovació i en la seua aplicació i estar en permanent contacte amb la societat.
Elsa González-Esteban, professora Titular de Filosofia Moral de la Universitat Jaume I i coordinadora del projecte europeu Ethna System.