Que un robot teleoperat siga capaç de realitzar tasques d’intervenció en el fons marí és ja una realitat, però que siga un robot autònom qui realitze aquest tipus d’intervencions és, actualment, un dels reptes en què treballa la comunitat científica en el camp de la robòtica submarina. La consecució d’un projecte d’aquest tipus permetria reduir els esforços econòmics i de recursos humans inherents a aquest tipus d’intervencions, ja que no serien necessaris els vaixells de suport o els cables umbilicals, ni tampoc els pilots de ROV encarregats de teleoperar en condicions que comporten indubtable fatiga, amb la qual cosa es possibilitaria a més la realització d’operacions impossibles per als sistemes teleoperats i que requereixen una connexió contínua per mitjà de cable umbilical a un vaixell de suport.

En el projecte nacional coordinat pel professor Pedro Sanz, RAUVI: AUV Reconfigurable per a intervenció, participen tres universitats espanyoles: Jaume I de Castelló, Girona i Illes Balears, amb al voltant de 40 investigadors implicats. Cada una té davall la seua responsabilitat un subprojecte específic. La Universitat de Girona és l’encarregada de generar els sistemes de navegació i la mecatrònica del vehicle submarí on s’acoblarà el robot manipulador que ha de preparar la Universitat Jaume I, i la Universitat dels Illes Balears és la responsable d’assistir en la planificació i guiat dels moviments necessaris per a aconseguir la navegació autònoma del robot, utilitzant tècniques avançades de visió computacional.

En particular, el grup de vuit investigadors de la Universitat Jaume I, dirigits pel professor Sanz, treballa en aquests moments en el subprojecte que té com a objectiu a llarg termini dissenyar una metodologia capaç d’abordar tasques d’intervenció submarina de forma autònoma per mitjà de manipulació robòtica, així com en la investigació i posterior desenvolupament de les tecnologies necessàries per a fer-ho.

Els investigadors de les universitats de Girona i de les Illes Balears posseïxen una gran experiència en l’àmbit de la robòtica submarina, els primers en l’àrea dels sistemes autònoms i els segons en tècniques d’exploració i assistència a la navegació per mitjà de sensorització amb visió. Per la seua banda, la Universitat Jaume I aportarà l’experiència de dues dècades d’investigació al màxim nivell en l’àrea de la manipulació robòtica, i encara que és la seua primera incursió en l’escenari submarí, té davant seu la motivació afegida del repte que suposa el desenvolupament d’un braç manipulador capaç d’intervindre amb èxit en un mitjà tan hostil com el submarí.

En aquest moment, els grups de les universitats de Castelló i Girona treballen en la part més crítica, la construcció de la mecatrònica, tant del vehicle com del braç submarins. Per a dur a terme la dita tasca els investigadors estan en contacte amb empreses del sector per a garantir l’èxit en el desenvolupament d’aquesta nova mecatrònica, no disponible en el mercat actual. Primer han de realitzar les especificacions a baix nivell de tota la mecatrònica per a posteriorment dissenyar i implementar un prototip del braç i del vehicle que finalment seran acoblats en el Centre d’Investigació en Robòtica Submarina de la Universitat de Girona al llarg de 2010.

Un dels principals problemes a què s’enfronten els investigadors és l’estanqueitat, ja que han de comptar amb materials aptes per a l’entorn marí i també disposar la protecció d’aquells altres que són necessaris en el procés (electrònic o mecànic), però que les seues característiques els fan incompatibles amb l’aigua. En opinió del professor Pedro Sanz, la investigació en aquest camp voreja sempre la frontera del coneixement, ja que “si resoldre qualsevol cosa a nivell autònom és complicat, fer-ho en un entorn ple d’incertesa, a vegades inclús caòtic, on la profunditat comporta absència de llum, problemes de pressió o aparició de corrents submarins imprevists, ho fa realment complex”.

Tot i que encara és prompte per a confirmar el tipus d’aplicacions concretes que poden resoldre’s a partir d’ aquest sistema d’intervenció autònoma, alguns escenaris potencials d’aplicació que podrien beneficiar-se amb la consecució d’ aquest projecte serien determinades tasques associades amb biologia marina, realitzant pràctiques rutinàries com ara la presa de mostres (p.e. roca, aigua o arena); en salvament, en tasques assistencials als equips de busseig com la il·luminació d’una determinada zona o assistència en l’ús d’algun tipus d’eina, per citar uns pocs exemples.

El projecte està finançat amb 530.000 euros pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol, dins del VI Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011.