Revistes depredadores: on no s’ha de publicar?

Les revistes depredadores o pseudorevistes són aquelles que publiquen articles sense aplicar els estàndards de qualitat requerits per part de les revistes científiques i apliquen processos d’avaluació sospitosos que es detallaran a continuació. La seua finalitat és l’obtenció de recursos econòmics i traure profit de l’interès (i/o necessitat) de la comunitat acadèmica de publicar les seues investigacions.

Les definicions sobre revistes depredadores són variades, però coincideixen a identificar una sèrie de característiques com les següents:

1. Agressives campanyes de captació d’originals.
2. Temps de publicació molt curts.
3. Pagament de taxes.
4. Absència d'un servei editorial de qualitat.
5. Falta de transparència i informació que porta a confusió (per exemple, amb l'ús de títols de revistes similars a publicacions de reconegut prestigi).

Pistes que es poden seguir per a identificar revistes depredadores

Les revistes depredadores solen deixar una sèrie de pistes que poden fer sospitar sobre la seua naturalesa, com ara:

• Els correus electrònics que envien són, potser, una de les més evidents. En aquests correus, plantegen períodes de lliurament i revisió extremadament curts (i poc realistes en processos acadèmics rigorosos). Les dades de contacte del remitent també poden ser una pista important.
• Les pàgines web d’aquestes revistes també solen deixar indicis de la seua naturalesa sospitosa. Solen contindre errors gramaticals i facilitar informació incorrecta, i fins i tot directament falsa, sobre indexació de la revista. Una secció que també pot deixar evidències és l’equip editorial de la revista. Així mateix, és recomanable llegir treballs previs de la publicació.
• El títol de la revista també és un aspecte que convé tindre present. A vegades, usen títols semblants als de revistes de prestigi reconegut. A més, les llistes de revistes depredadores que s’han elaborat permeten contrastar com es repeteixen algunes formulacions típiques d’aquest tipus de publicacions.

Eines d’utilitat

Hi ha diferents eines que es poden emprar per a detectar revistes depredadores. Una pàgina que n’ofereix una àmplia llista (disponible també en castellà) és Think, check & Submit.

També pot resultar útil acudir a Directory of Open Access Journals perquè s’hi registren les revistes d’accés obert que segueixen processos seriosos de revisió d’experts.
Malgrat la dificultat de catalogar totes les publicacions depredadores, hi ha llistes de revistes que ofereixen orientació. La següent pot resultar especialment útil: Predatory Reports.

Cal tindre present que aquest tipus de publicacions evolucionen i canvien els seus noms, per la qual cosa la persona investigadora ha de romandre alerta i no sols confiar en aquest tipus de llistes per a descartar que siguen o no depredadores.

No afecta només les revistes: atenció amb els congressos!

En els últims anys no han proliferat únicament revistes depredadores, sinó que també existeix un augment de congressos de caràcter fraudulent. La comunitat investigadora ha d’estar atenta també a aquest tipus d’esdeveniments, organitzats amb la finalitat d’augmentar falsament els currículums sense oferir la rigorositat necessària.

Es recomana llegir l’informe de “Combatting Predatory Academic Journals and Conferences” (IAP, 2022), en el qual es descriuen les característiques d’aquest tipus de congressos (p. 9).

Més publicacions en l’ull de l’huracà

Al març de 2023, Clarivate va publicar el text “Supporting integrity of the scholarly record: Our commitment to curation and selectivity in the Web of Science”. Clarivate anunciava en aquesta nota l’exclusió d’una sèrie de revistes, i argumentava que es devia a la seua preocupació per la integritat d’unes determinades publicacions. En concret, la nota indica: “In recent months, we have taken additional proactive steps to counter the increasing threats to the integrity of the scholarly record”. En total, van ser excloses de la seua base de dades Web of Science, col·lecció principal, 82 revistes de diferents editorials, entre les quals es trobava International Journal of Environmental Research and Public Health (MDPI), publicació en què la comunitat espanyola havia publicat, durant els anys precedents, la majoria de textos, respecte a altres revistes. Resulta interessant consultar els informes de Rafael Repiso i Ángel Delgado-Vázquez “Fallen Journals 2023. Implicaciones para la ciencia española de l’expulsión de revistas en Web of Science” i d’Emilio Delgado López-Cózar i Alberto Martín-Martín “Detectando patrones anómalos de publicación científica en España: Más sobre el impacto del sistema de evaluación científica”. La irrupció de models editorials amb pràctiques comercials agressives i la publicació d’abundants monogràfics especials ha portat a debatre sobre la dificultat d’establir una separació binària entre revistes depredadores i legítimes.

D’aquesta manera, una sèrie de publicacions presenten característiques de revistes acadèmiques prestigioses, en combinació amb elements de publicacions agressives, centrades en l’obtenció de recursos econòmics i amb formats de revisió molt laxos (o pràcticament inexistents). Aquest fenomen ha portat a debatre sobre la dificultat de delimitar i identificar de manera senzilla les publicacions depredadores. Hi ha editorials, com MDPI o Frontiers, que han sigut qüestionades des de diferents fòrums i que entren en el que alguns defineixen com grey journals, és a dir, publicacions que ocupen espais quasi-legítims entre les llistes blanques i negres de revistes (Siler, 2020). Són publicacions que han tingut molt d’èxit en la seua consolidació en els indicadors bibliomètrics, en la captació d’autors, d’equips editorials i de recursos a través de les APC, però que “desperten crítiques i controvèrsies sobre les pràctiques empresarials, en particular en relació amb la revisió d’experts excessivament permissiva i la subordinació als interessos empresarials” (Siler, 2020).

• La publicació en revistes depredadores o sospitoses pot tindre  un impacte negatiu en qui investiga. Publicar en espais no legitimats afecta a la seua credibilitat (un dels aspectes crucials per a algú que treballa en l’acadèmia). Prendre dreceres per a publicar ràpidament pot semblar una victòria a curt termini, però sens dubte tindrà efectes negatius a llarg termini.
• La publicació en aquest tipus de revistes afecta també la reputació de la institució.
• Suposa una despesa de recursos tant econòmics com de temps i energia. La comunitat universitària ha d’apostar per l’excel·lència en la investigació i no veure’s immersa en aquestes pràctiques fraudulentes.
• Representa una amenaça per a la credibilitat de l’acadèmia. Les investigacions que no passen els filtres necessaris poden portar a la publicació de treballs i conclusions errònies i no avalades pels principis de rigorositat de la ciència i de la investigació.

Referències

. Catlow, R., Veldsman, S., bin Tariq, A. S., Kassaye, A. A., Bucci, E. M., & Cetto, A. M. (2020). “Combatting Predatory Academic Journals and Conferences”. The InterAcademy Partnership (IAP) [Internet]. https://www.interacademies.org/project/predatorypublishing

. Delgado López-Cózar, E., & Martín, A. M. (2023). “Detectando patrones anómalos de publicación científica en España (I): Las evidencias empíricas”. Anales de Química de la RSEQ, (2), 71-86. https://analesdequimica.es/index.php/AnalesQuimica/article/view/1877/2381

. Grudniewicz, A., Moher, D., Cobey, K. D., Bryson, G. L., Cukier, S., Allen, K., ... & Lalu, M. M. (2019). “Predatory journals: no definition, no defence”. Nature, 576 (7786), 210-212. https://www.nature.com/articles/d41586-019-03759-y

. Shrestha, Jiban (2022). "List of predatory journals and publishers". e-LIS Repository [Internet]. http://eprints.rclis.org/43525/

. Repiso, Rafael; Delgado-Vázquez, Ángel (2023). Fallen Journals 2023. “Implicaciones para la ciencia española de la expulsión de revistas en Web of Science”. https://zenodo.org/records/7790968

. Siler, K. (2020). “There is no black and white definition of predatory publishing”. Impact of Social Sciences Blog. https://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2020/05/13/there-is-no-black-and-white-definition-of-predatory-publishing/

• University of Sydney
• Victoria University
• Universitat de Múrcia