L'ozó és un gas incolor i inodor, una variant de l'oxigen que és present en l'atmosfera terrestre fonamentalment en l'estratosfera (entre els 10 i els 50 km d'altura), que envolta la Terra i que és beneficiós perquè la protegeix de les radiacions de raigs ultraviolats de l'espai exterior, però que acumulat en concentracions superiors a les naturals en les capes inferiors de la troposfera (entre el sòl i 10 km d'altura) és contaminant, perjudicial per a la salut humana i per a la vegetació.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) finança el projecte «Pla Nacional d’Ozó Troposfèric», coordinat per Xavier Querol de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en què participen diferents grups, com ara el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre d’Estudis del Mediterrani (CEAM), la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i el Grup d’Enginyeria Ambiental i Energètica Aplicada a Processos Industrials (GAIA) de l’Institut de Tecnologia Ceràmica Agustín Escardino de la Universitat Jaume I de Castelló.
El projecte, en què també col·laboren les universitats de Saragossa, Huelva i Aveiro (Portugal), té com a finalitat avaluar els nivells i els fenòmens de contaminació, quantificar les emissions de diferents sectors i proposar distintes estratègies per a la seua reducció. La gran confluència de factors que afecten els nivells d’ozó i el fet que la generació responga a comportaments no lineals fa que la interpretació i predicció dels nivells i la proposta de mesures de mitigació presente una gran complexitat.
En el cas de l’UJI, l’equip del grup GAIA, coordinat pel catedràtic d’Enginyeria Química Eliseu Monfort, serà l’encarregat d’obtenir dades oficials de les emissions industrials, per això haurà d’analitzar els inventaris i realitzar visites de camp als principals focus d’emissió més rellevants de les quatre o cinc conques atmosfèriques identificades com a més problemàtiques des del punt de vista dels nivells d’ozó (Madrid, Barcelona-plana de Vic, la Vall del Guadalquivir, interior de València-Castelló, Puertollano i zones de Castella i Lleó).
La finalitat és avaluar en els sectors industrials el grau d’aplicació de les millors tècniques disponibles de minimització d’emissions de precursors i estudiar si hi ha marge per a la seua reducció, per tal de proposar mesures de mitigació específiques realistes. A més a més, el grup GAIA s’ocuparà de col·laborar amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per a millorar l’inventari de les emissions dels principals precursors de la generació d’ozó.
Per la seua banda, el CSIC coordinarà tot el treball i se centrarà en la realització d’estudis d’interpretació de sèries temporals dels nivells d’ozó en distintes conques atmosfèriques (2010-2020), en el disseny de campanyes experimentals específiques de mesura dels nivells de compostos orgànics volàtils (COVs) i òxid de nitrogen (NOx) i en la determinació de la dinàmica atmosfèrica de l’ozó en cada conca, amb la col·laboració del Grup de Meteorologia i Qualitat de l’Aire del CEAM, que també realitzarà anàlisis de les mostres i cooperarà amb el BSC en l’avaluació dels resultats dels treballs de modelització per a obtenir una millor reproducció dels nivells d’ozó.
En l’estudi d’un contaminant amb la complexitat de factors que presenta l’ozó, és vital comptar amb eines avançades de modelització i superordinadors amb una gran capacitat de càlcul. En aquest sentit, el BSC s’ocuparà de la modelització i de realitzar estudis de sensibilitat per a veure l’efecte en els nivells atmosfèrics d’ozó de determinades mesures de reducció d’emissions de precursors. El Grup d’Investigació Atmosfèrica de la UPV-EHU, que també participarà en la interpretació de les sèries temporals i mesures de compostos orgànics volàtils, col·laborarà amb el BSC en la representació i avaluació dels resultats de modelització i en la identificació de les millores necessàries per a una millor reproducció dels nivells d’ozó en les conques assignades.
L’OZÓ, UN CONTAMINANT SECUNDARI
L'ozó troposfèric és un contaminant denominat «secundari» (no s'emet directament a l’atmosfera) perquè es forma a partir d'altres contaminants primaris (denominats «precursors»), que reaccionen entre ells per l'acció de la llum solar (les reaccions de formació d’ozó són fotoquímiques). És per això que les majors exposicions a ozó es produeixen en zones amb forta irradiació solar (com les zones mediterrànies), en els períodes més càlids (mesos de l’estiu), al voltant d'àrees amb elevades emissions de precursors (principalment òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils) de les principals fonts d’emissió (trànsit rodat o aeri i emissions marítimes, industrials, domèstiques, agrícoles i de ramaderia).
En l’àmbit europeu, les regions del sud i de la conca mediterrània són les més exposades a la contaminació per ozó, i encara que la situació ha millorat molt en els últims anys, els nivells en moltes zones d’Espanya són elevats i s’enregistren xifres superiors a l’objectiu de protecció de la salut proposat per la Unió Europea (120 µg/m3) en les zones afectades pel transport atmosfèric de les emissions de les grans àrees urbanes i industrials, com ara Madrid, Barcelona, la conca del Guadalquivir o l’interior de la Comunitat Valenciana. Aquesta afecció encara és més extensa si els nivells d’ozó es comparen amb els valors recomanats en 2021 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que estableix un valor guia per a la protecció de la salut de 100 µg/m3.
Els resultats preliminars dels treballs desenvolupats fins ara s’han recopilat en l’informe «Bases científicotécnicas para la elaboración de un plan de ozono», disponible en línia en la pàgina web del MITERD: https://www.miteco.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/atmosfera-y-calidad-del-aire/calidad-del-aire/documentacion-oficial/bct_plan_o3.html