Posseir un cuiner o cuinera de renom i utilitzar tècniques innovadores són els dos factors que més valoren els consumidors dels restaurants de luxe, segons un estudi publicat a l’International Journal of Gastronomy and Food Science en què han participat Javier Sánchez Garcia, del Departament d’Administració d’Empreses i Màrqueting de la Universitat Jaume I de Castelló, juntament amb Natalia Daries, Eduard Cristóbal-Fransi i Estela Mariné-Roig, del Departament d’Economia i Empresa, de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida.
Aquests resultats sostenen la teoria que la clientela busca sentir satisfacció durant l’experiència i que l’estatus i l’acceptació de la resta no són les raons principals de la visita. D’aquesta manera, i gràcies a les recomanacions d’un públic satisfet, el restaurant aconsegueix ser un focus d’atracció turístic de gran consideració. A més, el rol de la clientela també ha experimentat canvis, passant ara a ser part activa del procés de promoció del destí turístic gràcies a les seues crítiques, recomanacions i publicacions a les xarxes socials.
Per a l’anàlisi, s’han realitzat 1.500 enquestes a persones que, durant els últims dos anys, han visitat restaurants espanyols inclosos en la Guia Michelin ubicats fora de la ciutat en què resideixen o els voltants, respectant un radi de 50 quilòmetres de distància. D’aquesta manera, en la primera part de l’enquesta se’ls feia preguntes demogràfiques sobre el comportament adquirit durant la visita al restaurant, com per exemple el nivell de satisfacció amb les textures, l’ambient, la presentació, si recomanarien la visita als seus seguidors, si tornaran a visitar el destí, etc.
La investigació ha intentat determinar si realment la clientela gaudeix de les seues experiències gastronòmiques, o si visiten els restaurants Michelin per a guanyar estatus i acceptació en les xarxes socials; com s’indicava en estudis fets anteriorment. Per a dur-lo a terme, el personal investigador ha usat dos mètodes d’anàlisi dels resultats de les enquestes basats en les causes i relacions de les respostes, la combinació de les quals estableix que la variable de la satisfacció té més pes que la resta. És a dir, la gent recomana aquests restaurants perquè ha gaudit de l’experiència i n'està realment satisfeta, i no tant per la necessitat d’aconseguir likes. En valors numèrics, la resposta relacionada amb la satisfacció ha sigut tres vegades més elegida que la contestació vinculada amb l’estatus.
A banda, en la revisió dels resultats es demostra que la popularitat del cuiner o cuinera i les tècniques innovadores són les dues causes que més han incrementat la satisfacció dels comensals i, per tant, el rendiment del restaurant. També destaquen les xifres que afirmen que els clients amb menors nivells d’ingressos, i que en conseqüència fan un major esforç per anar al restaurant, recomanen més el destí.
En les conclusions, l’equip encarregat de la investigació ha volgut emfatitzar que les visites a restaurants de luxe beneficien el destí i que el restaurant pot convertir-se en un element dominant en la planificació estratègica del destí turístic. A més, destaquen que els restaurants Michelin han de considerar-se recursos capaços d’atraure perfils turístics de gran interès per a les destinacions, deixant oberta com a possible investigació futura si l’experiència gastronòmica proporciona una motivació prou forta per a condicionar l’elecció del destí turístic.
L’estudi «Revalorización de los destinos a través de los aspectos semióticos de la imagen gastronómica y los contenidos generados por los turistas» ha estat finançat a través del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per la Unió Europea - Next Generation EU, dins del projecte GASTROTUR [Grant Id. TUR-RETOS2022-017]
Enllaç a l’article (DOI): https://doi.org/10.1016/j.ijgfs.2023.100840