La Llei General de Comunicació Audiovisual, en vigor des de juliol de 2022, ha augmentat les obligacions dels mitjans tradicionals i en línia pel que fa a l’accessibilitat, amb la intenció de donar resposta als canvis en l’entorn mediàtic i adaptar la normativa estatal a l’acta europea d’accessibilitat de 2019, que inclou una definició comuna dels requisits d’accessibilitat de determinats productes i serveis, així com el seu marc d’aplicació, amb el propòsit de caminar cap a l’accessibilitat universal.
El director de cinema Miguel Ángel Font Bisier, alumne del programa de doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducció, ha defensat a la Universitat Jaume I una capdavantera amb sota el títol «Cinema inclusiu: context, metodologia i praxi» dirigida per Irene de Higes Andino, investigadora del grup TRAMA i professora en el Departament de Traducció i Comunicació, en la qual explora el concepte de cinema inclusiu, una modalitat de producció audiovisual que afavoreix la participació i l’accés de les persones amb discapacitat al mitjà cinematogràfic des del guió de cada producció.
El cinema inclusiu és la creació d’obres alineades amb la normativa vigent, coherents amb el sistema de producció cinematogràfica i respectuoses amb les persones amb discapacitat. Des del guió de cada projecte, s'afegeixen recursos invisibles, però perceptibles, per a aquesta audiència i es col·labora amb persones amb discapacitat (des del guió fins a la distribució). A més a més, té una cura especial en la creació de l’audiodescripció, el subtitulat accessible i les altres eines d’accessibilitat gràcies a la interacció de l’equip creatiu amb els equips d’accessibilitat, que són contractats des de preproducció i tenen al seu abast l’anomenat «informe d’accessibilitat».
Aquest informe, explicat a la tesi, permet que l’equip d’accessibilitat dispose d’una plantilla d’informació sobre tots els departaments que participen en el producte audiovisual i ajuda a preparar una accessibilitat més fidel als eixos temàtics i al missatge profund de l’obra audiovisual, que no s’ha de deduir del producte final sense contacte amb l’equip creatiu, com passa en el model tradicional de creació i distribució.
El treball parteix d’una metodologia doble, una recerca-acció i un estudi de cas qualitatiu, que revisa els antecedents, les característiques, els objectius i les aplicacions pràctiques del cinema inclusiu mitjançant l’anàlisi de diversos casos d’èxit nacional i internacional. Així mateix, l’autor proposa un paradigma propi per al desenvolupament de projectes de cinema inclusiu basat en els principis del disseny universal.
Durant la redacció del treball d’investigació, en concret durant el procés previ de recerca-acció, el doctorand ha comptat amb la participació d’entitats i associacions com CERMI, COCEMFE, FESORD, ASOCIDE o l'ONCE que han ajudat a delinear la proposta de cinema inclusiu. El doctor Miguel Ángel Font Bisier és un reconegut director de cinema que ha realitzat nombrosos curtmetratges i documentals amb un enfocament inclusiu, com XMILE, Tiempo de blues o Creando cine inclusivo. La seua obra ha rebut nombrosos premis i ha sigut projectada en més de 200 festivals nacionals i internacionals.
A la Universitat Jaume I, la docència i la investigació sobre l’accessibilitat en l’entorn audiovisual es remunta a dues dècades enrere, quan el grup Traducció per als Mitjans Audiovisuals i Accessibilitat (TRAMA), coordinat pel professor Frederic Chaume Valera, iniciava la seua marxa, amb la introducció d’aquest camp en els estudis de Traducció i Interpretació i en projectes que indagaven sobre com integrar, des de l’inici, l’accessibilitat en la traducció audiovisual.
Un dels projectes més destacats ha sigut el projecte ITACA (Inclusió social, traducció audiovisual i comunicació audiovisual), en el qual es van proposar solucions concretes per a millorar el nivell d’accessibilitat de les obres audiovisuals per a persones amb limitacions sensorials (sordera i ceguera). Girava al voltant del concepte de producció audiovisual accessible amb l’objectiu d’integrar-la com a part del procés i facilitar la col·laboració entre els professionals de la producció i la traducció audiovisual.
Entre els resultats del projecte hi ha el concepte de guionització inclusiva, que es va portar a l’aula mitjançant dos projectes d’innovació educativa el 2020 i el 2021, on estudiantat de Traducció i Interpretació van col·laborar amb estudiantat de Comunicació Audiovisual i Disseny i Desenvolupament de Videojocs per a crear notícies inclusives. També es va elaborar una base de dades que recull informació sobre pel·lícules que s’han produït de forma inclusiva. Encara que el projecte va treballar especialment els informatius, el contacte amb els professionals del sector els va portar a conèixer el treball del Miguel Ángel Font Bisier, un director que des de 2016 realitza obres audiovisuals que integren, cada vegada més, l’accessibilitat, el que li ha permès desenvolupar un model de creació i distribució audiovisual: el cinema inclusiu.
Articles
1. Análisis de la norma UNE 153020 sobre audiodescripción ¿Debería modificarse tras diecisiete años de vigencia? (revista Ética y Cine Journal, 13).
https://revistas.unc.edu.ar/index.php/eticaycine/article/view/40640
2. Fomento de la educación y de la creación inclusiva transversal. Una metodología audiovisual (revista RINED, 2).
https://www.revistarined.com/_files/ugd/27f117_c3bb06ff45dc441e84470c1fb9961437.pdf
3. Del cine al aula (revista Aula de Secundaria, 50).
4. Analysing the Accessibility of TV News for Blind or Visually Impaired Audiences: Inclusive Scriptwriting as an Additional Tool for Media Production (en The Making of Accessible Audiovisual Translation, editat per Carmen Pena, Peter Lang).
https://www.peterlang.com/document/1307795