Les experiències adverses en la infància (ACEs per les seues sigles en anglès) són definides com una sèrie d’esdeveniments estressants o traumàtics entre el que s’hi troba l’abús, la negligència o les disfuncions en la llar (familiars amb malalties mentals, empresonats, ser testimoni de violència domèstica, etc.). Aquestes vivències poden alterar i afectar el desenvolupament cerebral i social i comprometre el sistema immunitari, així com conduir a l’abús de substàncies i altres tipus d’estratègies d’afrontament poc adaptatives.
Fins ara, els estudis sobre aquestes experiències s’havien centrat principalment en països anglosaxons com els Estats Units, però els conceptes de maltractament i gravetat percebuda poden ser diferents segons el grup cultural. Per això s’ha plantejat si les dades obtingudes i les conseqüències en aquest context podrien ser extrapolables a altres països o si, en societats col·lectivistes, com l’espanyola, on el valor familiar té un paper fonamental, aquesta singularitat podria servir com amortidor de l’impacte o pel contrari, per exacerbar la vulnerabilitat dels infants.
Les conclusions aportades per la professora Aitana Gomis Pomares, del Departament de Psicologia Evolutiva, Educativa, Social i Metodologia de la Universitat Jaume I de Castellón, evidencien que a major nombre d’experiències traumàtiques o estressants hi ha una major probabilitat de desenvolupar problemes de conducta o emocionals durant l’edat adulta. L’anàlisi s’ha realitzat per mitjà de sis estudis; els tres primers valoren l’impacte acumulatiu i diferencial de vivències adverses; el quart contempla la validació de l’escala Deviant Behavior Variety Scale en l’àmbit espanyol, i els dos últims avaluen el risc de reincidència delictiva en dues ètnies minoritàries mitjançant l’instrument Youth Level of Service/Case Management Inventory.
En el cas d’haver sigut víctima de maltractament físic, les persones tendeixen a imitar el comportament i adoptar estratègies de risc similars quan són adults. Si s’ha sigut víctima de negligència emocional (on els menors mai s’han sentit especials o importants dins d’un context protector) es manifesta una falta d’altruisme perquè no són capaços de desenvolupar la capacitat d’amar o de preocupar-se pels altres. En general, els resultats també han demostrat que hi ha una transmissió intergeneracional, que pot afectar fins a tres generacions successives, per exemple, l’abús de substàncies a la llar prediu el consum de drogues i la conducta antisocial; tindre familiars empresonats produeix una major taxa de detencions o conviure amb familiars amb una malaltia mental augmenta la probabilitat de patir depressió, ansietat o estrès.
Els estudis que han avaluat els factors de risc de reincidència delictiva en una població de menors infractors, població que freqüentment ha patit moltes vivències traumàtiques i que presenta conductesdesadaptades, han mostrat que la validesa predictiva de l’eina utilitzada (Youth Level of Service/Case Management Inventory, YLS/CMI) funciona en mostres majoritàries però no de forma tan precisa en les minoritàries. En el cas de les dues minories ètniques estudiades (àrab i gitana) els resultats mostren diferències culturals que impliquen la vulneració de drets com la igualtat davant la llei (al puntuar-se amb més risc als menors d’alguna d’aquestes dues ètnies que a altres col·lectius) i que cal revisar les eines emprades rutinàriament per detectar possibles biaixos basats en la raça o l’ètnia.
Guardó de l’American Psychological Association
Els estudis formen part de la tesis doctoral presentada per la professora Gomis-Pomares en la universitat pública de Castelló en abril de 2022 sota la direcció de la professora Lidón Villanueva Badenes. La American Psychological Association ha guardonat aquest treball que porta per títol «Minors at risk: adverse childhood experiences and youth offending».
La Divisió 37 de l’American Psychological Association concedeix cada any aquest guardó a treballs que versen sobre política social, prestació de serveis, benestar i/o defensa dels xiquets i xiquetes. L’objectiu d’aquesta divisió és la posada en marxa de polítiques de protecció dels menors, joventut i famílies com, per exemple, mitjançant programes de prevenció de maltractament infantil o l’atenció terapèutica als delinqüents juvenils violents.
Aitana Gomis Pomares és professora ajudant doctora de Psicologia Evolutiva a la Universitat Jaume I de Castelló. És graduada en Psicologia, amb Màster Oficial en Psicologia Jurídica, i Doctora Cum laude en Psicologia amb esment Internacional. Ha estat premi extraordinari de Grau en Psicologia i becària FPU pel Ministeri en el grup de recerca DEVELOP ( Desenvolupament i Contextos Educatius) de l'àrea de Psicologia Evolutiva a la Universitat Jaume I de Castellón.
La seua línia de recerca principal s'ha centrat en l'estudi dels menors en risc des d'una doble vessant: els menors víctima i els menors infractors, entorn del qual ha realitzat diverses publicacions nacionals i internacionals. Així mateix, ha realitzat estades nacionals a la Universitat de València dirigida pel Dr. Vicente Prado-Gascó i internacionals en el ISPA - Institute of Applied Psychology de Lisboa dirigida pel Dr. Miguel Basto-Pereira.