Un enfocament supramunicipal de les polítiques territorials és clau per a prevenir la despoblació

31/05/2021 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Investigadors i investigadores de la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Politècnica de València han identificat que la interdependència entre àrees veïnes podria ser un factor rellevant a l'hora d'enfrontar els desafiaments demogràfics i han ressaltat la importància d'incloure aquest «enfocament territorial estès» en les estratègies polítiques específiques per a fer front a la disminució de la població en curs en les extenses zones rurals.

L'equip investigador de la Càtedra AVANT (Agenda Valenciana Antidespoblación, GVA) i de l'Institut de Desenvolupament Local de la Universitat Jaume I de Castelló, integrat per Luisa Alamá i Vicente Budí, juntament amb els professors de la Universitat Politècnica de València, J.M. García-Álvarez-Coque i N. Roig-Tendre, han publicat l'estudi «Drivers of depopulation and spatial interdependence in a regional context» en la revista Cities.

Un enfocament economètric innovador amb dades a escala de municipis ha confirmat que algunes variables són crucials per a explicar la disminució de la població, com l'accessibilitat, l'equipament públic, les condicions naturals, el grau d'urbanització i l'activitat econòmica. A més, s'ha observat que «els moviments de la població en un municipi també estan relacionats amb els municipis veïns, la qual cosa suggereix que les polítiques supramunicipals poden ser fonamentals per a prevenir la despoblació de certes àrees», expliquen.

Els resultats obtinguts han mostrat que les dinàmiques de població en general, s'expliquen atenent aquestes variables, sent les condicions econòmiques (renda i ocupació) el factor de més impacte sobre les variacions de la població. A més, l'estudi ha tingut en compte les relacions de dependència que s'estableixen entre els municipis veïns, arribant a la conclusió que, en els municipis amb el risc de despoblació, aquestes relacions són molt més potents que en la resta de municipis.

Aquestes conclusions reforcen i justifiquen les polítiques de suport a agrupacions de municipis en risc de despoblació suggerides per les directrius d'aplicació de fons europeus, en considerar els avantatges derivats de les relacions d'interdependència, veïnatge i col·laboració entre entitats locals que conformen una mateixa unitat territorial. La investigació també ha constatat que no es pot segmentar un municipi rural de la seua àrea urbana més pròxima, per això, indiquen «hauria de considerar-se també l'enfortiment dels vincles econòmics i socials entre les àrees rurals i urbanes veïnes».

Les implicacions d'aquesta investigació suggereixen que les estratègies enfront de la despoblació han de realitzar-se preferentment des d'una visió territorial de tipus supramunicipal. La presència d'externalitats interterritorials (spillover) d'àmbit regional aconsellen adoptar accions de cooperació entre municipis veïns, com a instrument per a la millora en el dinamisme econòmic del territori, la diversificació de l'activitat productiva, una major connectivitat i la millora en les oportunitats d'ocupació.

El treball ha analitzat les dinàmiques poblacionals en els 542 municipis de la Comunitat Valenciana, més de 150 dels quals estan en risc de despoblació, tenint en compte els indicadors de despoblació definits per la Generalitat Valenciana (AVANT, Agenda Valenciana Antidespoblación): condicions econòmiques, accessibilitat i equipament públic.

Article: https://doi.org/10.1016/j.cities.2021.103217

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions