UJI
  • UJI
  • Notícies
  • L'UJI i l'Hospital General Universitari de Castelló milloren la seguretat de pacients i professionals en les intervencions laparoscòpiques per a evitar contagis per la COVID-19

L'UJI i l'Hospital General Universitari de Castelló milloren la seguretat de pacients i professionals en les intervencions laparoscòpiques per a evitar contagis per la COVID-19

19/11/2021 | SCP

Un equip d'investigadors del Departament de Medicina de la Universitat Jaume I i professionals sanitaris de la Unitat Multidisciplinària de Cirurgia Oncològica Abdominopèlvica (MUAPOS) al costat de la resta de serveis que componen el bloc quirúrgic de l'Hospital General Universitari de Castelló, han realitzat un estudi (CovidLap) que ha permès millorar les condicions de seguretat durant les intervencions laparoscòpiques per a evitar contagis per la COVID-19 tant entre personal sanitari com entre pacients.

L'estudi ha sigut possible gràcies a la campanya de captació de fons promoguda per la universitat pública de Castelló per a pal·liar els efectes econòmics i sanitaris del coronavirus, destinada a aconseguir recursos per a fer costat a l'estudiantat més vulnerable i la investigació contra la COVID-19. #SomUJIcontraCOVID va aconseguir una recaptació de més de 73.000 euros gràcies a la solidaritat de 425 donacions de particulars (45%) i 17 entitats (55%) entre mecenes, col·laboradors i empreses. La investigació ha comptat també amb el suport de la Càtedra Medtronic de Formació i Investigació Quirúrgica de l'UJI.

La pandèmia provocada pel SARS-CoV-2 va posar a prova els sistemes sanitaris mundials, entre els quals van sorgir dubtes i incertesa sobre les mesures de seguretat que calia prendre durant les activitats rutinàries hospitalàries. Per això, l'equip investigador castellonenc va dissenyar una investigació transversal de prevalença com a estudi pilot per a aportar informació científica sobre la seguretat de les intervencions laparoscòpiques durant la pandèmia de COVID-19.

En condicions normals, la laparoscòpia és una intervenció quirúrgica segura que permet crear una barrera física entre el cirurgià i el pacient, que evita així l'exposició ocupacional i la contaminació creuada. Al començament de la pandèmia, diferents societats mundials de cirurgia van establir recomanacions generals per a les intervencions (ús d'equips de protecció individual, entrenament del personal sanitari, etc.) i específiques per a laparoscòpia (augment de protecció de la via aèria i mucoses i recomanació d'usar filtres de fum en les cànules dels ports de laparoscòpia).

El grup investigador va analitzar entre abril de 2020 i maig de 2021 la presència de partícules víriques de SARS-CoV-2 en els filtres de carboni situats en les cànules dels ports de laparoscòpia durant les intervencions a l'Hospital General Universitari de Castelló. Els resultats demostren que els pacients amb PCR faríngia negativa per a SARS-CoV-2 poden presentar contaminació per COVID-19 en òrgans abdominals que, en ser exposats a l'aire ambient, podrien augmentar el risc de contaminació dels quiròfans i del personal sanitari.

Així mateix, també han provat que la realització de cirurgia mínimament invasiva amb evacuació controlada de l'aire abdominal (com la laparoscòpia) és molt més segura que la laparotomia clàssica i han demostrat que les primeres recomanacions de les societats científiques quirúrgiques basades en opinions d'experts no van ser del tot encertades, encara que sí necessàries, segons comenten des de l'equip d'investigació.

Els resultats indiquen que cap pacient ha tingut una prova orofaríngea positiva després de la intervenció, però l'evidència suggereix que la transmissió en l'aire de partícules de SARS-CoV-s a partir de l'evacuació de fum d'aerosols que transporten virus ha de tenir-se molt en compte; per això l'equip responsable de l'estudi recomana «prendre mesures addicionals de seguretat en el quiròfan com minimitzar l'entrada i eixida de pinces i òptiques a través dels baratars abdominals per a evitar fugides de neumoperitoneu; limitar el nombre de professionals en quiròfan, usar sempre màscares de protecció FFP2 o monitorar l'existència de SARS-CoV-2 en forma d'aerosols en el quiròfan».

En opinió dels professionals sanitaris, «l'oportunitat oferida per la Universitat Jaume I i la confiança demostrada per totes aquelles persones i entitats que han donat suport a la iniciativa, contribuint a un projecte de medicina traslacional, generat en l'entorn hospitalari i desenvolupat en el laboratori universitari, ens ha permès millorar la seguretat de pacients i professionals en l'entorn quirúrgic dels hospitals». Els resultats han sigut tan rellevants que les diferents societats científiques ja han emès una alerta sanitària en la qual s'informa d'aquest treball.

Durant la investigació s'han arreplegat un total de 180 sistemes de filtres de fum utilitzats en diferents cirurgies laparoscòpiques d'especialitats com ara digestiva (45%), ginecològica (37%) i urològica (18%), dels quals posteriorment han sigut analitzats 130 al Laboratori de Microbiologia del Departament de Medicina de l'UJI. La mostra ha estat conformada per un 62% d'homes i 38% de dones i l'edat mitjana dels pacients ha sigut de 60 anys. Ha existit un 20% de cirurgies urgents i la resta han sigut cirurgies electives, i el 47% d'aquestes han durat menys de 120 minuts. El treball no hauria sigut possible sense la implicació i predisposició de tot l'equip quirúrgic del centre hospitalari i l'ajuda del Biobanc del HGUCS, integrada en la xarxa pública de la Comunitat Valenciana.

Article: Prevalença de SARS-CoV-2 en filtres de cirurgia laparoscòpica. Anàlisi en pacients amb RT-qPCR orofaríngea negativa en un context pandèmic: un estudi transversal. Journal of Personalized Medicine.

Autoria: Antoni Llueca, Manuela Barneo-Muñoz, Javier Escrig i Rosa de Llanos, en representació del grup de treball CovidLap.

https://doi.org/10.3390/jpm11111052

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions