Figura. Talls axials amb els lòbuls cerebrals amb major diferència de matèria grisa entre grups. El costat dret de la imatge correspon al costat dret del cervell.
Investigadors de la Universitat de la Laguna de Tenerife (ULL), la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i el King’s College de Londres han publicat un estudi que mostra que el silenci mental experimentat a través de la meditació de Sahaja Ioga està associat amb un efecte protector que podria alentir la pèrdua de matèria grisa vinculada a l’edat en tot el cervell. Atès que la matèria grisa disminueix amb l’edat i amb moltes malalties psíquiques, aquesta diferència suggereix un cervell més jove i sa.
L’article, publicat en la revista Plos One i titulat «Larger whole brain grey matter associated with long-term Sahaja Ioga meditation: A detailed area by area comparison», revela que les àrees on la diferència de matèria grisa és més notable per la influència del silenci mental són aquelles que són crucials per al control de l’atenció i les emocions.
El ioga inclou moltes tècniques diferents entre les quals la meditació (dhayana en el ioga clàssic) té un paper principal. El primer tractat de ioga Els Ioga Sutra de Patanjali esmenta que «el ioga és la supressió de les modificacions de la ment». En el ioga antic, es descrivia un estat superior de consciència anomenat Nirvichara Samadhi, on Nirvichara podria traduir-se com a «silenci mental» o «consciència sense pensaments». En aquest estat, la ment està en calma en un estat de goig interior i l’atenció se centra en cada moment present. La meditació de Sahaja Ioga posa en pràctica els objectius del ioga clàssic per a aconseguir l’estat de Nirvichara o silenci mental.
L’equip d’investigadors, liderat pel professor Sergio Elías Hernández de la ULL i entre els quals hi ha el catedràtic de Psicologia Bàsica de l’UJI Alfonso Barrós, va analitzar per a aquest estudi l’anatomia cerebral de 23 voluntaris meditadors experts en la meditació de Sahaja Ioga i 23 voluntaris no meditadors a partir d’escàners de ressonància magnètica realitzats en la ULL. Tots dos grups estaven formats per voluntaris sans i eren molt similars o equivalents en edat, nivell d’estudis, ètnia, proporció d’homes i dones, etc.
El teixit cerebral segons la seua aparença es classifica en tres tipus: la matèria grisa, composta pels cossos i interconnexions neuronals; la matèria blanca, formada per fibres nervioses o connexions llargues entre zones distants, i el líquid cefalorraquidi, una substància aquosa que omple els buits interiors i serveix de protecció i transport de substàncies químiques.
L’estudi de l’anatomia cerebral va mostrar que els meditadors posseïen de mitjana un 7% més de matèria grisa en tot el cervell. Aquest tipus de comparativa de la matèria grisa del cervell s’ha fet en els últims anys entre altres grups: esportistes, músics, budistes, meditadors de mindfulness, etc. En aquests casos les anàlisis van mostrar que el grup estudiat tenia diferències locals, major matèria grisa, en les àrees del cervell associades a la seua pràctica específica, però en aquest estudi es va manifestar en determinades regions i de manera global. L’estat es va atribuir al silenci mental. La diferència d’un 7% de major matèria grisa és especialment significativa si es té en compte que es perd entre un 0,15% i un 0,3% de matèria grisa per any en tot el cervell i que aquestes petites diferències de matèria grisa poden marcar que es mantinguen o no intactes les funcions cognitives.
Un avanç d’aquest estudi es va publicar en la mateixa revista Plos One en 2016 però la metodologia disponible no va permetre fer un estudi detallat per a veure com es distribuïen les diferències de matèria grisa en les diferents zones del cervell. Atesa la singularitat del cas, l’equip d’investigadors va haver de desenvolupar un mètode estadístic específic (ad hoc) per a poder avaluar les diferències de matèria grisa àrea per àrea. D’entre totes les àrees del cervell, la diferència de matèria grisa era més accentuada, sempre major en meditadors, en el lòbul temporal dret associat amb les emocions i en els dos lòbuls frontals associats amb funcions cognitives i d’autocontrol cognitiu i emocional.
Referència:
Hernández, Sergio Elías; Dorta, Roberto; Suero, José; Barros-Loscertales, Alfonso; González-Mora, José Luis; Rubia, Katya (2020): Larger whole brain grey matter associated with long-term Sahaja Yoga Meditation: A detailed area by area comparison. PLoS ONE 15(12): e0237552.