UJI
  • UJI
  • L'hora de les empreses sense oficines

L'hora de les empreses sense oficines

10/07/2020 | SCP

El món del treball està canviant de forma accelerada. El bloqueig de l'activitat econòmica per a tractar de reduir la mobilitat de la població, per la pandèmia del coronavirus Covid-19, ha provocat greus desajustaments en el mercat de treball. Milions de persones a Espanya s'han vist obligades a canviar de manera sobtada, quasi d'un dia per a un altre, la seua vida en matèria laboral. Mentre que per a molts les seues ocupacions han sigut suspesos per setmanes i mesos o fins i tot han sigut acomiadats, uns altres han canviat de forma precipitada les condicions en les quals desenvolupaven el seu treball, sobretot aquells que han hagut de treballar des de la seua casa.

A la UE, en 2019, la proporció de persones que teletrabajaban va aconseguir el 13,5%, segons Eurostat. No obstant això, Espanya se situa per davall de la mitjana europea, amb tan sols el 8,3% dels ocupats que treballaven en el domicili (empleats que ho fan normalment més ocasionals) equivalent a 1.657.000 persones, segons l'enquesta de població activa. Posteriorment, després de la declaració de l'estat d'alarma, es van unir a ells de manera forçosa i transitòria més de 4 milions de persones. És a dir, un terç de la població ocupada ha mantingut la seua activitat a través del teletreball, segons la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas).

Assistim realment a la fi del treball presencial? Sembla paradoxal que fa més de 20 anys apareguera un llibre que predeia com el seu títol indica: la fi del treball. Fins i tot durant la Revolució Industrial també es pronosticava que les màquines alliberarien a les persones del treball. Aquesta visió i les seues conseqüències per a la societat estan lluny de ser una realitat.

És cert que els possibles efectes de les transformacions tecnològiques sobre l'ocupació constitueixen un tema de debat des de fa temps. El teletreball no és aliè a això. Les innovacions tecnològiques i organitzacionals han modificat sempre la naturalesa del treball. Poden generar guanys de productivitat considerables per als treballadors, però també deixar obsolets determinats oficis i exposar-los al risc de l'atur.

La pandèmia actual ens està demostrant que precisament l'avanç en l'aplicació de les noves tecnologies, en concret el teletreball, ha obert les portes a noves formes d'organització laboral. La seua utilització s'ha revelat com l'eina més eficaç per a mantenir un determinat nivell d'activitat i, per tant, de l'ocupació.

Arribats a aquest punt, moltes persones poden pensar que mai més es tornarà a treballar en les oficines pel fet que el treball presencial està donant pas a una operativa no presencial. Cal considerar que crear i mantenir una bona cultura organitzacional, en termes presencials, es construeix fomentant la col·laboració estructurada i espontània juntament amb la forma en què els seus membres es relacionen entre si a fi que els empleats s'identifiquen amb l'empresa i tinguen sentit de pertinença cap a ella. En definitiva, un sistema que possibilite la interacció de totes les persones que la conformen.

Per això, els experts aconsellen, per a esmorteir els seus efectes negatius, que es realitze en alternança, és a dir, limitant a determinats dies per setmana, i que la resta fins a completar la setmana tinga lloc en la pròpia empresa. L'objectiu que es persegueix amb això és estimular la col·laboració, la comunicació i construir esperit d'equip perquè tothom se senta inclòs. És difícil que tot siga teletreball. Això implica canviar la cultura empresarial i noves formes innovadores de comunicació entre els seus integrants. En cas contrari existeixen riscos que aquesta modalitat laboral conduïsca a la deterioració de la conciliació entre el treball i la vida familiar, danyant la salut dels treballadors, tant a nivell físic com emocional, pels majors nivells d'estrès o depressió deguts a la falta de comunicació, segons apuntava recentment el Banc d'Espanya.

Els empresaris han de proporcionar un entorn laboral assegurança. Per a això es fa necessari que les empreses invertisquen en material tant informàtic com en dotació mobiliària ergonòmica per a les persones que teletrabajan. No es pot fer el treball a casa amb una taula i cadira de cuina, en el pitjor dels casos, ja que amb això estaríem incomplint les normes referents a salut i higiene en el treball que tants esforços ens ha costat aconseguir.

Per part seua, per a les organitzacions suposa una oportunitat per l'estalvi de costos en aspectes com: reducció en la necessitat d'espai en oficina, electricitat, neteja, viatges, etc.

Les empreses s'enfronten a un entorn dinàmic en el qual el canvi és quasi constant. Per a sobreviure i prosperar han d'adaptar-se ràpida i eficaçment. Per a això, els recursos humans estan en el centre d'un sistema de resposta eficaç. Tinguem en compte que es requereix un determinat nivell de formació tant per l'empresari com pel treballador. Així, potenciar la formació contínua, en competències digitals, és una prioritat que ens permet adequar-nos a aquesta nova modalitat de treball.

Per a la seua gestió, el teletreball planteja ara la necessitat de noves normatives i reptes que contemplen: garanties per a la desconnexió digital –coneguda com a digital detox–, mitjans per a treballar, objectius, protocols d'horaris, condicions del lloc de treball, seguretat i prevenció d'accidents com, així mateix, compartir costos, i tenint en compte que poden sorgir problemes en l'acció sindical.

Finalment, tota evolució tècnica condueix a canvis en les maneres de producció de l'economia permetent economitzar treball. Determinats experts ho denominen progrés tècnic parcial, és a dir, asimètric a conseqüència que la demanda de mà d'obra qualificada augmenta fortament, en detriment de les persones no qualificades que són les més damnificades. I això eixamplarà la bretxa digital. Però com assenyala Alan Blinder, la desaparició actual de les ocupacions rutinàries mitjanament qualificades no és degut únicament a l'evolució tecnològica, sinó també a la globalització, encara que sobre això ens ocuparem en un pròxim article.

Vicente Castelló, professor de la Universitat Jaume I i membre de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local

Aquest article ha sigut publicat per Cinco Días el 4 de juliol de 2020

 

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions