Avaluar l'evolució de l'estat d'ànim de la població espanyola durant la crisi del coronavirus amb la finalitat d'analitzar les estratègies més efectives per a l'adaptació i els factors agreujants és el principal objectiu de l'estudi que estan duent a terme els investigadors Carlos Suso Ribera, professor ajudant doctor de la Universitat Jaume I, i Ramón Martín Brufau, professor associat de la Universitat de Múrcia i adjunt a la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil del Servei Murcià de Salut.

L'anàlisi, denominada «Evolució de l'estat d'ànim durant la crisi del coronavirus (COVID-19)», parteix de les dades recollides a través d'un qüestionari web en el qual es comprova diàriament l'estat anímic i emocional de la població durant el confinament quant a factors de fatiga, irritabilitat, ansietat, tristesa o energia, així com les conductes que adopten en aquesta situació respecte a l'activitat física, exposició al sol, horaris i rutines, o interacció amb altres persones, entre altres. Així mateix, també es tenen en compte factors demogràfics o de caràcter socioeconòmic com ara la situació laboral o el nivell d'ingressos per a determinar quins perfils són més vulnerables emocionalment durant el confinament. 

Gràcies a aquest registre continuat de respostes, que encara està en marxa, l'estudi presenta una imatge representativa de tota la geografia espanyola quant a l'evolució de la crisi, una informació de gran valor a l'hora d'atendre l'estat psicològic de la població amb major efectivitat per part dels equips de salut mental i valorar la influència de les estratègies adoptades a escala individual.

Cal destacar que l'estudi, de participació anònima i voluntària, compta amb dades registrades des del primer dia de l'estat d'alarma, amb prop de 3.000 respostes en l'inici del confinament i una avaluació diària d'unes 500 persones, encara que s'ha anat reduint progressivament amb el pas de les setmanes. La participació ha sigut majoritàriament femenina, amb una proporció del 70-30%, encara que amb una menor representació de majors a causa de la bretxa digital. Així mateix, tampoc s'han analitzat xiquets i xiquetes per una qüestió de protecció de dades. 

Els resultats de l'anàlisi evidencien la capacitat d'adaptació de la població davant d'aquesta situació, amb una tendència a l'estabilització amb el pas de les setmanes, i apunten al fet que la tolerància a la frustració és una de les principals claus del benestar, amb una repercussió molt major que altres factors com poden ser l'econòmic o els relacionats amb l'entorn. També s'ha detectat la importància de dur a terme conductes que perseguisquen objectius concrets i estiguen associades a valors, és a dir, que no es realitzen simplement per a mitigar les sensacions desagradables.

«Inicialment la notícia del confinament va ser dura i va tindre un impacte important pel que fa a la depressió, la irritabilitat o el cansament. A més, hem observat que hi ha hagut moments puntuals en els quals s'ha empitjorat dins del mateix confinament, sobretot coincidint amb els anuncis de l'ampliació de l'estat d'alarma», explica Carlos Suso. No obstant això, assenyala que aquests nivells s'han anat estabilitzant amb el pas de les setmanes i ara estan retornant als nivells precrisi amb la nova fase de desconfinament gradual.  

Quant als perfils més afectats per la situació, els conductors de l'estudi destaquen l'impacte en els adults joves, entre 18 i 30 anys, així com en les dones en els primers dies de quarantena. «Una de les troballes més sorprenents és que la població jove adulta és de les que pitjor ha portat la situació, possiblement per la interrupció de molts dels seus projectes vitals o per la falta de recursos psicològics, ja que encara estan elaborant-los», assenyala l'investigador de l'UJI. En aquest sentit, Carlos Suso posa en relleu la importància de prestar més atenció a aquest segment de la població, encara que també destaca la gran capacitat d'adaptació que han mostrat amb l'evolució del confinament.

Des d'un punt de vista de gènere, l'anàlisi mostra un nivell de malestar emocional més alt en dones al principi del confinament, encara que després s'ha igualat. «La nostra hipòtesi és que quan va començar l'estat d'alarma eren les dones les que estaven fent un major esforç, fent-se càrrec de la casa, la cura dels fills i adaptant-se a una nova situació, i això els va afectar, però a mesura que ha avançat el confinament s'ha anat ajustant i ha millorat», assenyala Suso. 

En l'estudi també se'ls preguntava als participants sobre les condicions del seu entorn i el nivell global d'ingressos. Quant a les persones que viuen soles, l'investigador de l'UJI explica que «no ho han passat pitjor en cap moment de l'evolució, potser perquè hi ha recursos que poden haver facilitat que s'hagen sentit millor, com ara les xarxes socials, i per la seua capacitat d'estar sols, que pot haver-los beneficiat». En canvi, s'han detectat majors índexs de depressió i ansietat en els primers dies de confinament en persones que conviuen i sense fills, encara que amb una tendència cap a l'equilibri. De la mateixa forma, la preocupació pel futur econòmic en llars amb menys recursos es percebia més en la fase inicial, però s'ha anat igualant. 

Malgrat tots aquests condicionants, els investigadors subratllen que, amb diferència, de tots els factors que influeixen en l'estat emocional el més determinant és la tolerància a la frustració, és a dir, adoptar una actitud resilient i entendre que les dificultats formen part de la vida. En aquest sentit, aconsellen definir propòsits d'acord amb uns valors i fugir de conductes a curt termini que puguen generar malestar.

A més, arran de les dades obtingudes a l'inici del confinament, els responsables de l'estudi també han elaborat una llista de vuit consells relacionats amb les variables que més afecten l'estat d'ànim. Les recomanacions es resumeixen a promoure una bona higiene del somni, utilitzar internet per a interactuar amb amics i familiars però no de manera passiva, informar-se amb moderació, realitzar activitat física, exposar-se a la llum solar, no recórrer al menjar quan s'experimenta malestar emocional, permetre's a un mateix sentir-se malament i prestar especial atenció als adults joves.

Enllaç a l'enquesta: www.cutt.ly/coronavirus-diario