Una intervenció educativa produeix canvis en la percepció de l'estudiantat de salut sobre la violència obstètrica L'estudi, primer d'aquestes característiques, ha sigut realitzat pel Grup de Recerca Infermeria de l'UJI entre estudiantat de Ciències de la Salut

01/04/2020 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Un estudi realitzat pel Grup de Recerca Infermeria de la Universitat Jaume I revela com una intervenció educativa produeix canvis en la percepció de l'estudiantat de la branca de ciències de la salut sobre la violència obstètrica. Segons els resultats d'aquesta anàlisi, l'estudiantat d'aquesta branca integra les normalitzacions de violència obstètrica durant els seus estudis, però una activitat formativa dirigida a fer visible aquest tipus de violència i reflexionar-hi ajuda a crear consciència entre l'alumnat, permetent-los ser més receptius, per a identificar les situacions en les quals es produeix.

La violència obstètrica és un tipus de violència de gènere que es presenta de manera estructural i que té conseqüències físiques i psicològiques tant per a les dones que la sofreixen com per als professionals de la salut. L'Organització Mundial de la Salut, en la Declaració de Fortaleza de 1985, avalada per obstetres, pediatres, llevadores, psicòlegs, epidemiòlegs, mares i altres professionals i aplicable a tots els serveis perinatals del món, recomana la capacitació dels professionals de la salut per a «garantir que les dones embarassades siguen tractades amb compassió i dignitat».

L'estudi, publicat en la revista internacional Nurse Education Today amb el títol «Changes in health sciences students' perception of obstetric violence after an educational intervention», es va dur a terme entre gener i juny de 2019 a partir de 107 qüestionaris d'alumnat del Grau en Infermeria i el Grau en Medicina de la Universitat Jaume I. L'objectiu era avaluar les percepcions de l'alumnat de l'UJI d'aquests dos graus sobre la violència obstètrica i detectar els possibles canvis en aquestes percepcions després d'una intervenció educativa, ja que no s'havien trobat estudis de similars característiques.

Per a l'avaluació, es va dissenyar un qüestionari, desenvolupat per tres especialistes i basat en la Guia de Pràctica Clínica d'Atenció al Part Normal del Ministeri de Sanitat espanyol de 2014, compost per 33 elements per a mesurar les percepcions de l'estudiantat abans i després de la intervenció educativa. El test estava dividit en quatre moments clau (abans del part, durant el part, en cas de cesària i després del part). A més, es van recollir variables sociodemogràfiques i de control com ara edat, sexe, camp, curs, experiència en salut en serveis de ginecologia i obstetrícia, durada de l'experiència, haver estat present en un part, o experiència personal en embarassos i naixements.

L'edat mitjana dels estudiants va ser de 22,5 anys i les dones van representar el 89,7% de la mostra. El 86,9% de l'alumnat pertanyia al Grau en Infermeria, i un 28% de l'estudiantat havia completat la pràctica clínica en els departaments de ginecologia i obstetrícia. De la mostra, el 20,6% havia estat present en un part; el 4,7% havia estat embarassada i el 2,8% havia donat a llum.

Dels 33 ítems inclosos en el qüestionari, el 84,84% (28) van mostrar canvis estadísticament significatius en el mesurament previ i posterior a la intervenció educativa. A més, 25 dels 33 ítems (75,75%) van mostrar una relació amb les variables sociodemogràfiques de gènere, camp, curs i haver estat embarassada alguna vegada. Per exemple, en comparar les respostes per gènere, un gran nombre de variables van presentar diferències estadísticament significatives entre la percepció entre les dones, que era major, que entre els homes.

La intervenció va consistir en un seminari de 8 hores. Aquesta activitat es va compondre d'una representació teatral sobre violència obstètrica a la sala de parts realitzada per La Otra Parte Teatro; una classe magistral sobre aspectes legals presentada per una advocada especialitzada en dret de la salut; una taula rodona composta per professionals dels diferents camps, que van aportar les seues experiències; i una altra taula rodona en la qual quatre mares voluntàries van narrar les seues experiències de part.

L'anàlisi dels resultats desprèn que es produeix un canvi en les percepcions dels estudiants de ciències de la salut sobre la violència obstètrica després d'una intervenció educativa. A més, el grup investigador ha confirmat mitjançant aquest estudi que existeix una normalització d'aquesta mena de violència relacionada amb la progressió de la formació (una menor percepció de la violència obstètrica entre l'estudiantat més avançat i el fet d'haver participat en pràctiques obstètriques durant l'estudi) i la normalització d'aquesta mena de pràctiques depenent de l'experiència obstètrica personal (la percepció disminuïa després d'haver estat embarassada o haver donat a llum).

En opinió de Desirée Mena, investigadora principal, segons aquestes dades preliminars, «és essencial canviar la capacitació del personal de salut, que ha de tenir una base sòlida en ètica i drets humans i de gènere» i que les polítiques públiques «dirigisquen l'atenció cap a un tracte humà i respectuós que estiga basat i recolzat per l'última evidència disponible». Perquè això succeïsca, «el personal de salut que treballa amb dones embarassades ha d'abandonar la jerarquia i l'estructura tradicional en la qual la supervisió mèdica implica una subordinació dels cossos i la sexualitat de les dones». 

L'OMS ja advertia en 2014 que un nombre creixent d'estudis sobre les experiències de les dones durant l'embaràs i, en particular, durant el part presenten un escenari alarmant, la qual cosa indica que moltes dones a tot el món experimenten un tractament irrespectuós, ofensiu o negligent durant el treball de part. Per això, considerava necessari generar dades relacionades amb pràctiques de cura respectuoses i irrespectuoses, sistemes de responsabilitat i valuós suport professional, i suport i capacitació per als professionals de la salut.

Aquest treball ha estat finançat pel Programa de Reconeixement de Grups d'Innovació Educativa de la Universitat Jaume I de l'any 2018.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions