L'anàlisi de mobilitat de la xarxa de telefonia mòbil mostra que els valencians i les valencianes han seguit massivament les mesures de confinament. Les dades obtingudes gràcies a una col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que facilita la informació anonimizada i agregada, reflecteix que el 89% de la població no ha eixit de l'entorn residencial i que els moviments s'han limitat a destinacions pròximes per a atendre necessitats bàsiques (supermercat, farmàcia, etc.), afavorint la contenció dels contagis.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi del grup de treball Data Science for COVID-19 l'objectiu del qual és l'aplicació de tècniques d'Intel·ligència Artificial (IA) i anàlisi de dades per a ajudar a una millor presa de decisions públiques en el context de la pandèmia de coronavirus. El treball, dirigit per la comissionada de la Generalitat per a l'Estratègia Valenciana per a la IA, Nuria Oliver, i elaborat en el marc de la col·laboració establida amb la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial de la Vicepresidència Tercera del Govern i Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital i l'INE, reflecteix que el percentatge de població que ha romàs a casa (no va eixir del seu entorn residencial) ha arribat a assolir registres màxims de fins al 96% en localitats com Dénia o Benicarló.
«És important destacar la capacitat de compromís dels valencians i valencianes a l'hora de complir amb les mesures de confinament. La responsabilitat ha demostrat ser, sens dubte, una arma eficaç per a evitar la propagació de la COVID-19», destaca Ana Berenguer, directora general d'Anàlisi i Polítiques Públiques i impulsora de l'Estratègia Valenciana d'Intel·ligència Artificial de la Comunitat Valenciana.
«A partir d'ara serà imprescindible continuar analitzant les dades de mobilitat per a elaborar models predictius que ens permeten tenir la millor informació, prendre les decisions adequades i estar preparats per a l'eixida escalonada del confinament», afig Ana Berenguer. «Aquest projecte és un exemple inspirador de col·laboració entre societat civil, experts i administracions públiques».
Un altre dels conceptes analitzats és la disminució del radi de desplaçament dels ciutadans, és a dir, la reducció de la distància diària recorreguda. La caiguda mitjana ha sigut del 59% a la província de Castelló, 58% a Alacant i 52% a València. En tots els casos, la reducció és superior a la d'Espanya, que és del 51%.
A més, les dades de les operadores de telefonia mostren com després de l'anunci de les mesures de confinament en les zones turístiques es va produir de manera immediata un important descens en el nombre observat de mòbils no residents en la Comunitat Valenciana. D'aquesta forma, durant els dies 16 i 18 de març en el departament de salut de la Vila Joiosa (al qual està assignat Benidorm) s'observa una reducció del 53% de la presència de mòbils de persones no domiciliades en la Comunitat Valenciana.
Més de 8.500 víctimes estimades sense aplicació de restricció de mobilitat
L'aplicació i compliment de les mesures de confinament ha evitat uns 7.900 defuncions segons l'estimació ajustada als canvis de mobilitat en la Comunitat Valenciana, que arreplega el treball amb dades fins al 6 d'abril. Aquesta estimació s'ha obtingut mitjançant un model epidemiològic que reflecteix l'impacte de les mesures de confinament. El grup responsable d'aquest treball, dins del Comissionat per a IA, està format per experts i expertes voluntaris de la Universitat Jaume I (grup GEOTEC coordinat pel catedràtic Joaquín Huerta; GIANT liderat per Óscar Belmonte, i la professora Marina Martinez del Grup d'Anàlisi de Formes 2D i 3D, Aprenentatge Estadístic en Intel·ligència Artificial, Estereología SHAPES&SL), la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat d'Alacant, la Universitat CEU Cardenal Herrera i la fundació pública d'investigació sanitària Fisabio.
El model epidemiològic estima en més de 8.500 els morts pel virus si no s'haguera adoptat cap indicació per a restringir la mobilitat.
A més, reflecteix que d'haver-se aplicat únicament mesures de distanciament social els morts hagueren sigut entorn de 4.500, set vegades més que els registrats. La xifra s'hauria situat en més de 3.300 persones si les restriccions s'hagueren limitat al distanciament, al tancament de col·legis i esdeveniments multitudinaris. En un altre dels escenaris avaluats, si no s'haguera decidit, a més, el tancament de l'activitat econòmica no essencial, els morts hagueren sigut quasi 1.500.
El model també mostra que, d'aplicar-se les taxes actuals d'hospitalització (del 26% dels afectats), si els valencians i valencianes no hagueren seguit les mesures de contenció s'hagueren registrat més de 25.000 ingressos, dels quals 5.000 hagueren sigut en les unitats de vigilància intensiva. Així mateix, indica que l'estimació de casos reportats s'haguera multiplicat per 13,5 si no s'haguera pres cap mesura.
El projecte coordinat per Nuria Oliver té previst continuar analitzant les dades de mobilitat dels abonats de les línies de telefonia mòbil per a seguir l'evolució de la pandèmia en les següents setmanes de confinament i en el procés de desescalat de les mesures de restricció del moviment per a avaluar la seua eficàcia i l'impacte que tenen en la salut de la ciutadania.
El pla de treball també contempla avançar en altres aspectes, com fer una estimació del nombre total d'afectats, incloent la població asimptomàtica, i, a partir d'aquest estudi, establir el percentatge de persones que ja estarien immunitzades enfront de la COVID-19.
Informació elaborada per la Generalitat Valenciana