UJI
  • UJI
  • El nivell formatiu de la mare i la classe social del pare són els factors que més influeixen en el desenvolupament cognitiu durant la infantesa

El nivell formatiu de la mare i la classe social del pare són els factors que més influeixen en el desenvolupament cognitiu durant la infantesa

13/02/2020 | SCP

El desenvolupament cognitiu en la infància és crucial, i ha estat considerat el període més important de desenvolupament durant la vida de la persona. Un dels factors més rellevants en aquesta etapa és la posició socioeconòmica de la família, que inclou factors dels progenitors com els ingressos, el nivell formatiu i la classe social o ocupació que desenvolupen. Com a novetat d'aquest treball, l'equip investigador ha examinat el desenvolupament cognitiu de nens i nenes atenent de manera separada les característiques de la mare i del pare i considerant els diferents rols de gènere.

Comparant de manera separada en mares i pares el nivell formatiu i la classe social (basada en l'ocupació), l'equip investigador ha conclòs que durant la infantesa l'educació materna pesa més en el desenvolupament cognitiu, i en el cas del pare, és més rellevant la classe social, si bé existeix un ampli solapament entre els dos factors.

Entre les conclusions també destaca que l'edat i la intel·ligència de la mare són factors clau per al desenvolupament cognitiu, i que les nenes obtenen millors puntuacions que els nens, així com que les i els participants de major edat aconsegueixen millors resultats.

D'altra banda, comparant classe social, ingressos i educació en el desenvolupament cognitiu durant la infantesa, de manera conjunta entre pare i mare, s'explica prop del 10% de la variació del desenvolupament cognitiu de nenes i nens, i és la mare la que aporta lleugerament més pes en comparació amb el pare. Són elles les que majoritàriament surten del mercat laboral durant els primers anys de criança, amb el que l'educació compta amb una major estimulació cognitiva materna i aquesta pesa més que la de l'home en el desenvolupament neuronal en aquesta etapa.

En l'estudi també s'han inclòs variables relacionades amb el desenvolupament cognitiu dels progenitors (edat, país d'origen, salut mental, intel·ligència i consum de tòxics), de l'entorn familiar (tipus d'estructura familiar, nombre de germans/germanes, assistència a guarderia i repartiment del treball domèstic) i pròpies dels nens i les nenes com el sexe, l'edat, haver estat petit/a per a l'edat gestacional o ser prematur o prematura.

«El valor fonamental de l'estudi radica en el fet que, malgrat haver considerat altres elements determinants més pròxims al nen o nena, com poden ser variables d'exposició a tòxics durant l'embaràs (alcohol i tabac), l'efecte de variables distals i estructurals és prou forta per a jugar un paper fonamental. L'article convida a una reflexió social sobre quines mesures es poden prendre en l’àmbit polític per a reduir les diferències socials i de gènere», ha destacat Llúcia González, primera autora de l'article, que realitza el seu doctorat a la Universitat de València i és investigadora del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i en la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica (FISABIO).

Per la seua part, Ferran Ballester, catedràtic del Departament d'Infermeria de la Universitat de València i també investigador en FISABIO i en CIBERESP, afegeix que el treball s'emmarca en el projecte INMA (Infància i Medi Ambient), un estudi de cohorts de naixement que va començar a Espanya l'any 2003, i que realitza el seguiment prospectiu d'uns 4.000 parells de dones embarassades i els seus fills i filles en set àrees d'Espanya. Durant l'embaràs i la infància, s'ha recollit informació detallada sobre les característiques sociodemogràfiques, dieta, estils de vida i exposició a contaminants ambientals. La combinació d'aquesta informació permet dur a terme una precisa avaluació de la relació d'aquests factors i el desenvolupament infantil.

En l'estudi s'ha analitzat el desenvolupament cognitiu d'una cohort de 525 menors, d'entre 5 i 6 anys, del projecte INMA (Infància i Medi Ambient) de València. Un 51,4% eren nens i un 48,6% nenes. La recerca s'ha realitzat mitjançant la Puntuació Global Cognitiva (PGC) de les Escales McCarthy d'habilitats de nens i nenes.

En la recerca han participat la Universitat de València, FISABIO, la Universitat Jaume I, CIBERESP i la Xarxa de Recerca en Serveis de Salut en Malalties Cròniques (REDISEC).


Article:
González L et al. «The role of parental social class, education and unemployment on child cognitive development». Gac Sanit. (2020); 34(1):51-60. DOI:

https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2018.07.014

Peu de fotografia:

(De dreta a esquerra). Llúcia González, Marisa Rebagliato (professora titular de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló), Mario Murcia (Conselleria de Sanitat i CIBERESP) i Ferran Ballester.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions