Aconseguir habitatges més saludables, eficients energèticament i respectuoses amb l'entorn. Són tres dels principals objectius del projecte CONFORTMA. Una iniciativa que han posat en marxa Gimecons Construccions i Contractes, l'Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) de la Universitat Jaume I de Castelló i l'empresa ceràmica Realonda i que permetrà investigar i validar nous materials de construcció més sostenibles.

En concret el projecte, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i els fons FEDER a través de la convocatòria Reptes-Col·laboració, cerca desenvolupar dos tipus de tecnologies passives en materials ceràmics. Una capaç d'eliminar els compostos orgànics volàtils (COVs) que s'acumulen en els espais interiors i que es generen a partir de contaminants com els que emeten el fum dels cigarrets o el fem, els que es produeixen a l'interior dels banys o els relacionats amb alguns dels components que conformen el mobiliari interior. I una altra associada a la regulació de la temperatura i humitat a l'interior de l'immoble.

«Entre altres beneficis, a més de millorar el confort i la salut de les persones, aquestes tecnologies contribuiran a disminuir el consum energètic tant en calefacció com en refrigeració, a més de reduir les emissions de CO2 associades a aquests consums, evitar casos de la Síndrome de l'Edifici Malalt -associats a la contaminació de l'aire en espais tancats- i disminuir l'impacte ambiental de la construcció”, han explicat des de Gimecons.

Quant a la mena de material que es desenvoluparà a través del projecte, des de la companyia també han avançat que «haurà de ser capaç d'emmagatzemar o alliberar grans quantitats d'energia, de manera que s'esmorteïsquen els pics de temperatura i es retarde la resposta tèrmica de l'edifici respecte a les condicions externes, facilitant la seua compensació i permetent així reduir el consum”.

En aqueix sentit, els integrants del projecte ja han començat a desenvolupar materials a partir de la selecció les matèries primeres existents en el mercat capaços de reunir les funcionalitats requerides que, en una fase posterior, es testaran a partir de 2020 en una experiència pilot que s'habilitarà en l'UJI.