Vídeo presentació del projecte en la jornada «Investigació europea a l’UJI» (Juliol 2020)
La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) ha obtingut la primera Consolidator Grant del Consell Europeu d’Investigació (ERC) de dos milions d’euros per a produir cèl·lules solars amb materials de naturalesa diversa, com ara els punts quàntics col·loïdals i les perovskites d’halur. Només tres universitats públiques valencianes han aconseguit finançament en l’última convocatòria d’aquesta línia de subvenció caracteritzada per una elevada competitivitat i excel·lència.
El professor de Física Aplicada Iván Mora Seró, alhora investigador de l’Institut Universitari de Materials Avançats (INAM), ha guanyat la subvenció europea per a desenvolupar el seu projecte No-LIMIT, l’objectiu del qual és millorar l'eficiència de les cèl·lules solars mitjançant la interacció sinèrgica de materials diversos per a superar les limitacions de la conversió fotovoltaica actual. Aquesta iniciativa de l’UJI ha sigut una de les 315 propostes acceptades per l’ERC de les 2.035 presentades, ja que la taxa d’èxit és molt baixa, amb una mitjana del 15%. En l’àmbit espanyol, s’han atorgat 47 milions a 24 projectes.
Durant els pròxims cinc anys, l’equip liderat per Mora Seró analitzarà les propietats de les perovskites per a produir cèl·lules solars d'alta eficiència en capes policristal·lines de perovskita, el que farà possible afegir els punts quàntics sense distorsionar aquestes propietats. «Aquesta estratègia ens permetrà estudiar noves configuracions de cèl·lules solars amb el potencial de superar el límit teòric de les cèl·lules solars fetes amb un únic material absorbidor de llum, que no poden superar el sostre màxim d’eficiència del 33%», apunta l’investigador.
TRES MILIONS D’EUROS PER A L’EXCEL·LÈNCIA INVESTIGADORA
El vicerector d’Investigació i Doctorat de l’UJI, Jesús Lancis, argumenta que aquesta primera Consolidator Grant obtinguda pel professor Ivan Mora Seró constitueix «un reconeixement a la tasca investigadora que duem a terme a la Universitat Jaume I, on tenim joves científics de trajectòria brillant i prometedora i conreem una recerca de gran impacte i potencial de transferència a la societat». A més, «hem de destacar que aquesta és una convocatòria molt exigent i competitiva, amb una taxa d’èxit de només el 15%, perquè finança l’elit dels científics amb l’objectiu d’afermar equips d’investigació realment excel·lents», afegeix.
Jesús Lancis subratlla que els investigadors de la Universitat Jaume I, només des de setembre de 2016 fins a gener de 2017, «han aconseguit finançament europeu per a desenvolupar cinc projectes en el marc del programa H2020 que impliquen al voltant de 3,2 milions d’euros, on s’inclou No-LIMIT».
NANOMATERIALS EN LA FRONTERA DEL CONEIXEMENT
El projecte No-LIMIT avançarà en la generació d’un nou compost amb capacitat d’aprofitament solar a partir de la mescla de dos materials relativament nous. En primer lloc, els punts quàntics –sorgits al laboratori per confinament quàntic, el que els proporciona noves propietats– juntament amb la perovskita, una família de materials amb eficiències de conversió solar molt altes. «Aquest projecte es troba en l’àmbit de la frontera del coneixement, ja que l’ERC finança propostes arriscades i innovadores, que no només puguen arribar a la meta final, sinó també a altres fites intermèdies que inspiren noves línies de recerca, per exemple, en aquest cas, l’aplicació d’aquests materials a la fabricació de LED», reflexiona l'investigador.
Iván Mora Seró és professor del Departament de Física de la Universitat Jaume I i investigador principal de la Divisió F4 de l’Institut Universitari de Materials Avançats. La seua recerca s'ha centrat en el creixement de cristalls, els dispositius nanoestructurats, les propietats de transport i recombinació, la fotocatàlisi, la caracterització elèctrica de sistemes fotovoltaics, electrocròmics i de divisió d'aigua, fent tant treballs experimentals com teòrics. La seua activitat de recerca recent se centra en nous conceptes per a la conversió fotovoltaica i l'emissió de llum (LED i amplificadors de llum) basats en dispositius nanomètrics i materials semiconductors seguint dues línies principals: punts quàntics semiconductors i perovskites d'halur de plom. Aquesta última línia és, probablement, la més capdavantera en el desenvolupament de nous dispositius optoelectrònics. A més, ha publicat més de 130 articles de recerca.
El científic està inclòs en la llista de 2016 d'Investigadors Altament Citats de la Web of Science, llista que només inclou els 3.000 investigadors més citats en els últims 11 anys en tot el món en totes les categories de la ciència. Ha obtingut una beca Juan de la Cierva i una Ramón y Cajal, ambdues del govern espanyol, i un premi Idea (2011) en la categoria de Ciències Fisicoquímiques, atorgat per la Fundació de la Ciutat de les Arts i les Ciències i el govern valencià. També ha obtingut una beca de l’Institut Weizmann d’Israel (2016).