La construcció d'una imatge social de prestigi és un tret essencial de la psicologia humana; de fet, afavoreix la cooperació de les persones de forma més eficient que altres motivacions. Les conclusions d'aquest estudi desenvolupat en una comunitat de Papua Nova Guinea, que ha sigut liderat pel professor Gianluca Grimalda de la Universitat Jaume I, s'han publicat en Nature Communications.
«La nostra preocupació davant com ens veuen els altres no està limitada a la interacció en les xarxes socials o al feedback en e-Bay, sinó que sorgeix prèviament a les noves tecnologies perquè és intrínseca a la nostra psicologia», afirma Grimalda, qui per a testar les seues teories sobre la cooperació humana va realitzar una estada en la comunitat de Teop de Papua Nova Guinea. Aquest poble d'Oceania va ser seleccionat tant per les seues petites dimensions i baixos nivells de complexitat social, com per mostrar característiques molt diferents de les societats occidentals. El professor de l’UJI va realitzar aquesta estada juntament amb els investigadors Andreas Pondorfer, company seu en l'Institut per a l'Economia Mundial de la Universitat de Kiel –on es troba d'estada– i David P. Tracer, de la Universitat de Colorado a Denver, EUA.
Els Teop són horticultors i recol·lectors, utilitzen eines rudimentàries per a conrear els aliments, no posseeixen indústria mecanitzada, i la retribució de mà d'obra és poc freqüent. Viuen en poblacions d'uns 150 habitants. «Aquest tipus de societat a petita escala és ideal per a provar les teories evolutives del comportament humà, ja que les condicions que es donen dins d'ells són molt més properes a les experimentades en la major part de la nostra història evolutiva, a diferència de les societats occidentals industrialitzades. L'estudi de camp sobre els Teop és un dels primers a examinar els efectes que té la imatge social en la vida real sobre la cooperació humana», va subratllar el professor.
Segons les teories evolutives i econòmiques, s'espera que els éssers humans, com altres animals, es comporten de forma egoista, maximitzant els guanys materials per a si mateixos. Atès que la cooperació implica sacrificar el propi interès pels interessos del grup, hauria d'haver sigut eliminada per la selecció natural. No obstant això, la cooperació humana encara té lloc en totes les societats conegudes, la qual cosa planteja un puzle científic que requereix una explicació. Així doncs, s'han proposat diverses teories per a explicar l'evolució de la cooperació. En l'estudi de camp sobre els Teop, els investigadors es van centrar en dues de les més comunes: la preocupació per la imatge social i la propensió a castigar la conducta desviada. La primera teoria descriu el desig de l'individu de mantenir la seua reputació com a cooperador en el grup social. La segona teoria emfatitza la capacitat dels grups humans d’«autoimposar» les normes de cooperació, amb alguns individus que actuen com a «justiciers» que estan disposats a sacrificar els seus propis recursos per a castigar els qui no cooperen.
La rellevància de la preocupació per la imatge social es va posar a prova entre la comunitat Teop a través de la presència en algunes sessions –però no en altres– d'un «gran home» (líder de la comunitat) com a observador de les decisions dels participants en les interaccions cooperatives anònimes, el denominat «joc del dilema del presoner». En absència d'institucions formals eficaces, els grans homes són els responsables de resoldre els conflictes socials i fer complir les normes socials. També realitzen les funcions de «nucli» de les xarxes socials i són les figures davant les quals els individus de la comunitat s'esforcen per mantenir una imatge social positiva.
UNA COOPERACIÓ EFICIENT
La principal conclusió de l'estudi és que la preocupació per la imatge social pesa molt més que el càstig com a factors que promouen l'eficiència de la cooperació en aquesta societat. Curiosament, quan un gran home d'un grup extern actua com a observador, no es dóna una influència positiva sobre la cooperació. Per tant, la preocupació per la imatge social apareix limitada al grup social propi de l'individu. En general, en opinió de Grimalda, «aquests resultats reforcen la idea que la preocupació per la imatge social pròpia és un tret universal de la psicologia humana. Per contra, la propensió a castigar el comportament no cooperatiu, que és observable en algunes societats contemporànies, probablement es va adquirir de forma relativament recent en l'evolució humana». L'estudi conclou que el desig dels individus de mantenir una imatge social positiva dins de la comunitat és més important que el càstig com a motor de la cooperació social.
Gianluca Grimalda destaca que el resultat més sorprenent del seu treball és, «sens dubte, que el càstig per part de l'altre "jugador" o bé per part d'un "observador" que funciona com un jutge, no ha comportat beneficis. Al contrari, s'han destruït moltíssims recursos que els participants haurien pogut guanyar. De fet, en moltíssimes societats, especialment en les de tradició religiosa protestant, aquest mecanisme actua de manera rellevant per a incrementar els beneficis de la cooperació», agrega.
En aquesta societat de Papua, igual que en altres de Rússia, Grècia o Turquia, s'observen també nivells de càstig en general molt alts –molt més que en estudis de rèplica que es van dur a terme a Alemanya– i nivells molt alts del denominat «càstig antisocial», que fa referència al de les persones que cooperen. En opinió de Grimalda, «encara no s'han comprès les raons d'aquest càstig antisocial. Amb molta sorpresa, hem constatat que els observadors/jutges també castiguen els cooperadors de manera massiva. Pensem que aquestes societats són molt competitives i es fonamenten en un tipus de lògica com mors tua, vita mea (la teua mort és la meua vida). És a dir, la meua posició personal millora si la teua empitjora, però això es tradueix en un vertader desastre col·lectiu».
INTERROGANTS SOBRE EL CÀSTIG
Aquest grup de recerca, a partir d'aquests resultats, treballa en un nou estudi que aprofundeix, precisament, en les motivacions que hi ha darrere del càstig en ambdues situacions d'interacció. És a dir, el càstig per part d'un altre participant en el joc de la cooperació, i un càstig per part de l'observador/jutge. «Tenim plans per a tornar a Bougainville (Papua) el pròxim any per a afrontar la que és una de les més interessants –i no resoltes– preguntes de recerca relatives a la cooperació: per què el càstig funciona molt bé en unes societats i no en unes altres. Hi ha una relació entre la capacitat que tenen la imatge social i el càstig, respectivament, d'augmentar els beneficis de la cooperació?», avança l'investigador.
Gianluca Grimalda és professor de Fonaments d'Anàlisi Econòmica del Departament d'Economia de la Universitat Jaume I des de 2012. Actualment es troba d'estada de recerca a l'Institut per a l'Economia Mundial de la Universitat de Kiel (Alemanya) i també ha col·laborat amb el Centre per a l'Estudi de la Cooperació Global de la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya). El seu àmbit de recerca principal és el fonament del comportament cooperatiu. Per a això, utilitza una metodologia experimental i dóna prioritat a una anàlisi comparativa entre diverses cultures. En la seua carrera, ha dirigit diversos projectes de recerca finançats, entre altres, per la Fundació Nacional per a la Ciència dels EUA, la Comissió Europea i el Ministeri d'Educació d'Espanya. El seu treball té un perfil interdisciplinari, per la qual cosa ha publicat articles en publicacions tan diverses com Proceedings of the National Academy of Sciences, Psychological Science o Experimental Economics.
Grimalda, G. et al. “Social image concerns promote cooperation more than altruistic punishment”. Nature Communications, 7:12288, doi: 10.1038/ncomms12288 (2016).