UJI
  • UJI
  • Notícies
  • La Maleta de la Ciència, del professor de l’UJI Enric Ramiro, ha sigut seleccionat millor projecte divulgatiu de la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica de la FECYT

La Maleta de la Ciència, del professor de l’UJI Enric Ramiro, ha sigut seleccionat millor projecte divulgatiu de la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica de la FECYT

14/12/2015 | SCP

Construir i veure el funcionament d’una font, un pulmó artificial o un coet, saber com treballen les ales d’un avió, fer un guèiser a petita escala, donar vida a un submarí, elaborar un vaixell que navegue, o dissenyar un rellotge d’aigua són algunes de les propostes amb aire i aigua presentades en la Maleta de la Ciència per a acostar el coneixement científic i despertar vocacions entre l’alumnat d’entre 3 i 12 anys. El projecte, dissenyat pel professor de Didàctica de les Ciències Socials del Departament d’Eduació de la Universitat Jaume I, Enric Ramiro, i desenvolupat per la Càtedra de Divulgació Científica de la Universitat de València-UCC+i, ha sigut elegit pels participants del Congrés Comcired 2015 com el millor projecte de Divulgació de la Ciència en l’àmbit espanyol, juntament amb el projecte «Andalucía, mejor con ciencia», de la Fundación Descubre.

El Congrés ha estat organitzat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), del Ministeri d’Economia i Competitivitat , i enguany ha tingut lloc a la Universitat de Màlaga els dies 30 de novembre i 1 de desembre. S’hi han reunit representants de les unitats de Cultura Científica de les universitats espanyoles, entre les quals es trobava la UCC+i de l'UJI, i entitats públiques i privades dedicades a la divulgació de la ciència amb l’objectiu de compartir experiències i fomentar l’intercanvi de propostes.

La Maleta de la Ciència planteja 10 experiments amb aigua i 10 amb aire, realitzats amb materials reciclables, i de fàcil reposició i classificats com a molt fàcils, fàcils i entretinguts. De fet, es tracta d’una maleta com a tal, la qual inclou elements com ara gots de plàstic, palletes, cinta adhesiva, globus, clips, fil, tubs de goma, paper d’alumini, una llauna i una ouera, agulles d’estendre, plastilina o tisores. A més, hi ha vint fitxes que remeten als experiments, explicats en el llibre La maleta de la ciència, del professor i col·laborador de la Càtedra de Divulgació de la Ciència-UCC+i, Enric Ramiro.

El projecte «Encontres amb la Maleta de la Ciència» ha estat cofinançat per la FECYT. S’han fet 50 maletes, que s'han repartit entre diferents centres d’ensenyament, i ja hi ha una llista d’espera de més de 200 centres i entitats que la demanen, la qual cosa reforça, d’una banda, la continuïtat del projecte i, de l’altra, l’encert d’apostar per aquests tipus d’accions per a incrementar la cultura científica de la ciutadania.

A manera d’exemple, una de les propostes que es planteja és reproduir el funcionament d’un paracaigudes, per a comprendre la fricció entre una superfície i l’aire i constatar com es redueix la velocitat de la caiguda, que és el que fa aterrar el paracaigudes amb suavitat. Per dur a terme aquesta proposta calen plastilina, un cordell i un mocador de paper. L’experiment consisteix a obrir el mocador i aplanar-lo; tallar el cordell en quatre trossos d’uns 30 centímetres cada un; nugar cada tros de cordell a una punta de mocador; unir les quatre puntes del cordell amb una piloteta de plastilina, i llançar-lo a l’aire. D’aquesta manera es veurà com baixa a poc a poc.

També hi ha experiments o experiències com: l’aire pesa?, pot funcionar un cotxe amb aire?, l’aire pot marcar gols?, un full de diari pot trencar un regle?, com es fabrica un sifó?, pots conduir una gota? o com aconseguir que dos gots s’enamoren.

Suport de la FECYT

«Encontres amb la Maleta de la Ciència» és un projecte que té el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i que inclou un ambiciós projecte d’alfabetització científica mitjançant experiments senzills, barats, segurs i entenedors per a qualsevol persona. El projecte està basat en el llibre d’Enric Ramiro, que ha experimentat amb aquestes pràctiques durant més de vint anys en centres educatius, CEFIRES i programes d’estiu.

Un exemple d’un experiment amb l’aigua permet construir un redolí perfecte amb un fil, una acció emprada al circ o amb la màgia, que mostra la tensió superficial de l’aigua per demostrar que la circumferència és la figura de màxima expansió d’un objecte. Així, amb una safa, un fil, una palleta, sabó líquid i aigua, es pot demostrar aquest fet. Només cal omplir la safa, nugar el fil als dos extrems (sense forma); deixar caure’l dins de l’aigua; mullar amb sabó líquid la palleta i deixar caure una gota al centre de la superfície delimitada pel fil, de forma que el fil s’estire i conforme un redolí perfecte. 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions