La revista científica britànica Scientific Reports Nature ha destacat en el seu últim número el treball realitzat pel Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de Brasil i investigadors del grup de Química Teòrica i Computacional (QTC) del Departament de Química Física i Analítica de la Universitat Jaume I de Castelló, que han observat el creixement de plata metàl·lica en la superfície dels cristalls de wolframat de plata (Ag2WO4) mitjançant microscopis electrònics d'escombratge d'alta resolució i de transmissió.
Aquest fenomen no havia sigut observat amb anterioritat en la literatura científica i és el resultat de la interacció dels electrons generats pels microscopis amb els ions de plata, que són reduïts a plata metàl·lica. «Aquest nou material ha sigut creat artificialment mitjançant l'efecte de l'electrosíntesi, a través de la interacció d'electrons que interaccionen amb els ions de plata, els quals es redueixen i produeixen el creixement de la plata metàl·lica», comenta el professor Elson Longo, un dels autors de l'article i director del CDMF. El tractament amb electrons també millora les propietats fotoluminiscents, la fotodegradació i l'activitat bactericida del wolframat de plata.
El treball Structural and electronic analysis of the atomic scale nucleation of Ag on α-Ag2WO4 induced by electron irradiation ha comptat amb una important aportació de l'investigador castellonenc Juan Andrés Bort, gràcies al Programa de Cooperació Brasil-Espanya i a institucions del govern espanyol. L'investigador és coautor de l'article juntament amb Lourdes Gracia i Patricio González-Navarrete del QTC de l’UJI i els brasilers Valeria M. Longo, Waldir Avansi Jr., Diogo P. Volanti, Mateus M. Ferrer, Pablo S. Lemos, Felipe A. La Porta, Antonio C. Hernandes i Elson Longo del CDMF. També han participat en la recerca el becari postdoctoral Laécio Santos Cavalcante i la doctoranda Amanda Fernandes Gouveia.
El CDMF és un dels centres de recerca, innovació i difusió que compta amb la col·laboració de la Fundació de Suport a la Recerca de l'Estat de Sao Paulo (FAPESP) i l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia dels Materials en Nanotecnologia (INCTMN/CNPq), amb participació de la Universitat Estatal Paulista (Unesp), la Universitat Federal de Sao Carlos (UFSCar), la Universitat de Sao Paulo (USP) i l'Institut de Recerques Energètiques i Nuclears (Ipen).
Article complet: http://www.nature.com/srep/2014/140623/srep05391/full/srep05391.html