Investigadors castellonencs i brasilers descobreixen el creixement de plata metàl·lica en la superfície dels cristalls de wolframat de plata com a efecte de l'electrosíntesi

01/07/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La revista científica britànica Scientific Reports Nature ha destacat en el seu últim número el treball realitzat pel Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de Brasil i investigadors del grup de Química Teòrica i Computacional (QTC) del Departament de Química Física i Analítica de la Universitat Jaume I de Castelló, que han observat el creixement de plata metàl·lica en la superfície dels cristalls de wolframat de plata (Ag2WO4) mitjançant microscopis electrònics d'escombratge d'alta resolució i de transmissió.

Aquest fenomen no havia sigut observat amb anterioritat en la literatura científica i és el resultat de la interacció dels electrons generats pels microscopis amb els ions de plata, que són reduïts a plata metàl·lica. «Aquest nou material ha sigut creat artificialment mitjançant l'efecte de l'electrosíntesi, a través de la interacció d'electrons que interaccionen amb els ions de plata, els quals es redueixen i produeixen el creixement de la plata metàl·lica», comenta el professor Elson Longo, un dels autors de l'article i director del CDMF. El tractament amb electrons també millora les propietats fotoluminiscents, la fotodegradació i l'activitat bactericida del wolframat de plata. 

El treball Structural and electronic analysis of the atomic scale nucleation of Ag on α-Ag2WO4 induced by electron irradiation ha comptat amb una important aportació de l'investigador castellonenc Juan Andrés Bort, gràcies al Programa de Cooperació Brasil-Espanya i a institucions del govern espanyol. L'investigador és coautor de l'article juntament amb Lourdes Gracia i Patricio González-Navarrete del QTC de l’UJI i els brasilers Valeria M. Longo, Waldir Avansi Jr., Diogo P. Volanti, Mateus M. Ferrer, Pablo S. Lemos, Felipe A. La Porta, Antonio C. Hernandes i Elson Longo del CDMF. També han participat en la recerca el becari postdoctoral Laécio Santos Cavalcante i la doctoranda Amanda Fernandes Gouveia. 

El CDMF és un dels centres de recerca, innovació i difusió que compta amb la col·laboració de la Fundació de Suport a la Recerca de l'Estat de Sao Paulo (FAPESP) i l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia dels Materials en Nanotecnologia (INCTMN/CNPq), amb participació de la Universitat Estatal Paulista (Unesp), la Universitat Federal de Sao Carlos (UFSCar), la Universitat de Sao Paulo (USP) i l'Institut de Recerques Energètiques i Nuclears (Ipen).

Article complet: http://www.nature.com/srep/2014/140623/srep05391/full/srep05391.html

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions