La investigació realitzada per Lidón Herrera Prats per al seu projecte final de màster ha demostrat la viabilitat tècnica i econòmica del bioassecatge com alternativa per generar energia a partir de residus sòlids, en concret, amb les restes de poda dels espais verds de la Universitat Jaume I. Els assajos han provat l’efectivitat d’aquesta tècnica en la reducció de la humitat dels residus, el que permet optimitzar el procés d’incineració o millorar les seves propietats combustibles, al multiplicar, fins i tot per quatre el seu poder calorífic inicial. Les tecnologies que s’han emprat han estat, per una banda el bioassecatge en hivernacle, i per altra, en reactors amb ventilació forçada.
L’experimentació que ha servit per redactar el treball “El biosecado como proceso biológico para valorizar los residuos de jardineria” s’emmarca dins d’un projecte de l’anterior Ministeri de Ciència i Innovació per al foment de la cooperació científica internacional que el Grup d’Enginyeria de Residus (INGRES) de la Universitat Jaume I realitza en col·laboració amb el professor Fabián Robles, de l’Institut Politècnic Nacional de Mèxic, amb el que intercanvien experiències respecte al comportament d’aquesta tècnica en funció de l’altitud i la climatologia, i que ha codirigit l’estudi amb el professor de l’UJI Francisco Colomer.
El bioassecatge és l’augment de temperatura com a conseqüència de la fermentació aeròbia del material biodegradable, gràcies, entre altres, al creixement d’uns microorganismes que s’alimenten de la matèria biodegradable continguda en els residus. La fermentació produeix un increment de temperatura que afavoreix l’evaporació de l’aigua de les restes de poda i converteix els residus en un producte més eficient com a combustible i a més, redueix el seu pes i volum per minimitzar els costos de transport a l’abocador.
Una de les principals aportacions de l’estudi ha estat que per primera vegada s’han usat residus de jardineria (no residus urbans com s’havia fet fins ara) per aplicar aquesta tècnica. Altra novetat seria el fet d’emprar hivernacles a xicoteta escala, on la combinació de l’acció de les bactèries, l’energia de sol i la ventilació derivada de l’efecte ximenera (totes sense cap cost econòmic) ha obtingut resultats similars als que s’han aconseguit amb els reactors amb caudal d’aire.
En el treball redactat per Lidón Herrera com alumna del Màster Universitari en Eficiència Energètica i Sostenibilitat en Instal·lacions Industrials i Edificació s’estudien els avantatges del bioassecatge, tant en hivernacles com en reactors, en una institució com la universitària, l’àrea verda de la qual genera més de 35.000 kg de residus de jardineria entre matolls, gespa i arbres. L’aplicació d’aquesta tècnica permetria estalviar-se el cost de retirada dels residus i obtenir energia elèctrica amb una caldera de biomassa que serviria per il·luminar una dotzena d’aules de tamany mitjà durant un any.
Per a les proves, que encara continuen en les instal·lacions universitàries del grup INGRES-Ingeniería de Residuos, es van construir hivernacles amb palets de fusta recoberts amb tela metàl·lica de 80x120 cm. per sostenir els residus i amb una estructura de tubs de PVC tapada per un plàstic transparent. Per altra banda, els reactors eren uns depòsits cilíndrics de 25 litres de capacitat cadascun i que albergaven 4 difusors d’aire.
En les conclusions del treball s’afirma que ambdós alternatives, hivernacles o reactors, “constituïxen una metodologia de secat de baix cost per la posterior valoració dels residus de jardineria” i que “l’avantatge de l’ús dels hivernacles és que el residu es calfa de forma més homogènia” degut al calor intern generat per les bactèries i al calor extern de l’acció del sol, aconseguint reduir la humitat entre un 52 i un 92%, una pèrdua de volum al voltant del 50% i una disminució del pes del 75%. Pel que fa als resultats en els reactors, l’experimentació va ser molt encoratjadora, “arribant a prop del 60% en la disminució del pes i el volum”.
En la proposta presentada per Lidón Herrera en el seu projecte de final de màster per valorar una quantitat de residus similars als produïts en l’UJI, unes 35 tones, seria necessari instal·lar dos hivernacles de 25 metres de llarg per 1 d’ample que amb la resta d’elements indispensables suposarien una inversió d’uns 4.500 euros, “que es podrien amortitzar en un període entre 7 i 9 anys” assegura l’alumna.
Segons explica l’estudi, les normatives recents respecte a la gestió dels residus urbans estableixen que s’hauran de sotmetre a algun tractament de valoració previ abans de la seva disposició en l’abocador, el que fa necessari desenvolupar tècniques en aquest sentit. Les tècniques més clàssiques utilitzades fins ara han estat el compostatge, la biometanització i la valoració energètica, mentre els reactors de bioassecatge són relativament recents, ja que només es coneixen fa 15 anys.
El bioassecatge inclou entre les seves múltiples avantatges que és higiènic, no causa mala olor, és adequat per al transport i magatzematge; és un sistema senzill, fiable i de baix cost amb absència d’emissions contaminants; i la ubicació de la planta no requereix de molt d’espai (uns 200 m2 per 40.000 kilograms a l’any) ni crea alarma social pel seu emplaçament.
Lidón Herrera és coautora junt a Francisco Colomer, Fabián Robles, Antonio Gallardo i Mar Carlos de la ponència “Secado de residuos de jardinería en reactor mediante procesos biológicos” publicada en les actes del IV Simposio Iberoamericano de Ingeniería de Residuos titulat “Hacia la sustentabilidad: Los residuos sólidos como fuente de energía y materia prima” celebrat a Mèxic del 5 al 7 d’octubre de 2011, i de “El biosecado como proceso biológico para minimizar la humedad de residuos de jardinería” en el XV International Congress on Project Enginering. També han publicat l’article “Secado de residuos de jardinería en reactor mediante procesos biológicos” en la Revista Internacional de Contaminación Ambiental i “Biodrying as a biological process to diminish moisture in gardening and harvest wastes” en la revista internacional Agrociencia.