La Universitat Jaume I de Castelló està treballant en la detecció precoç de la malaltia d’Alzheimer a través de la tecnologia de la ressonància magnètica funcional en el marc del projecte nacional per a un abordatge multidisciplinari de l’Alzheimer denominat MIND, en el que participen un total de dotze empreses relacionades amb la biomedicina i els seus respectius organismes públics d’investigació associats. El projecte, inclòs en el programa CENIT del Ministeri de Ciència i Innovació, compta amb un pressupost de 27 milions d’euros i un termini de quatre anys.
L’UJI participa en el projecte com a organisme associat a l’empresa Eresa, impulsora de MIND, amb la que treballa des de l’any 2000 al camp de la investigació a través de ressonància funcional. El projecte MIND va començar a caminar en 2008 i des del grup d’investigació de la Jaume I ja s’ha presentat “una proposta de protocol de ressonància funcional que estableix quins detalls tècnics cal seguir perquè en pacients d’Alzheimer s’estudia millor la memòria”, segons explica el professor de l’UJI Vicente Belloch. Els test desenvolupats pels investigadors del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiología de la Universitat Jaume I permeten sotmetre els usuaris a una sèrie d’estímuls – a través d’uns auriculars i unes ulleres – mentre se’ls realitza una ressonància, a fi d’estudiar com el seu cervell processa aquest estímul i com ho memoritza. “El complex en aquest cas és dissenyar tasques que estimulen exactament la memòria immediata, la zona concreta del cervell que vols estudiar”, ressalta Belloch.
En un següent pas els investigadors aplicaran aquest protocol a tres grups: un de control amb persones d’edat avançada sanes, un altre de persones amb un deteriorament cognitiu lleu i un tercer de malalts d’Alzheimer, a fi de “comparar com s’estimula el lòbul temporal davant les tasques que plantegem”. L’objectiu és comptar amb dades que, creuades amb altres que s’estan investigant dins del projecte MIND, possibiliten una detecció precoç. El president de la Fundació Eresa, el neuròleg José Miguel Lainez, explica que de les persones que comencen a presentar símptomes de pèrdua lleu de memòria “aproximadament un terç evoluciona cap a la malaltia d’Alzheimer i a hores d’ara no sabem molt bé quins seran. L’objectiu d’aquests estudis és poder predir quins pacients desenvoluparan Alzheimer a fi de començar a tractar-los abans”.
El problema, assenyala Lainez, és que “els tractaments actuals són poc efectius perquè comencem a tractar-los molt tard, en l’ultima fase, són fàrmacs amb un efecte simptomàtic però no actuen sobre el procés”. L’Alzheimer és una malaltia que destrueix teixit neuronal que no es pot regenerar, d’ací la importància d’una detecció precoç que permeta poder aplicar els fàrmacs que ja s’estan desenvolupant i que van a fases més precoces a fi de paralitzar la progressió, “però les teràpies aconseguides no podran aplicar-se si no tenim una selecció correcta dels pacients”.
Els investigadors de l’UJI també estan treballant en el desenvolupament d’una eina a través de la ressonància funcional que permeta veure la forma i el volum de l’hipocamp - estructura relacionada amb el processament de la memòria immediata que és la primera que es veu afectada per la malaltia d’Alzheimer - a fi de poder controlar la seua evolució i l’eficàcia dels tractaments.
MIND és un projecte d’investigació, desenvolupament i aplicació de noves tecnologies, de procedència multidisciplinària, per a ajudar a personalitzar l’abordatge integral de la malaltia d’Alzheimer (i altres demències relacionades), malalties neurològiques que són un repte tecnològic, sanitari i social de primera magnitud, tant per la seua població afectada, com per la seua previsible dinàmica de creixement i alta prevalença. Actualment existeixen a Espanya al voltant de 400.000 malalts d’Alzheimer i està previst que aquesta xifra s’incremente davant l’envelliment de la població. El projecte comprèn des de mètodes de diagnòstic, en els que treballa l’UJI, a teràpia farmacològica i teràpia assistencial ja que, com destaca Lainez, l’objectiu final és “millorar la qualitat de vida del pacient”.
El Consorci MIND està compost actualment per dues empreses grans com són Eresa, que actua com a coordinadora general del projecte, i Neuropharma; tres empreses mitjanes que són Sistemas Genómicos, Bilbomática i Oryzon; i les set empreses menudes Onco-Vision, Neuron BPh, Noraybio, Instituto Tecnológico PET, Valentia Biopharma, Gerozerlan i eMédica, a més de nombrosos organismes públics d’investigació de pràcticament totes les comunitats autònomes, entre els que es troba la Universitat de Castelló.