Forats negres, ones gravitatòries i un Nobel

27/02/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El 14 de setembre de 2015, l'Observatori d'Ones Gravitatòries per Interferometria Làser (LIGO, per les sigles en anglès) va realitzar la primera detecció directa d'una ona gravitatòria, GW150914. El senyal es va originar per la col·lisió de dos forats negres d'origen estel·lar situats a més de 1000 milions d'anys llum de distància. Després de setmanes d'anàlisis, la confirmació oficial de la històrica detecció es va anunciar l'11 de febrer de 2016, amb una gran repercussió científica i mediàtica.

Aquest descobriment ha estat mereixedor del Premi Nobel de Física 2017. Fins aquell moment, la col·laboració científica LIGO (als EUA) i la col·laboració Virgo (a Europa) han anunciat diverses deteccions, algunes realitzades simultàniament, pels interferòmetres LIGO i Virgo. Amb aquestes deteccions s'inicia una nova astronomia, l'astronomia de radiació gravitatòria, que revolucionarà la nostra comprensió de la forma d’entendre l'univers.

El director del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, José Antonio Font Roda, explica què són les ones gravitatòries i com els esforços teòrics i experimentals sense precedents en el camp de la gravitació han fet possible la detecció directa de la radiació gravitatòria, que han completat el monumental llegat intel·lectual d'Einstein. Font Roda ha estat president de la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat en el període 2009-2013 i coordinador del Grup de la Universitat de València en la col·laboració Virgo.

Conferència organitzada per decharlas.com, un grup de professionals interessats en les tecnologies i eines de Google i la seua incorporació al món de l’empresa, que des de l’any 2010 realitza xarrades per apropar la tecnologia a la comunitat universitària, les empreses, les pimes i les persones interessades.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions