UJI
  • UJI
  • Serveis
  • Col·lecció de llibres UJI sobre política universitaria

Col·lecció de llibres UJI sobre política universitaria

Última modificació: 15/03/2021 | Font: Càtedra INCREA

A continuació es mostra la col·lecció de llibres que arrepleguen diferents visions i reflexions sobre la política universitària.

  • Editors: Eva Alcón, Francesc Michavila i María Ripollés Sinopsi: Les universitats espanyoles han fet un treball satisfactori durant els últims quatre decennis, tant l'extensió de l'educació superior al conjunt de la societat com en el posicionament internacional de la seua labor investigadora. Caldria concloure que, donant-li continuïtat i amb un cert esperit de superació seria suficient perquè les nostres institucions universitàries aconseguiren cotes satisfactòries d'excel·lència acadèmica. Però no és així, i el temps esdevenidor requerirà canvis qualitatius en la Universitat perquè responga amb èxit a les creixents demandes socials que l'esperen.

  • Editors: Vicent, Climent, Francesc Michavila i María Ripollés Sinopsi: Europa ha de contribuir a la igualtat d'oportunitats per a tots els pobles, lluitar contra la fam, contra la falta d'assistència sanitària, contra les desigualtats en l'accés a l'educació i a la defensa a ultrança de l'Estat de Dret, la democràcia parlamentària i la dignitat de la persona. Aquesta és -com recordava Jacques Delors- la nova frontera de la gran Europa.

  • Editors: Vicent Climent, Francesc Michavila i María Ripollés Sinopsi: Que una universitat estiga bé o mal governada incideix sens dubte en les seues expectatives i possibilitats de futur. També depén en bona part d'això que puga assegurar-se la legitimitat del suport social i els recursos que precisa, per damunt de qualsevol controvèrsia. Al llarg dels diferents textos que recull aquesta obra coral es van desgranant els diferents factors que subjauen en el nou escenari universitari i que fan que la governança tradicional de les universitats no siga del tot apropiades en el temps actual, està pensada i dissenyada per a servir a la societat del segle passat.

  • Editors: Vicent Climent. Francesc Michavila i María Ripollés. Sinopsis:Triar entre universitats per a trobar el lloc òptim on estudiar una disciplina és alguna cosa que no és un baladí. Triar entre universitats per a desenvolupar conjuntament amb elles programes capdavanters de recerca científica pot ser una decisió amb importants conseqüències econòmiques. Comparar i triar, com el vell reclam. Aquest llibre pretén ser una reflexió sobre les maneres i les maneres de comparar les universitats i una anàlisi dels principals instruments que s'utilitzen actualment per a fer-ho. Aqueixos són els rànquings universitaris.

  • Editors: Francisco Michavila, María Ripollés i Francesc Esteve. Sinopsi: El procés de canvi que es va iniciar a Bolonya i en el qual està immersa la universitat espanyola és una oportunitat inigualable per a la reflexió sobre la funció de la Universitat com a motor del progrés econòmic i social de la societat. És per açò, que aqueix procés de canvi no acaba amb un llistat de títols de grau ni amb unes normes per a la seua elaboració, compartides per tots els europeus. Després del primer pas, espera el segon. Sobre aqueix camí per caminar s'ocupen les pàgines que segueixen.

  • Editors: Francisco Toledo i Francisco Michavila. Sinopsi: La universitat espanyola està necessitada de canvis. En els últims vint-i-cinc anys ha progressat molt, però encara li queda un llarg camí per recórrer. La seua incorporació al procés de construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior posa al seu abast una oportunitat inigualable ja que suposa que quasi quatre mil universitats s'adapten, innoven i convergisquen per a articular el que el Parlament Europeu considera un dels principals impulsors de l'economia del coneixement: «la integració de la dimensió econòmica i innovadora amb la recerca i educació».

  • Editors: Francisco Toledo, Francisco Michavila i Eva Alcón. Sinopsi: Temps arrere, va dir Ortega que Espanya era el problema i Europa la solució. Mirava més enllà dels Pirineus i veia l'avanç de la civilització. Progrés fundat en l'educació, en la cultura i en el creixement econòmic. Intuïa el filòsof que la universitat tindria molt a veure amb les millores socials, amb l'elevació del nivell de vida dels ciutadans i amb el creixement econòmic. A la seua manera ho deixe dit en els seus escrits, com ho va fer Giner i com ho va fer Azaña.