Els canvis que experimenta el cervell per l’abús d’una droga i que finalment deriven en una addicció estan mediats per mecanismes moleculars. Un estudi desenvolupat per científics de la Universitat de Ciències de la Salut d’Oregón (EUA) amb la participació d’un investigador de la Universitat Jaume I (UJI) ha aconseguit identificar un d’aqueixos mecanismes, interrompre’l i, amb això, impedir l’addicció a l’alcohol en ratolins.

El treball, publicat recentment en la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences ha desvelat per primera vegada l’acció del factor alliberador de corticotropina tipus 1 (CRF1, en les seues sigles en anglès), un neuropèptid, en l’alcoholisme.

«Hem demostrat que els receptors tipus 1 per a CRF són clau a l’hora de permetre canvis en el cervell induïts per la presència repetida d’alcohol que subjau a la sensibilització a aquesta droga i que pareixen facilitar el trànsit cap a l’addicció», explica Raúl Pastor, del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de l’UJI i coautor de l’estudi.

El procés de sensibilització conductual a les drogues d’abús s’estudia en la investigació bàsica com una manera de detectar la presència i persistència de canvis en el cervell (neuroadaptacions) que són produïdes per l’exposició crònica a aquestes drogues.

«Els canvis neurològics poden ser responsables de la compulsió i falta de control sobre el consum de drogues d’abús que caracteritza a l’addicció. Les drogues d’abús, com ara l’alcohol, produeixen canvis en el cervell en sistemes involucrats en l’aprenentatge i la memòria així com en sistemes que participen en el control de l’emoció i la motivació», explica Pastor.

Per tant, les substàncies addictives usurpen aquests circuits cerebrals, hi produeixen canvis i converteixen el consum de drogues en una prioritat. «La sensibilització o hiperreactivitat d’alguns sistemes cerebrals com a conseqüència del consum crònic seria, per tant, responsable de la falta de control de l’individu addicte sobre el consum de la droga».

L’objectiu de la investigació era conèixer els detalls moleculars d’aquest fenomen i proposar estratègies per a tallar-lo i aconseguir, en el futur, tractaments eficaços contra l’alcoholisme. Els científics van emprar ratolins genèticament modificats perquè els mancaren els receptors CRF1, altres els CRF2, i també animals amb una doble mutació perquè els mancaren aquests dos receptors. L’estudi dels ratolins va revelar que l’alcohol requereix els receptors CRF1 per a produir sensibilització, perquè sense aquests els animals no desenvolupen el procés neuroadaptatiu.

«A més, hem confirmat aquesta dada farmacològicament, ja que un antagonista específic dels receptors CRF1 també prevé la sensibilització. Tot això pareix indicar que els receptors CRF1 podrien ser bons objectius per al disseny de futures teràpies farmacològiques per a tractar l’alcoholisme», assenyala Pastor.