El Claustre elegeix una representació de l'estudiantat i una representació del PDI no permanent en el Consell de Govern
El Claustre ha elegit l’estudiant Santiago Bernabé Hernández, única candidatura presentada, com a representant de l’estudiantat en el Consell de Govern. D’altra banda, el PDI no permanent, ha elegit amb 8 vots a Antonio José Vallet Bellmunt, com a representant en el Consell de Govern. 

La rectora presenta les Línies de Govern per a 2024 amb les quals donar resposta als reptes institucionals i afavorir un progrés responsable
La rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha presentat les Línies de Govern per a 2024 en la sessió del Claustre celebrada avui i amb les quals es pretén consolidar les millores formatives, investigadores, d’innovació i de gestió aconseguides els darrers anys; per a donar resposta als reptes institucionals, socials, ambientals i econòmics que permeten un progrés responsable i afermar les bases d’una Universitat cada vegada més internacional, que consolida l’excel·lència en la recerca, compromesa amb la transferència de coneixement amb impacte social i generadora d’oportunitats per a les persones i per al seu territori.

El disseny de les Línies de govern s’ha elaborat atenent a un context que, aquest any, està marcat principalment per tres circumstàncies. En primer lloc, per la necessitat d’adaptació de l’activitat universitària als nous marcs legislatius, i molt especialment a l’entrada en vigor de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). En segon lloc, per l’absència d’un model de finançament pluriennal, que obliga a mantenir la prudència en la planificació institucional i el caràcter reivindicatiu per a garantir, amb visió de futur, la sostenibilitat de la Universitat. I, per últim, pel desplegament de les accions vinculades a l’Aliança d’Universitats Europees EDUC.

Amb sis eixos estratègics i a través de 100 accions, les Línies de govern són el full de ruta d’una acció institucional amb una vocació de millora constant, centrada en les persones i convençuda del potencial de la formació i la ciència per a garantir el progrés i el benestar, a més d’una acció institucional responsable, prudent i realista que actua en present i mira al futur.

El primer dels eixos pivota sobre les persones, amb accions específiques per als diferents col·lectius de la comunitat universitària. Pel que fa a l’estudiantat, es dotaran nous portals per a personalitzar la formació en competències transversals i garantirà un aprenentatge crític i compromès amb els reptes socials, que inclou el disseny del Model UJI d’aprenentatge-servei. A més, es facilitarà l’accés al programa propi de beques i ajudes, afavorirà l’ocupabilitat i l’emprenedoria i enfortirà els vincles amb la Universitat més enllà de l’activitat curricular amb l’elaboració d’un Pla de participació i vida universitària.

Per a adaptar el funcionament de la Universitat a les necessitats reals i canviants de gestió, es reestructuraran les unitats administratives per tal de millorar la capacitat operativa i la relació de perfils professionals i estudiarà un nou reglament de borses de treball, tot amb una voluntat transversal de millorar les condicions laborals del personal tècnic, de gestió i administració i serveis (PTGAS).

La captació de talent, la promoció i les necessitats de plantilla del personal docent i investigador (PDI) seran àmbits d’actuació prioritària, amb l’elaboració d’un estudi de necessitats estructurals de plantilla, la revisió dels reglaments relacionats amb dotació i concursos per a places, un nou sistema de dedicacions docents i reduccions i l’estabilització del professorat associat laboral.

En l’eix de formació i estudis, es finalitzaran els processos de modificació substancial de títols de grau i màster i ampliarà la proposta de formació dual i l’oferta de microcredencials. A més, s’implementarà el nou Pla de formació docent al professorat 2024-2027, definirà el projecte funcional del Centre d’Innovació Educativa i Tecnologies Digitals i millorarà la coordinació de les accions d’orientació adreçades a l’estudiantat preuniversitari. Paral·lelament, es desplegarà el Sistema d’Assegurament Intern de la Qualitat (SAIQ) en l’Escola de Doctorat.

Respecte a la generació de coneixement, la transferència i la innovació, s’impulsarà el Programa de formació en competències i habilitats investigadores per ajudar el personal investigador a fer recerca de qualitat, a més de potenciar la comunicació i divulgació científica inclusiva. Igualment, es desplegarà el reglament marc d’instituts d’investigació, un instrument que servirà per a la planificació estratègica de nous instituts. D’altra banda, es continuarà amb la revisió del Pla de promoció amb especial èmfasi a les noves accions en l’àmbit de la iniciació de la investigació i el suport a projectes de ciència ciutadana. La creació de l’Oficina de Transferència del Coneixement i el nou Comitè assessor d’innovació contribuiran a projectar l’impacte social de la recerca que es fa al campus.

En l’àmbit de la igualtat i la inclusió i el compromís cultural i lingüístic, s’elaborarà un Pla de conciliació i coresponsabilitat i treballarà per a obtenir el Distintiu d’Igualtat de Gènere en R+D+I. També es definirà el Pla d’inclusió i no discriminació 2024-2026, s’implementaran els principis i accions de la Carta Universitària de la Llengua i adequarà a la LOSU els principis rectors del model cultural propi UJI-encultura.

En l’eix de la internacionalització, l’estratègia se centrarà en el desenvolupament de les activitats del consorci europeu d’universitats EDUC, en la promoció de la mobilitat amb programes més flexibles i en el desplegament de l’estratègia de promoció UJI-Amèrica Llatina per tal de millorar el posicionament de la Universitat a escala internacional.

Per últim, quant a la responsabilitat social, la governança i la gestió sostenible dels recursos, es definirà el Pla UJI-Universitat refugi i es desplegaran les accions del Pla RSU-ODS. Igualment, s’impulsarà la creació de la Xarxa de comissions de convivència universitàries, s’iniciarà el procés d’adaptació dels Estatuts a la LOSU i es prioritzaran les negociacions per a definir els instruments de programació del finançament. En infraestructures, es posarà en marxa el nou edifici d’investigació per a instituts d’investigació i es reestructurarà la segona planta de la biblioteca. I en l’àmbit ambiental, es fomentarà la mobilitat sostenible, s’instal·laran nous parcs solars fotovoltaics i s’implantarà un bessó digital per a centralitzar la gestió i l’explotació de dades del campus. 

El Claustre és informat de les línies pressupostàries per a 2024
El Claustre de la Universitat Jaume I ha estat informat de les línies pressupostàries per a l'exercici de 2024 que donen suport a les línies de govern de l'UJI.

La Generalitat Valenciana mantindrà la dotació econòmica per a universitats de l’any anterior, i s'ha compromés a consolidar en 2024 els imports de 2023 i finançar els increments retributius del personal que es produïsquen el proper any. L'UJI donarà continuïtat a les accions previstes al Pla d’acció de govern en un context amb moltes incògnites sobre la sostenibilitat financera de la Universitat en el mitjà i llarg termini.

Els desafiaments més importants per a 2024 són: la manca de definició del Pla Pluriennal de Finançament (PPF); l’increment dels costos de personal degut a factors com l'augment en la cotització a la Seguretat Social, els creixements vegetatius, o la implantació de la LOSU, que no tenen una compensació específica; i l’augment de costos dels grans contractes de manteniment i gestió del campus, tant pels efectes de la inflació com per l’augment de superfícies del mateix.

L'estimació d'ingressos genèrics per a 2024, amb els quals es financen les activitats ordinàries de la Universitat, és de 131.853.324,75 €, un 1,3% superior a l'any 2023. Amb aquests ingressos genèrics i el romanent de tresoreria no afectat es cobriran les despeses previstes per a 2024, on les despeses de personal (94.357.608,72 €) i les despeses corrents (29.269.627,58 €) representen més del 93% del pressupost global.

A més del pressupost d’ingressos i de despeses genèriques, les principals accions finançades amb fons finalistes per a l'any 2024 seran: la finalització del Centre Innovació Educativa i Tecnologies Digitals; la gestió del Menador Espai Cultural; el Consell Social i la Universitat per a Majors; aportacions d’empreses i institucions, com les rebudes, per exemple, per Banco Santander; i altres activitats i projectes que compten amb el suport financer de la Generalitat Valenciana a través de subvencions nominatives (càtedres, convenis o accions singulars). Els diners captats en convocatòries de projectes d’investigació és molt significatiu, però no es pot determinar en el moment de confecció del pressupost.

L'UJI espera que un futur PPF, consensuat per les cinc universitats, permeta la consolidació de la transferència ordinària a les universitats, acompanyada d’una redistribució que reduirà les grans diferències existents en la subvenció per estudiant (normalitzat per experimentalitat) entre les cinc universitats públiques.

La Junta Electoral presenta el seu informe al Claustre
En l’últim curs acadèmic 2023-2024 la Junta Electoral s’ha reunit en 23 sessions per tal d’organitzar els diversos processos electorals que s’han celebrat a la universitat pública de Castelló.

Les eleccions a delegats i delegades s’han realitzat per a un total de 173 grups de grau i 25 de màsters oficials presencials. També s’ha realitzat la renovació de la representació de l’estudiantat en vuit dels 28 consells de departament que té l’UJI, així com en les juntes de centre.

Finalment, s’han celebrat nou eleccions de representants de membres no nats en consells de departaments i una elecció a consell d’institut universitari. També s’ha renovat la direcció de vuit departaments i cinc instituts.

La Sindicatura de Greuges presenta el seu informe al Claustre
Durant el curs 2022-23, la Sindicatura ha gestionat un total de 74 sol·licituds, de les quals 30 han sigut consultes i 44 han sigut queixes o reclamacions. El nombre total de sol·licituds rebudes durant aquest curs ha sigut semblant a les del curs anterior, tant pel que fa a consultes com reclamacions.

Del total de 74 sol·licituds rebudes, set no hi van ser admeses. De les 67 restants, 62 van ser resoltes; una es troba arxivada per desistiment de la persona sol·licitant, i les altres quatre continuen obertes en haver-se establert un seguiment.

Pel que fa a les resolucions de les sol·licituds, en el cas de les reclamacions, el 85% es van resoldre favorablement, és a dir, en línia amb els interessos dels sol·licitants. Quant a les consultes, es va poder donar des de Sindicatura respostes satisfactòries a totes les sol·licituds presentades.

L’estudiantat ha sigut, com és habitual, el col·lectiu que més consultes i reclamacions ha presentat, amb un percentatge sobre el total del 71,6 %, gairebé dos punts major que el curs passat. El PDI ha presentat el 25,7 % de les sol·licituds, un percentatge inferior en dos punts respecte del curs passat. Pel que fa al PTGAS, les sol·licituds d’aquest col·lectiu han comportat el 2,7 % del total, quasi un 3% menys que el curs 2021-22.

Un poc més de la tercera part de les sol·licituds presentades per l’estudiantat (el 35,8%) tenen a veure amb diferents aspectes del procés docent. Com és habitual, destaquen les consultes o queixes sobre l’avaluació docent, que han comportat un 23 % del total de sol·licituds. Relacionades amb aspectes docents, també s’han plantejat sol·licituds sobre les assignatures Treball de Final de Màster i Pràctiques Externes, així com algunes consultes i queixes derivades de la vaga del professorat associat realitzada durant aquest curs.

Un altre bloc de sol·licituds de l’estudiantat, que ha representat gairebé el 40 % de les sol·licituds, s’ha vinculat als procediments acadèmics. Entre aquestes sol·licituds destaquen les consultes i reclamacions presentades per estudiants d’intercanvi, així com  també sobre beques i ajudes o l’acreditació de llengües. S’ha detectat una disminució  pel que fa a reclamacions relacionades amb el procediment de compensació curricular en els estudis de grau respecte a cursos anteriors, una vegada modificada la normativa que la regula.

Pel que fa a les actuacions respecte de les sol·licituds relacionades amb les relacions personals han sigut cinc, que representen quasi un 10 % del total. Aquestes sol·licituds  inclouen tant problemes en les relacions entre estudiantat com amb el professorat.

Pel que fa a les sol·licituds presentades pel PDI, un 58 % de les sol·licituds es relacionen amb assumptes relatius a la docència, i destaquen els assumptes sobre l’avaluació i la dedicació docent. Hi ha hagut tres sol·licituds, és a dir, un 16 %, sobre diferents problemàtiques plantejades amb estudiantat estranger. Per últim, s’ha de fer esment de les sol·licituds sobre problemes amb relacions personals de professorat i estudiantat. Aquestes sol·licituds han suposat un 16 % del total.

De les dues sol·licituds presentades pel PTGAS, una ha estat motivada per problemes relatius a relacions personals entre companys i companyes, mentre que l’altra va ser una queixa sobre les condicions del lloc de treball.