Vaig conèixer Diego López Olivares quan era professor titular d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Jaume I. Procedia de la tradicional Escola Normal de Magisteri, més tard anomenada Escola Universitària de Formació del Professorat, on havia ocupat la Càtedra de Geografia. Passats uns anys va aconseguir la condició de catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional d'aquesta universitat. La seua labor docent i investigadora ha tingut un alt reconeixement a Espanya i l'estranger, notablement a Iberoamèrica, on ha realitzat nombrosos projectes de planificació turística encomanats per governs de diversos països.
El passat dia 26 de maig va morir deixant un fecund magisteri i, sobretot, un record inesborrable en tots aquells que el vam tractar. Des del primer moment em va oferir la seua amistat. Ens citàvem a Almassora i, a la calor de la taula braser, a la qual també s'acostava la meua anciana mare, m'explicava els seus projectes. Des del Laboratori d'Ordenació i Planificació d'Espais Turístics de l’UJI, que ell dirigia, va oferir la seua col·laboració a tots aquells organismes i institucions que requerien el seu consell per a un millor i més assenyat aprofitament dels recursos turístics.
Més en concret, vaig tenir la sort de comptar amb la seua col·laboració en dues obres col·lectives que vaig coordinar: Atlas del Turismo en Espacios Rurales i Naturales de España i España en mapas, una síntesis geográfica; aquella com a monografia de l'Atlas Nacional de España en la seua segona etapa i aquesta, de recent aparició, com a compendi de l'ambiciós projecte Atlas Nacional de España del Siglo XXI.
He tingut la fortuna de treballar conjuntament amb el professor Diego López Olivares en nombroses sessions, en les quals participava també el professor Juan Bautista Ferreres, en les quals perfilem el capítol de Turisme, inserit en la segona obra citada, alhora que li feia partícip dels avanços del conjunt de l’obra i rebia d'ell suggeriments molt encertats. Ha estat ara, en aquests últims anys, quan he percebut el calat científic i humà de la seua persona. Em va atorgar el seu temps generosament; va encoratjar l’interès que ens ocupava; mai va mostrar descoratjament davant les dificultats, ni va manifestar cap queixa per la dura lluita que va mantenir contra la malaltia que sofria. Sempre vaig sortir enfortit de les nostres trobades que, progressivament, s'enriquien de valors humans al costat dels científics. Déu el tinga en la seua glòria. El seu bon exemple roman i estic segur que seguirà ajudant-nos a tots i també a la seua Universitat Jaume I, a la qual va estimar amb tota la seua ànima.
Mor el catedràtic Diego López Olivares, referent en la recerca en turisme