«El mosquit tigre no és un mosquit problemàtic en l’àmbit natural, sinó en el domèstic», ha assegurat l’expert en control de plagues i responsable del Departament d'R+D dels Laboratoris Lokimika, Rubén Bueno, «per això és fonamental el control privat de l’aigua estancada, on es produeix entre el 60% i el 80% de la proliferació de larves».
El biòleg ha explicat que aquest mosquit, d’una mida més menuda que el comú, té dificultats per a volar, pica de dia i el seu espai d’influència se situa entre 150 i 200 metres des d’on ha criat, i per això ha insistit molt durant la seua intervenció en la necessitat de controlar l’àmbit domèstic, en concret, els llocs en què es pot estancar l’aigua durant més de tres o quatre dies.
Les mesures de control abastarien dues vies: d'una banda, l’autoprotecció mitjançant l’ús de repel·lents, insecticides o mosquiteres, i d'altra banda, les actuacions institucionals (concretament municipals) basades en la vigilància i el control dels possibles focus. Més concretament, en l’àmbit domèstic la ciutadania hauríem de controlar, a més de l’aigua estancada, els arbres que poden acumular aigua, com ara plataners, oliveres o ficus; el taponament de les canalitzacions amb fulles o els envelats que tapen les piscines o estanys.
En l’àmbit institucional, les mesures haurien d’abastar el cicle integral de l’aigua, sobretot els embornals, els parcs i jardins i els menjadors de gats, entre altres, i controlar les larves per a evitar que passen a una fase adulta «perquè els productes són més eficaços i menys nocius per al medi ambient». A més, ha recomanat la realització de tallers educatius en els centres educatius, a escolars entre 9 i 11 anys, perquè es converteixen en grans cuidadors i cuidadores del medi ambient i són disciplinats a l’hora d’aplicar les mesures preventives.
Pel que fa a les mesures que cal prendre una vegada que ja ha picat el mosquit, el biòleg ha recomanat rentar amb aigua i sabó, aplicar gel i consultar amb un professional si s’observa alguna possible infecció. Com a mesura preventiva, ha indicat que es poden usar els repel·lents (a la pàgina de l’Agència Nacional del Medicament n'hi ha una llista) i llegir-ne bé les instruccions d’ús perquè siguen efectius.
Quant a l’ús de plantes com la citronel·la o la lavanda, Rubén Bueno ha indicat que no són efectives per elles mateixes, però que poden servir per a donar suport a altres mesures. Per últim, en referència als altres productes que hi ha al mercat, com ara les polseres o els ultrasons, només ha indicat que no hi ha evidència científica que recolze la seua efectivitat.
Rubén Bueno ha impartit dimarts 17 de maig de 2016 una xarrada-col·loqui a la Universitat Jaume I de Castelló organitzada pel Vicerectorat de Campus, Infraestructures i Noves Tecnologies, mitjançant el Servei de Prevenció, amb l’objectiu d’informar la ciutadania sobre els diferents aspectes rellevants d’aquest problema de manera que es puguen minimitzar els seus efectes.