Professor: Juan Carlos Amengual Argudo, Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics.
Titulació: grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs.
Assignatura: Disseny i Desenvolupament de Jocs Web.
Descripció de l'experiència:
Quan es van suspendre les classes per la pandèmia, just en la setmana de Magdalena, alguns dels nostres estudiants de l'assignatura de Disseny i Desenvolupament de Jocs Web ens van fer arribar les seues inquietuds. Estàvem a meitat de semestre (portàvem huit setmanes de classe) i quedaven per davant tres classes de teoria (una molt important, ja que era en la que anava a explicar en què consistiria el projecte de joc web a desenvolupar aquest curs) i set més de laboratori (que, al final, van ser huit), en sis de les quals anaven a realitzar el seu projecte de joc.
Just el dia 18 de març, els enviem un missatge, a través de l'Aula Virtual, en què els indiquem que les classes seguirien, encara que en línia, i els tranquil·litzàvem en aqueix sentit. En aquest missatge els expliquem els mecanismes que anàvem a habilitar per a dur a terme les classes i els anunciem que el dia 9 d'abril hi hauria classe, en contra de la planificació prevista. D'aquesta manera, aconseguim traure una setmana més amb la finalitat d'acabar les classes de teoria i les de pràctiques guiades, i permetre que pogueren concentrar-se des d'aqueix moment en l'elaboració del seu projecte final de joc web.
En aquesta assignatura tenim classes de teoria els dijous de 15 h a 16 h (durant les primeres 11 setmanes) i, després, classe de laboratori (pràctiques) de 16 h a 19 h. En moltes classes de teoria s'expliquen conceptes i realitzem algunes activitats (flipped classroom) que posteriorment els estudiants han d’aplicar a les classes de laboratori. Amb la finalitat de mantindre les classes amb els menors canvis possibles (des del punt de vista de la percepció de l'estudiantat) decidim fer el que s'exposa en els següents paràgrafs.
Les classes de teoria dels dies 26 de març i 2 d'abril, en les quals calia explicar, respectivament, una sèrie de conceptes de programació mitjançant exemples (classe magistral amb transparències i execució de codi, per a veure el seu efecte i comprovar els seus resultats in situ) i les característiques del projecte de joc web a realitzar com a treball de grup (50% de la nota final, amb una nota mínima de 4), es van gravar fora de línia i van ser publicades en el meu canal de YouTube (gestionat amb el propi compte de l'UJI, ja que YouTube és una eina més de Google) 24 hores abans del començament de la classe de teoria. És a dir, els estudiants disposaven ja el dimecres del vídeo de la classe del dijous per al seu (còmode) visionat sota demanda. Òbviament, els estudiants tenien accés, tant a les transparències, com al codi que havien d'executar (si era el cas), amb la qual cosa podien recrear tranquil·lament a sa casa la classe de teoria tal com s'haguera desenvolupat sense pandèmia. Durant l'horari de la classe de teoria del dijous, el professor estava disponible per a consultes mitjançant una sala de Google Meet a la qual es connectaven els estudiants i l’URL dels quals s'anunciava a l'Aula Virtual.
Durant la classe de teoria del dijous 2 d'abril (consultes sobre el projecte de joc), aprofitant que estaven connectats pràcticament tots els estudiants que seguien l'assignatura amb regularitat (una mica més de 50 de 64 matriculats), vaig fer una xicoteta enquesta per a saber quina era la seua eina preferida per a comunicació interpersonal: Google Meet, Skype o una altra. Per aclaparadora majoria va eixir l'opció de «Una altra». En concret, l'eina preferida per un 90% dels estudiants era Discord. Així que vaig instal·lar Discord en el meu ordinador i vaig crear el meu propi «server» (canal) en aquesta comunitat: https://discord.gg/t8wqvgd.
Discord és, bàsicament, una eina freeware de VoIP (veu per IP) dissenyada, en principi, per a crear canals en comunitats de videojocs. Discord va ser una eina, pensada com una alternativa millor a Skype o TeamSpeak, per a comunitats de gamers. A molts jugadors els agrada estar en contacte amb altres jugadors mentre juguen amb el seu ordinador personal: el problema és que el consum d'amplada de banda d'eines com Skype o TeamSpeak era molt gran i afectava les prestacions dels jocs jugats en Internet. Discord redueix el consum d'amplada de banda dràsticament, ja que es basa en el principi de comunicacions amb baixa latència. Les comunitats de Discord se solen agrupar en canals (per temàtica, per afinitat, per jocs, etc.): són els denominats «servers» en Discord. Per a entrar al canal d'una comunitat n'hi ha prou a rebre una invitació i acceptar-la. Hui dia, els clients de Discord permeten no sols la comunicació mitjançant text o veu, sinó també la videoconferència (fins i tot amb grups), compartir la pantalla de l'ordinador (manera transmissió) o fins i tot compartir fitxers amb altres usuaris. Discord permet fins i tot la comunicació fora de línia, ja que un usuari pot enviar missatges a un altre (si està en la seua llista d’«amics»), que el receptor podrà visualitzar quan es connecte (o fins i tot se’l pot avisar per correu electrònic dels missatges que té pendents de contestar).
L'última classe de teoria (9 d'abril) es va fer directament en Google Meet (no es va gravar prèviament la classe), ja que va ser una «classe a l'inrevés»: els estudiants havien entregat una activitat prèvia (fins al dia anterior) per a la qual se'ls havia facilitat tota la informació a través d'unes transparències (anotacions) a l'Aula Virtual. Durant la classe es van presentar unes fitxes amb el resum de les respostes enviades pels estudiants. Amb aquestes respostes, i material addicional, es va preparar una nova activitat la primera part de la qual els estudiants van realitzar mitjançant Socrative en temps real. Els resultats es van compartir mitjançant Google Meet (presentant la pantalla de l'ordinador del professor). La segona part d'aquesta activitat va consistir en el fet que cada estudiant havia de pujar un fitxer de text amb la còpia d'aquests resultats i un paràgraf amb les seues conclusions a una tasca de l'Aula Virtual. Realment la pujada del fitxer servia per a comprovar que l'estudiant havia estat atenent la sala de Meet i havia participat en la primera part de l'activitat.
Pel que fa a les classes de laboratori, cal distingir entre les últimes classes amb pràctiques guiades (l'estudiant ha de realitzar una sèrie d'exercicis en una pràctica on es va explicant el codi d'un joc relacionant certes parts amb conceptes treballats en classe de teoria) i les dedicades a la supervisió del projecte final de joc web. Les pràctiques guiades dels dies 26 de març i 2 d'abril es van realitzar mitjançant Google Meet. Els estudiants indicaven a través del xat si tenien algun dubte. Aquests es resolien, bé a través del xat (dubtes senzills), bé mitjançant àudio o la presentació de pantalla (si el professor necessitava ensenyar una mica de codi o era necessari revisar el codi escrit per l'estudiant per a corregir algun error). En aquest cas, no hi havia problema pel fet que qualsevol estudiant connectat a la sala de Meet poguera veure el codi de la resta de companys (és més, fins i tot podia vindre bé per a evitar certs errors).
No obstant això, en totes les classes de laboratori a partir del 9 d'abril (inclusivament) els professors es van dedicar a supervisar el treball setmanal realitzat en el projecte de joc web dels grups d'estudiants que tenien assignats. La supervisió consistia a conèixer l'estat actual del joc web, veure certes parts del codi i el seu funcionament, i resoldre els dubtes, problemes o «bugs» que reportava cada grup d'estudiants. En aquest cas, i per a evitar les còpies de codi d'altres grups, es feia necessari establir un mecanisme per a poder establir una comunicació privada entre el professor i cada grup d'estudiants. Cada professor de laboratori disposava una sala de Meet a la qual es connectaven tots els seus grups. Aquesta sala «general» era usada pel professor per a donar instruccions genèriques o per a explicar la solució a algun problema puntual amb el joc que poguera afectar la majoria de grups.
Per a la reunió privada de seguiment del projecte amb cada grup, que els professors solíem resoldre en les classes presencials a l’aula informàtica asseient-nos i parlant amb ells, cada professor tenia llibertat per a dur-la a terme. L'opció que jo vaig triar, i que va resultar molt efectiva, va consistir a usar el meu «server» (canal) en Discord (al qual tots els estudiants estaven subscrits) per a realitzar aquestes reunions de seguiment. Mitjançant la sala general de Meet jo anava cridant cada grup perquè passara al meu canal de Discord per a efectuar l'entrevista. En aqueix moment es connectaven al meu canal de Discord només els 2 o 3 membres de cada grup de treball. Mitjançant Discord establíem un canal de comunicació mitjançant veu on, quan era necessari, els estudiants podien presentar-me la pantalla del seu ordinador. Si era necessari, jo podia presentar-los la pantalla del meu o fins i tot enviar-los alguns fitxers. D'aquesta manera, cap altre grup tenia accés al codi del joc que estaven desenvolupant i, per tant, estaven a resguard de còpies accidentals.
I, d'aquesta manera és com hem aconseguit recrear en línia, exactament i sense major problema, el mecanisme de treball que teníem previst dur a terme en les nostres classes de teoria i laboratori, i que hem realitzat en cursos anteriors.
Enllaços d’interès: