Professora: Dora Sales. Departament de Traducció i Comunicació
Titulació: grau en Traducció i Interpretació
Assignatura: Documentació Aplicada a la Traducció i la Interpretació (TI0912)
Descripció de l'experiència:
Com a responsable de l'assignatura «Documentació Aplicada a la Traducció i la Interpretació» (1r curs del grau en Traducció i Interpretació; assignatura obligatòria; 101 persones matriculades en aquest curs 2019-20), l'experiència del procés d'adaptació a la docència a distància ha implicat una reflexió que assumisc com a part de l'aprenentatge constant que en tot cas implica la labor docent. Aquest curs compartia alguns crèdits de l'assignatura amb la meua companya Enriqueta Planelles, amb qui he coordinat l'avaluació final, to i que el confinament es va iniciar quan la docència ja requeia només en mi.
L'objectiu essencial de l'assignatura -eminentment pràctica- és, de forma molt succinta, introduir a l'alumnat la importància de la competència documental com a part de la competència traductora, i per a això la docència s'enfoca des de l'alfabetització informacional i se centra a tractar d'incentivar, abans de res, el pensament crític per a l'ús responsable de la informació, així com ensenyar fonaments de recuperació de la informació, avaluació de fonts, estructura d'un treball acadèmic, elaboració de referències bibliogràfiques sistematitzades i fonts d'informació per a l'activitat traductora, entre altres aspectes. En l'assignatura no hi ha examen i totes les tasques requerides per a l'avaluació (debats en fòrums, pràctiques i projecte final) s'han canalitzat sempre a través de l'Aula Virtual. Les classes presencials s'imparteixen íntegrament en una aula d'informàtica, ja que els continguts es dinamitzen des de la perspectiva de la classe-seminari seguint una metodologia activa, intercalant les explicacions amb petits debats, pràctiques en aula o visualització d'exemples, per al que resulta imprescindible que l'alumnat tinga accés a un ordinador i a Internet.
En produir-se el salt a la docència completament a distància, vaig optar per una planificació asíncrona, de caràcter setmanal. Cada dilluns remetia a l'alumnat un correu organitzatiu a través de l'Aula Virtual, amb les pautes per a aquesta setmana. Per a impartir els continguts, vaig elaborar vídeos no excessivament llargs (perquè resultaren més didàctics i operatius, d'una mitjana de 20-25 minuts cadascun). Els vídeos es van preparar amb QuickTime, gravant la pantalla del meu ordinador mentre anava explicant, i els vaig anar pujant al canal de YouTube que tenim a la nostra disposició des del compte de correu de l'UJI, per a obtenir un enllaç que posteriorment penjava a l'Aula Virtual de l'assignatura. Per a cada vídeo i per a cada tasca, es va obrir un fòrum específic a l'Aula Virtual per a possibles dubtes o comentaris, per a fomentar la interacció grupal, encara que sobretot es van anar atenent moltes consultes per correu electrònic i sessions personalitzades mitjançant Google Meet, així com àudios de WhatsApp per a comunicar-me amb una alumna amb necessitats especials. Quan va arribar el moment d'iniciar el treball final de l'assignatura, es va obrir així mateix un fòrum específic per a dubtes a l'Aula Virtual i, a més de continuar atenent consultes mitjançant correu electrònic o Google Meet, es va realitzar setmanalment una sessió síncrona de tutoria grupal en Meet que gravava i després penjava a l'Aula Virtual. També es van penjar per a tota la classe algunes de les videorespostes preparades per a contestar consultes personalitzades, quan vaig considerar que el material podia ser d'utilitat col·lectiva.
L'adaptació a la realitat en què ens trobàvem quant als continguts es va fer patent en l'últim dels debats que mantenim a través d'un fòrum a l'Aula Virtual, amb el propòsit que l'alumnat reflexione sobre conceptes amb els quals busquem nodrir el seu pensament crític, essencial per a l'enfocament de l'assignatura. Enguany, per a dinamitzar aquest últim debat, en el qual reflexionem sobre l'ètica com a aspecte clau de la competència documental, vaig emprar petits vídeos i lectures de premsa que s'estaven generant precisament aquests dies, i gràcies als quals vam poder debatre sobre la infodèmia que s'ha desencadenat en paral·lel a la pandèmia de la COVID-19. Des del començament de l'assignatura, havíem compartit amb l'alumnat reflexions sobre els perills de la infoxicació, els algorismes d'Internet, els filtres bombolla, la rellevància de l'avaluació crítica de la informació… però que el final del període docent es produís en aquesta situació excepcional els va servir per a prendre major consciència del paper clau de l'alfabetització informacional, no sols per a la seua formació com a futurs/es traductors/es i intèrprets, sinó com a ciutadanes i ciutadans.
Personalment, després d'aquesta experiència a distància, destacaria la importància del factor afectiu en l'aprenentatge, per a incentivar la implicació i la motivació, tenint a més en compte que es tracta d'un grup nombrós i de primer curs. És un aspecte essencial en tot cas, però en aquesta etapa ha cobrat un pes específic. Des del principi del confinament, vaig tenir en compte que en «l'aprenentatge en línia no es tracta de posar el contingut en línia, sinó del teu paper com a docent» (Secker, 2020). Vaig percebre la necessitat d'acompanyament anímic de l'alumnat (també, òbviament, a causa del confinament en què ens trobàvem), i em va semblar imprescindible buscar la manera de transmetre'ls que estava present i donant-los suport, a l'altre costat de la pantalla. En aquest sentit considere que el format vídeo ha resultat un aliat vital, a més de facilitar les explicacions. Com a part d'aquest acompanyament emocional, les sessions grupals en Google Meet d'alguna forma van servir no sols com a tutories col·lectives, sinó com a espai de trobada, amb mi i entre ells/es mateixos/es. De fet, de manera espontània, no premeditada, en la primera d'aquestes sessions grupals vaig compartir amb l'alumnat una cançó per a animar-los, i a partir de llavors vaig buscar per a cada setmana una cançó «motivadora», que compartia al final de la sessió grupal de tutories i després penjava a l'Aula Virtual, a manera de playlist. El propòsit era, sense perdre rigor, generar vincles de comunicació interpersonal des de la proximitat amb la qual ho feia en la docència presencial.
En suma, en el procés d'adaptació he buscat, d'alguna manera, senzillesa tecnològica, acompanyament continuat i una tutorització el més personalitzada possible donades les circumstàncies, prioritzant la interacció audiovisual perquè des de l'inici vaig tenir clar que era el més adequat per a resoldre moltes dels dubtes o necessitats de l'alumnat en aquesta assignatura.
L'experiència ha resultat molt intensa (en tractar-se d'un grup gran), però també gratificant. No s'han detectat incidències, no s'han produït complicacions en l'avaluació (de fet, no es va modificar res, només es «van alleugerir» un parell de pràctiques) i l'alumnat ha percebut l'acompanyament docent i així ens ho ha fet saber a través d'un qüestionari de fi de curs (de participació voluntària) que preparem fent ús d'un formulari de Google per a recaptar les seues opinions després d'aquest semestre tan diferent.
Amb tot, sempre cal fer autocrítica. Cal fer-la. En aquest sentit, i pensant en l'organització semipresencial per al pròxim curs, en cas que les circumstàncies ens abocaren de nou a la docència a distància, no renunciaria a la flexibilitat, però faria més ús de la docència síncrona, per a afavorir l'organització del temps de l'alumnat. Vaig pensar que oferir una planificació setmanal els resultaria millor perquè s'organitzaren en part al seu ritme, perquè desconeixia les situacions personals o familiars de cadascú en l'etapa de l'estat d'alarma. Però, després de l'experiència, crec que per a l'alumnat de primer curs pot ser més recomanable donar-li certa pauta horària que facilite que no es disperse, encara que continuaria apostant per la combinació equilibrada de moments síncrons i asíncrons. Al temps, des que es va produir l'emergència, he procurat alimentar les meues lectures sobre disseny instruccional i tecnologia educativa, per a obrir-me a idees inspiradores, conscient que en aquest terreny nou i incert hem de repensar-nos i buscar la millor manera de generar processos d'aprenentatge per a impartir la nostra docència, la millor manera de comunicar-la.
Res substitueix l'energia de la docència presencial, la comunitat de confiança i d'aprenentatge compartit que es genera en una aula, la sintonia i la interacció tu a tu amb l'alumnat (els he trobat a faltar!), però és la nostra responsabilitat buscar el camí que s'adapte a cadascuna de les nostres assignatures, assumint que, per sort, seguim (re)aprenent a ensenyar i que… si la vida et dóna llimones, cal fer llimonada. Amb rigor i paciència. I amb afecte.
Enllaços d'interès: