Macarena Romero Acuña és doctora en Estudis Socials d'Amèrica Llatina per la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) i llicenciada en Antropològiques per la Universidad Nacional de Rosario i es troba realitzant un estada en l'UJI, a través d'una beca impulsada pel Ministeri de Gènere i Ciència de la província de Santa Fe. A l'Argentina, forma part de l'equip d'investigació de Centre d'Estudis Antropològics en Contextos Urbans (Ceacu) de la Facultat d'Humanitats i Arts de Rosario i desenvolupa el seu treball en el Centre Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (Conicet) gràcies a una beca postdoctoral. No és la primera vegada que té contacte amb la Universitat Jaume I, ja que en 2017 i 2018 ja va tindre l'oportunitat de conéixer el Servei d'Activitats Socioculturals i el Programa d'Extensió Universitària (PEU) gràcies a un estada d'investigació. 

Has triat per segona vegada l'UJI per a realitzar un treball de recerca. Significa això que la teua primera visita et va deixar bons records.
Sí, la perspectiva del PEU era la que tenia ganes de viure en profunditat, per això les ganes de tornar, així que quan es va presentar una oportunitat, em vaig presentar. I ara estic, d'una banda, acompanyant als professors Tomas Segarra i Joan Traver en l'àrea de Teoria i Història de l'Educació i, per una altra, participant d'algunes activitats del PEU amb la mirada que ja vaig tindre entre 2017 i 2018. Ha sigut com retrobar-me amb els projectes d'extensió universitària.

En quins projectes has participat?
Vaig començar implicant-me en el seminari 'In itinere', que va organitzar el PEU el mes de setembre i també he participat en les jornades d'Acció Rural o en les reunions de Redes Son Amores, com a relatora. A més, estic aprofitant l'experiència per a conéixer de prop el projecte del Museu Pedagògic, que està desenvolupant el programa 'Escoles de masos', un projecte molt potent, ja que crec que per als estudiants de l'UJI vincular-se a l'educació rural els dona fortalesa per al futur. 

A més, estic coordinant el pròxim número de la revista Kultur, que té com a temàtica central 'Vida quotidiana, experiències i conflictivitats socioterritorials en espais de costes i riberes'. És un treball que està relacionat amb la matèria de la investigació de la beca. Hi ha hagut molta participació i els articlesque es publicaran corresponen investigacions de Portugal, l'Uruguai, Anglaterra, l'Argentina, Espanya i Bolívia, entre altres.

Has notat algun canvi en el PEU des de 2018?
Sí, s'ha expandit molt, ja era una cosa molt gran i ha aconseguit créixer més. Tot això suposa complexitats, acords, negociacions amb les persones que habiten el territori, amb la gent de la universitat. Es nota que hi ha moviments productes de totes les transformacions que hi ha hagut en aquests últims anys, inclosa la Covid.

Què t'ha aportat la teua col·laboració en el PEU?
M'ompli perquè posa en valor allò que qui està en el territori més sap i coneix. Tots tenim diferents sabers o experiències, i ací l'important és com es va articulant, creant eixa xarxa de coneixement, com no es posa cap saber per damunt de l'altre. S'intenta que hi haja un diàleg, sinergies i això és molt potenciador. Tot el que s'està fent en el Museu Pedagògic repercuteix en el SASC i en el PEU i viceversa. Al final una acaba aprenent moltíssim d'aquesta manera de treball. 

Eixes ganes de tornar que abans comentava tenen a veure amb el fet que un se sent còmode i en aquesta perspectiva es troba el vincle societat-universitat que s'estableix amb el retorn del coneixement a la societat. Ser part del món acadèmic no em fa més importants que ser part d'altres mons, i crec que això és l'important del SASC i del PEU, eixes trobades que es van generant, en els quals es pot dialogar amb cura i amb respecte, però que totes les parts puguen tindre la seua veu. També em sembla molt interessant i important la característica que va prenent el PEU de formació intergeneracional.

Has elaborat algún projecte com a treball final?
Estic fent un treball de camp en l'IES el Ravatxol, que està situat a València, per a veure com viuen els joves un context d'aiguamoll transformat, i poder contrastar així unes certes experiències juvenils entre l'Argentina i Castelló. A l'Argentina jo treballe amb joves que ací a Espanya estarien en primer de l'ESO que estan en zones rurals travessats per problemes socioambientals i de desigualtat al costat del va riure Paraná. Es tracta de pensar que passa amb la vida juvenil en aquests dos ambients, que tenen característiques similars, com a famílies dedicades al sector de la pesca, i també diferents particularitats. 

La meua idea, també, és poder elaborar una article juntament amb Joan Traver i Tomás Segarra per a una revista sobre el meu treball de recerca en l'àrea de Teoria i Història de l'Educació.