“Memòria, massa memòria”, és la proposta de l'AVAN/03 “xarxa d'espais rurals per la investigació i la recerca contemporània”. Aquesta és una xarxa des d’on diferents pràctiques artístiques exploren l'entorn rural. Un projecte itinerant que recorrerà a finals de setembre de 2023 les localitats de Vilafranca, Forcall, Vilanova d'Alcolea, Viver i Geldo. Durant tres dies, mediadors culturals, artistes, tècnics de cultura i l'equip d'AVAN, i tot aquell que tinga interés així com veïns i veïnes dels pobles es desplaçaran pels diferents municipis per a descobrir els processos de creació i els artistes. Aquesta proposta cultural està recolzada per diferents administracions i impulsada pel Programa d'Extensió Universitària PEU-UJI, a través del Servei d'Activitats Socioculturals. Avui proposem una entrevista amb el comissari d'aquesta iniciativa cultural: Rafael Tormo Cuenca
Enguany s'arriba a la tercera edició de l'AVAN, “Memòria, massa memòria”, quina és la intencionalitat del títol?
-Volem desenvolupar xicotets processos que òbriguen sentit més enllà de les respostes convencionals i així escapar de dualitat entre: si es rescata (sempre com a patrimoni) si es tracta (com una cosa patològica). És a dir, volem experimentar amb allò que entenem per memòria.
Com penses que s’atén a hores d'ara a l’entorn rural?
-Al medi rural existeix una tendència a la victimització, és a dir, a vincular el concepte de memòria amb la falta de memòria, amb l’abandó, el despoblament o l'alzheimer. Nosaltres volem escometre-ho des de la complexitat que possibilite la seua excepcionalitat. Sovint, als municipis rurals la memòria es perd perquè la gent major no té a qui transmetre les seues vivències i experiències perquè no hi ha relacions intergeneracionals. Així, la transmissió d’allò viscut es perd.
I com està previst escometre els processos artístics?
-Volem estructurar el treball des del vessant de la legitimació. La pregunta a la qual s'hauria de respondre és: qui escriu la història dels pobles? Tot això, treballat més enllà de les teories científiques. Aquest nou viatge d’AVAN vol interactuar en la forma en què els seus habitants perceben i interpreten la seua realitat aprofundint en allò invisible del que ens queda en la memòria.
L'AVAN es desenvolupa en diferents fases, quines són?
-Sí, efectivament, el projecte es constitueix en tres parts. Comencem amb uns cursos de mediació, posteriorment es realitzen les residències de recerca d’artistes als pobles de l'interior de Castelló, i finalment, celebrem les jornades itinerants on visitem les diverses propostes dels treballs desenvolupats durant les estades en residència, i on també ens acompanyen pensadores que comparteixen coneixements.
Quin paper té la figura del mediador en el procés?
-A cada poble es treballa des del punt de vista dels artistes que participen i que llancen les seues propostes. En aquest punt, he de dir que seria molt difícil escometre l'especifitat de cada poble sense els mediadors, que treballen braç a braç amb els artistes durant les residències que s'estan portant a terme en aquests moments, els quals, després d'arreplegar la informació i investigar i indagar, fan una proposta. Es pot dir que el treball que fa el mediador és vital. A més, una part important d'aquest procés és la creació del vincle entre l'artista i el mediador, que no fa falta que siga gent vinculada a l’art contemporani. Es tracta de posar en relació per a generar sinergies amb artistes i pràctiques que actualment són impossibles més enllà d'una visita als grans contenidors culturals dels entorns urbans.
Qui són els artistes que participen enguany en la mostra itinerant?
-Els i les artistes convidades ja han treballat durant el mes de juliol als pobles involucrats en les residències artístiques. En aquesta edició són María Amparo Gomar, que exposarà a Geldo; Julio Jara, a Vilanova d’Alcolea; Peter Bosch & Simone Simons, a Forcall; Nora Ancarola, a Viver; i Olga Diego, a Vilafranca.
Què es pretén aconseguir amb la celebració de l'AVAN al món rural?
-La idea és construir un gran centre cultural disseminat en el territori, fer d’allò que els separa la seua potència i, al mateix temps, generar connexions i així fugir de la visió etnocèntrica de certes polítiques culturals. El projecte apropa pràctiques artístiques contemporànies a pobles menuts que, possiblement, no tindrien accés a aquest tipus d'accions artístiques. Des de l'UJI estem portant-les a peu de casa i treballant des de l'experiència dels mateixos veïns, fent-los partícips i agents del projecte.
Per acabar, la xarxa AVAN va més enllà de tot el procés de creació i de la celebració de l'esdeveniment de forma anual?
-Sí, clar. Durant el darrer any s'ha creat la xarxa d'escoles i instituts AVAN, on els alumnes treballen a partir de diferents unitats didàctiques, les pràctiques artístiques de l'AVAN a les aules, i en alguns casos ho faran amb els artistes. En aquest cas, el més important és la col·laboració que ha sorgit entre l'AVAN i els centres educatius.