La Sala de Graus Germà Colom de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I ha sigut la seu de la XVIII Jornada de Patrimoni del PEU-UJI. Titulada "Persones, llocs i històries", el fil argumental de la mateixa va ser la importància de les persones i dels vincles que fan possibles les relacions i connexions amb el territori mitjançant històries.

La iniciativa ha estat articulada al voltant de tres experiències sobre cultura, patrimoni i espais de diàleg i la inauguració ha sigut a càrrec de Carmen Lázaro, vicerectora de Cultura, Llengües i Societat de l'UJI, qui va "engrescar als diferents col·lectius a donar visibilitat a les accions que es realitzen", al mateix temps que va insistir en el fet que "la majoria d'edat d'aquestes jornades ens dona la capacitat d'anar una mica més enllà a l'hora de generar la història del PEU".

La primera intervenció de la jornada la va portar a terme Amparo Moroño, gestora cultural del Programa de Cultura de la Mancomunitat de Municipis Valle del Jerte (Cáceres), qui va exposar diferents experiències culturals realitzades a la zona a partir de la xarxa creada amb un grup ampli de dones de la zona en la ponència titulada "Sobre la manera en la qual el pensament ecofeminista ens interpel·la com a treballadores culturals del medi rural".

La gestora cultural va contextualitzar l'espai de treball, un àmbit rural format per municipis d'entre 300 i 3.000 habitants i va exposar diferents programes que el seu equip coordina amb el teixit associatiu de les dones de la comarca format per 11 col·lectius. Entre ells estan el seminari “Art, Educació i Paisatge”, en col·laboració amb el CPR de Plasència; el projecte “Habitar el Palau” (Secundat per la Fundació Daniel i Nina Carasso); “Itinerari de pràctiques artístiques ecofeministes”, en col·laboració amb l'Oficina d'Igualtat de la Mancomunitat, o el denominat “Dones de la Vall que miren al Prado”, en col·laboració amb el Museu del Prado i que "ha donat com a resultat una exposició creada per les dones de la Vall del Jerte que s'exposarà a la pinacoteca de Madrid el mes d'octubre, una col·laboració que és fruit d'una llarga relació amb el museu per la qual, una vegada al mes organitzem una visita al Prado amb les dones de la Vall del Jerte".
Moroño va explicar que "és necessari treballar des d'un pensament vinculat al paisatge de la Vall del Jerte i des del pensament de la dona pel rol concret que tenen la majoria de les dones en aquesta zona a causa del sistema dominant que exerceix el monocultiu de la cirera". La tècnica de cultura va assegurar que "a la Mancomunitat entenem l'educació artística i patrimonial com un procés d'aprenentatge i de treball a llarg termini, com una mediació artística cultural, i a partir d'eixa premissa és quan s'inicia la producció cultural i en aquest sentit no ens deixem portar per l'aspecte productiu, sinó el que busquem és generar espais de creació de sabers populars". Al respecte, la gestora cultural va explicar que han dut a terme un projecte de recuperació de frases sobre la cultura de l'aigua pròpies de la zona i que s'estan col·locant en espais de relacionats que es converteixen en espais de coneixement, a l'hora que s'estan creant noves etimologies. Per acabar, Moroño va argumentar que l'objectiu "és crear un model de producció artística crítica en el qual les dones estan en el centre transformador i al mateix temps generar transformacions en el mode de pensament".

La segona parada de la jornada va ser la presentació del vídeo del projecte "persones, llocs, històries", un projecte del PEU relacionat amb l'educació patrimonial i que té com a fil conductor el taller "Els nostres patrimonis". La idea del projecte va nàixer l'any 2018, Any Europeu del Patrimoni Cultural, data en la qual es va realitzar el primer taller “Els nostres patrimonis”, una iniciativa creada amb l'objectiu de reflexionar al voltant dels vincles que genera el patrimoni i sobre la idea de patrimoni cultural.

Aquest taller s'ha realitzat en diferents contextos i un d'ells és el Centre Universitari de Formació Escuni a Madrid. Així, la peça audiovisual que es va estrenar durant la jornada de patrimoni mostra la sessió realitzada en el centre educatiu, contextualitzant la gènesi del taller del PEU-UJI, i reflexiona sobre el concepte de patrimoni a patir de les paraules de l'alumnat de l'assignatura de Fundaments i Didàctica de la Geografia del centre Escuni, impartida por la professora Meritxell Yllera.

En el vídeo "es pot veure a l'alumnat explicant trossets de la seua vida, de les persones que els envolten i altres històries que els importen en una activitat relacionada amb el territori, la identitat, els espais i els seus llocs d'origen", explica Yllera, on es va poder comprovar que "a pesar de la diversitat cultural, quan les persones parlen de les emocions les persones s'uneixen", va afegir el coordinador del PEU, Albert López, qui va acompanyar en la presentació del vídeo al tècnic del PEU, Ángel Portolés, i al coordinador del museu de la memòria d'Altura José Manuel López Blay.

El vídeo, suposa l'inici del nou projecte d'investigació videogràfica del PEU a partir de xicotetes píndoles audiovisuals al voltant del concepte de patrimoni que s'anomena “persones, llocs, històries”.

La darrera acció de la jornada va ser el taller "Biblioteques humanes", impartit per Mireia Alemany, una iniciativa que forma part de la primera fase de formacions del projecte 'Peripheral Memories For Future', de la Unió Europea i té com principal objectiu crear espais de diàleg i reflexió entre les persones majors i la joventut en els quals compartisquen experiències. En aquest sentit, el projecte finançat pel programa Erasmus+, "vol construir una xarxa de biblioteques humanes per portar a terme la transició intergeneracional del patrimoni", explica Alemany.

En el programa participen diversos països com Lituània, Finlàndia, França, Romania i Espanya on els joves "convertiran els pobles en espais de comunicació per a recollir els sabers del món rural", argumenta Mireia Alemany. D'aquesta forma, es vol assegurar la permanència de la memòria dels nostres pobles, fet que reforçarà el sentiment d'arrelament i de fer valdre el territori, a més de mantindre la vigència d'un llegat. El projecte té una duració de 26 mesos i en l'actualitat s'està portant a terme el cicle de formacions de la mà del col·lectiu Ecomuseu Laponte Canopia Cooperativa i el Programa d'Extensió Universitària.

Després de l'explicació teòrica del projecte, es va portar a terme un exemple pràctic del projecte, en el qual tres, dels quasi 30 participants de la jornada, van assumir el paper de 'llibres humans' i van contar una història als presents. Una pràctica que va tindre lloc a l'exterior, a la zona de la nova facultat de Ciències de la Salut.

La trobada va finalitzar amb l'assemblea anual dels grups de treball del PEU, en la qual va sorgir la preocupació per emprendre propostes i iniciatives per conservar i catalogar els diferents espais de pedra en sec.