El col·lectiu Libélula Negra de Teresa en col·laboració amb el Programa d’Extensió Universitària de l’UJI, Europimpulse i l’Ajuntament de la localitat han estat treballant durant el 2020 en la posada en marxa del primer Festival In Teresa Artes en Movimiento. El projecte s’emmarca en un festival de teatre que en la seua primera celebració proposava activitats per a tots els públics, una mostra d’arts al carrer, tallers de teatre i una exposició col·laborativa sobre la història comú del poble. Finalment, i colpejat enormement per la pandèmia s’ha vist reduït al desenvolupament de l’exposició col·laborativa. Una experiència que coneixereu millor a través de les entrevistes realitzades a Kike Forés, membre del col·lectiu i Esther Diaz, ADL de Teresa.

P: Podries explicar-nos breument en què ha consistit el projecte expositiu/participatiu i situar-lo en el Festival de Teresa per ficar-nos en situació?

Kike: L'exposició ha consistit en la recuperació d'històries del poble a través d'entrevistes amb gent del poble. Aquestes històries s'han exposat en l'exposició a través de textos, fotografies i objectes. El projecte del festival no s'ha pogut realitzar íntegrament pel tema COVID-19, per la qual cosa l'exposició ha estat l'element principal del festival.

P: Després de la realització d’aquesta part del projecte, continua la mateixa idea de projecte que es va plantejar inicialment centrada en el teatre?

Kike: El teatre continua sent una de les prioritats del projecte. Continuem treballant a recuperar-ho, però sempre pendents que la situació sanitària ho permeta.

P: Quina valoració feu de la implicació del veïnat de Teresa en tot el procés expositiu?

Kike: Bona pregunta, al principi costava fer parlar a la gent. Segons hem anat avançant en les entrevistes la gent s'ha mostrat més oberta. Després de visitar l'exposició estem convençuts que serà més fàcil per a una segona exposició, ja que se'ns han quedat molts temes pendents.

P: Com s’ha aconseguit la connexió entre el grup de coordinació i el veïnat?

Kike: Ens coneixem tots, o fins i tot som família. Hem implicat molt als quals han participat, nomenant-los o incloent les seues fotos. Volíem que foren partícips de tota l'exposició i del seu resultat, ja que al cap i a la fi és la seua història.

P: De cara al futur, quines oportunitats ha generat la realització d’un projecte com aquest a les persones implicades?

Kike: Durant la recerca i posterior posada en marxa de l'exposició hem trobat nous temes, noves històries que ens fan pensar en noves exposicions.

Esther: La creació d'un grup de treball intergeneracional que servirà de punt de partida per a desenvolupar altres projectes. Impuls cap a una participació ciutadana. La interconnexió de projectes culturals entre els pobles de la zona. A més de l'enriquiment personal de tots els participants, en haver aconseguit recuperar la seua història (una identitat comuna entre ells).

P: Com valoreu el paper del PEU en aquesta activitat? Quina opinió mereix la implicació de la universitat en el territori d’aquesta manera?

Kike: Molt bona i positiva. S'han involucrat en tot el procés. Hem comptat amb el seu suport econòmic i acadèmic. Qualsevol dubte que hem tingut s’ha resolt amb immediatesa.

Esther: El paper del PEU ha estat indispensable en aquest projecte, donant-li suport continu i reconeixement al projecte. En aquesta situació sanitària el treball realitzat pel PEU ha estat necessari perquè el grup es mantingués implicat, motivat i s'aconseguís arribar a desenvolupar el projecte. El PEU aconsegueix a més donar-li un valor afegit al projecte, posant-li un segell de qualitat a les activitats en la qual s'implica.