Avui parlem amb Gemma de l'Amo, tècnica del Parc Natural de la Serra d' Espadá.

Pregunta: Hola Gemma, bon dia

Gemma (Resposta): Bon dia

Pregunta: ¿Estàs col·laborant amb el programa d'extensió universitària, veritat?

Resposta: Sí, en el projecte d'Acompanyament, en concret amb Ángel Portolés com a tutor. 

P: ¿Com vau conèixer el projecte?

R: Jo quan vaig arribar a treballar al Parc el projecte ja s'estava iniciant. Una companya que treballava ací abans, Lucía Doñate, va fer un Màster en Desenvolupament Rural, en la UJI. I a partir del Màster va sorgir la idea de fer alguna cosa, com a treball final de Master, relacionant Universitat i Parc Natural. És cert que hi havia ja una iniciativa de Consellería, una espècie de fira anomenada  “Trobada dels pobles del Parc” Natural que el seu objectiu era donar a conèixer el parc recentment creat (1998). Llavors, sobre la base d'aqueix Màster es va començar a treballar perquè aqueixa trobada dels pobles fóra una mica més que una fira. Però, com deia, jo vaig enxampar ja el projecte iniciat. Jo vaig començar a treballar ací en el 2006, quan el projecte estava iniciat. Es van celebrar dues trobades, en 2001 i 2002 i després es van deixar de fer. Es va parar un temps, però es va tornar a reprendre arran del Màster, a proposta entenc que de Lucía i amb el suport de l'adreça del Parc Natural.

P: Perfecte, queda molt clar. Ara pel que em dius, la teua relació és a través del programa Acompanyament, i el teu tutor és Ángel Portolés, que és també coordinador del projecte Patrimoni. ¿Quin és la relació i el treball que realitzeu?

R: El nostre àmbit de treball és el Parc Natural, amb tot el que significa d'espai protegit i espècies contingudes en ell, però hi ha també 19 pobles amb 8.000 persones dins. La part humana és molt important. Jo tinc formació ambiental, però no la tinc en la part de dinamització cultural de territoris. Així que el PEU ens aporta la manera d'interacturar amb les persones del territori. Ángel té experiència a mobilitzar grups de persones, que era el que ens faltava a nosaltres: com transmetre missatges i com fer que els projectes siguen projectes participatius i construïts per la gent del parc. No que els implementem nosaltres simplement, sinó que els facen seus. Treballar des de l'horitzontalitat, experiència en dinàmica de treball en grup, escoltar. Així que ens deixa (Ángel) llibertat per als projectes, però amb la confiança que ell ens supervisa el projecte i en un moment donat pot oferir el seu punt de vista.

P : I el futur?

R: Jo estic molt contenta amb els resultats del 2017. És un projecte difícil, però molt enriquidor. Treballar amb persones és més difícil que fer-ho amb plantes i animals, que observar la fauna, etc. Més que difícil, més complex en entrar en joc més factors. No té gens que veure. És molt ric, però més complex.

P: M'ha agradat molt el que has dit sobre que les persones són part del Parc Natural, ja que sempre pensem només en la fauna i flora. I no en aqueixes 8.000 persones que hi ha en el parc.

R: Clar, ací està la surera, l'àguila perdicera, etc, però hi ha 8.000 persones dins. I també són parc i també espècie protegida. Sobretot en determinats pobles. A Torralba tenim 5 persones vivint. Així que en efecte és una espècie protegida. És tot un tema, i molt important, el de la despoblació del món rural.

P: Moltes gràcies Gemma. ¿Una mica més que vulgues afegir?

R: Només comentar que el projecte, dins el Parc, ha anat creixent en importància, i sent ara una prioritat dins dels projectes del parc natural. Hem treballat molt en ell i es nota en el creixement del projecte.

P: Moltes gràcies, Gemma

R: Gràcies a vosaltres.