Acompanyar projectes locals sobre patrimoni cultural. I poder participar en el procés. Com un més. I cercar, en paral·lel, punts de trobada. Com a resultat de la demanda taxativa dels grups locals que han anat apareixent al llarg de tots aquests anys. Com a necessitat de trobar companys que senten i compartisquen un mateix interès, una mateixa necessitat per conèixer i comprendre millor el nostre patrimoni cultural.

Conèixer per a comprendre. I comprendre per a percebre tots aqueixos matisos que fan, d'aqueix objecte, d'aqueix edifici, història o cançó, alguna cosa especial. No com a finalitat. Com a excusa que ens prepara per a iniciar un camí únic. Conscients que la certesa la tindrem en el moment en el qual ens vam posar junts a caminar i que la resta de detalls aniran apareixent i s'aniran dibuixant a poc a poc, sense que veritablement importe el final del recorregut i sí i molt l'experiència compartida, sentida i viscuda.

I comptant amb tots. Cercant còmplices que vagen sumant-se i enfortint l'estructura. Para entre tots arribar als nostres parents, amics i veïns. I així implicar-los. Perquè coneguen, comprenguen i senten aqueix objecte, aqueix patrimoni, com a propi. Fruit del nostre passat col·lectiu. Herència rebuda però amb condicions.

Des de 2006, any de la primera jornada anual de recerca del Patrimoni cultural i inici “oficial” del projecte Patrimoni, molts han sigut els camins que han començat a dibuixar-se en els nostres pobles. A poc a poc. A colp de molt cor i de molt esforç construït per grups de voluntaris obstinats que el seu patrimoni cultural siga conegut i volgut per tots. A redescobrir per a tots el seu valor i importància i a mostrar-nos la seua impressionant càrrega simbòlica i afectiva.

Un patrimoni de tots. Un patrimoni per a tots. Un patrimoni amb tots.

Salut i Cultura,