El passat dissabte 18 d’abril va morir el professor Enrique Gómez Royo, catedràtic emèrit de Dret Romà de la Universitat de València. El professor Enrique Gómez Royo va estar vinculat a la Universitat Jaume I des dels seus prolegòmens, l’any 1987 es va incorporar al Col·legi Universitari de Castelló com a professor de l’assignatura Dret Romà, en la qual va consolidar la primera plaça de professor titular com adscrita a l’encara CUC. Amb la creació de la Universitat en 1991, opta per incorporar-se a la Jaume I, circumstància que prova el compromís personal i professional en la construcció de la nostra Universitat. En 1995 va guanyar la càtedra de Dret Romà, reforçant els estudis romanístics a l’UJI. L’any 1992 es va convertir en el primer Defensor de la Comunitat Universitària, nomenament que va ser rebut amb enorme satisfacció per tothom. 

La seua incorporació com a professor a aquesta casa va suposar un canvi en el mètode de l’ensenyament del Dret Romà. El professor Gómez Royo va obrir els ulls de tota una generació de juristes castellonencs, fent-los veure que el rigor en l’ensenyament no estava renyit ni amb el descobriment de l’elegantia iuris ni, per descomptat, amb el sentit de l’humor amb el qual s’impartia aquella assignatura, amb fama d’àrdua. El professor Gómez Royo va transformar una matèria que, a priori, no deia res al comú dels alumnes, en un autèntic goig intel·lectual al qual era difícil de sostraure’s.

En efecte, l’àmplia formació i cultura clàssica del professor Gómez Royo és model del que implica ser un autèntic universitari. Coneixement profund de la matèria que s’imparteix, la qual cosa, en bona lògica, en un camp com el Dret Romà exigeix una triple formació: històrica, lingüística i, per descomptat, jurídica, a més d’una curiositat intel·lectual universal. Aquesta vocació d’universalitat es posa de manifest també en els estrets vincles que va mantindre amb les universitats alemanyes i, en particular, amb el seu apreciat Leopold Wenger Institut de la Universitat de Munic des de 1968. Van ser aquestes relacions personals i acadèmiques amb el professorat de les universitats germanes les que van facilitar l’accés dels —en aquell temps— joves investigadors espanyols a aquestes universitats i les que van permetre, entre altres aspectes, que el programa d’intercanvi Erasmus en l’àmbit jurídic fera els seus primers passos a l’UJI.

Però el professor Gómez Royo no era únicament un erudit, sinó que era un mestre, en el millor sentit universitari de la paraula. Va crear escola en la nostra Universitat, no com un col·lectiu acollat per uns baixos interessos administratius, sinó unit per un comú afany d’ensenyar i d’aprendre. El professor Gómez Royo va vessar sobre els seus deixebles generosament el seu saber i va marcar amb la seua empremta el grup de professores que hui conformen l’àrea de coneixement. No hi ha ciència del Dret sense escoles, perquè el Dret no és més que sentit comú institucionalitzat, que només ensenya a través d’una llarga cadena de transmissió de persona a persona i això implica, òbviament, el sorgiment d’un vincle d’afecte sincer entre mestre i deixeble. 

L’any 1997, una vegada consolidada l’àrea de Dret Romà a l’UJI, el professor Gómez Royo guanya la càtedra de Dret Romà a la Universitat de València. No obstant això, la seua vinculació amb l’UJI va continuar intacta, va continuar la seua participació en el programa de doctorat, en màsters i en seminaris i cursos especialitzats. 

La Universitat de València prompte va reconèixer els talents (i el tarannà) fora del comú del professor Gómez Royo, i va ser ràpidament elegit Síndic de Greuges , tasca que va acumular a la docència i investigació que el van animar fins als 76 anys, edat en la qual, per ministeri de la llei, va ser jubilat definitivament.

La romanística ha perdut un vertader mestre, un jurista en el sentit clàssic del terme, però el seu saber generós, la seua finesa docent i, sobretot, la seua humanitas, acompanyaran sempre totes les persones que vam tindre el privilegi de rebre el seu magisteri i gaudir de la seua amicitia.

Requiescat in pacem.

Amparo Montañana Casaní i Carmen Lázaro Guillamón

Professores de Dret Romà