Capitolina Díaz, catedràtica de Sociologia de la Universitat de València, considera que «la ciència no ha d’estar obsessionada amb el sexe, però sí que ha de ser conscient del gènere». Díaz ha impartit la ponència «Dones de ciència, dones en ciència, ciència amb dones» dins del Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de la Universitat Jaume I.

La professora Díaz, primera directora de la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri d'Educació i Ciència, ha parlat sobre la situació de les dones com a subjectes productors de ciència (dones de ciència), la posició de les dones com a objecte de la ciència (dones en la ciència) i com podria ser una ciència que contemplara tant les igualtats com les diferències entre homes i dones (ciència amb dones).

En primer lloc, ha mostrat una llista de dones científiques al llarg de la història, en camps com les ciències, les arts, les humanitats i la tecnologia. Entre els exemples estaven Hipàtia de Grècia; Mary Wollstonecraft, anglesa del segle XVIII; Melitta Benz, tecnòloga alemanya de finals del segle XIX, o Fran Allen, primera dona que va rebre el premi Turing, entre d'altres.

En la segona part, ha posat en relleu la consideració de les dones en la ciència i la seua invisibilitat per ser l'home el patró d'ésser humà per a la recerca. Així va comentar que «les dones són pràcticament invisibles per a la ciència i apareixen com excessivament sexualitzades. Els homes són la norma».

En tercer lloc, ha mostrat alguns exemples de com pot arribar a ser la ciència quan la realitzen tant dones com homes en proporcions similars. Així, ha parlat del cas paradigmàtic de les primatòlogues, entre les quals es troben científiques com Jane Goodal, Dian Fosey o Birute Galdikas, que han aconseguit canviar aquesta especialitat, tenir un enfocament diferent i aportar nous coneixements des de la perspectiva de la dona.

Finalment, ha realitzat algunes propostes de canvi, com eliminar els biaixos sexistes, incorporar persones expertes en igualtat de gènere en els equips d'investigació, no reproduir estereotips sexuals o que els projectes d'investigació haurien de tenir una anàlisi d'impacte de gènere, entre d'altres.

Canvis en el sistema climàtic

Íñigo Losada Rodríguez, catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de l’Escola de Camins de la Universitat de Cantàbria i premi Rei Jaume I 2018 en Protecció del Medi Ambient, va exposar en el cicle de conferències els canvis que s’han observat en el sistema climàtic. Així, va presentar una anàlisi del futur del canvi climàtic i els riscos i conseqüències que aquest pot tenir, sobretot, en les nostres costes.

Pel que fa al futur, el catedràtic va indicar que, per a poder actuar envers els riscos en les costes, és necessari analitzar la vulnerabilitat, la perillositat i l’exposició de les costes al canvi climàtic, ja que «les emissions contínues de gasos d'efecte hivernacle causaran un major escalfament i nous canvis en tots els components del sistema climàtic. Per a contenir el canvi climàtic, serà necessari reduir de forma substancial i sostinguda les emissions».

Macroeconomia, finances i incertesa política

Gonzalo Rubio Irigoyen, catedràtic d'Economia i Finances en la Universitat CEU Cardenal Herrera, es va centrar en la incertesa, entesa en termes generals com la fluctuació o volatilitat de les pertorbacions econòmiques i polítiques que no són predictibles per part dels agents econòmics, i com aquestes tenen un enorme impacte tant sobre la macroeconomia com sobre les finances. Així, el principal missatge va ser que «l'aversió al risc és el vertader motor de les principals variables tant financeres com macroeconòmiques, és a dir, és clau per a entendre el comportament dels cicles econòmics i, sobretot, les recessions econòmiques».

La llengua espanyola a França

José Carlos de Hoyos, professor titular de Lingüística Hispànica en la universitat Lumière Lyon 2 (França) va exposar durant la seua conferència la importància creixent de la llengua espanyola a França. Va començar parlant de les diferències entre Espanya i França a l'hora de promocionar la importància de la llengua a escala internacional. França és un país que ha treballat al llarg de la història per a valorar la llengua francesa en el món mentre que Espanya ha començat a adonar-se de la importància de donar valor a un bé com la llengua de manera molt tardana.

De Hoyos va tractar temes com el valor econòmic de l'espanyol i la influència del valor d'una llengua, la seua percepció social, en la motivació per a l'elecció lingüística. El ponent va explicar el sistema educatiu francès i l'elecció de l'estudi d'una segona llengua, posant l'accent que l'espanyol és la segona llengua triada per més de la meitat dels alumnes de secundària francesos.