FOTO: Àlex Pérez
La Universitat Jaume I s’ha sumat a la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència -commemorat l’11 de febrer- amb diverses activitats, organitzades per la Unitat d’Igualtat, l’Escola de Doctorat, el Vicerectorat d’Investigació i Doctorat, la Unitat de Xarxes Socials i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) del Servei de Comunicació i Publicacions i la Fundació Isonomia.
Les activitats es van iniciar amb una conferència de la catedràtica d’Óptica de la Universitat de València i presidenta d’AMIT (Associació de Dones Investigadores i Tecnòloges, Muval-Múrcia i Comunitat Valenciana) Pas García-Martínez sobre l’avanç de la ciència i la tecnologia des de la perspectiva de gènere, dins del curs de formació transversal organitzat per l’Escola de Doctorat. La catedràtica va assegurar que és necessari introduir la perspectiva de gènere en el camp de la ciència per a generar nou coneixement i, alhora, ampliar la mirada per a incloure tots els gèneres.
García-Martínez va comentar que en les dues últimes dècades ha existit un descens del nombre de dones en les titulacions de ciència i tecnologia, encara que no en aquelles que porten el prefix «bio», almenys en la Universitat de València, que requereix «un canvi de perspectiva» per a equiparar la dedicació dels dos gèneres a la ciència. En la seua opinió, la primera de les bretxes es produeix a l'edat de sis anys, «quan les xiquetes deixen de pensar que són capaces de fer qualsevol cosa». Per aquest motiu, considera que és necessari canviar la concepció sobre les capacitats i les aptituds envers la ciència i la tecnologia des de primària i fomentar igualment en xiquets i xiquetes les habilitats científiques.
A continuació, es va celebrar una taula redona sobre experiències d’investigadores amb perspectiva de gènere amb la participació de Maria Medina-Vicent del Departament de Filosofia i Sociologia; Isabel Esbrí Navarro, doctoranda del Màster en Igualtat i Gènere en l'Àmbit Públic i Privat; Mamen Pastor Verchili del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia i Manuela Barneo Muñoz de la Unitat Predepartamental de Medicina.
D’altra banda, s’ha posat en marxa una campanya de visibilització de les dones investigadores de l’UJI a les xarxes socials (Twitter, Facebook i Instagram) amb les imatges i els comentaris que algunes de les responsables de grups d’investigació de la universitat pública de Castelló han donat a temes com ara per què van triar la ciència com a professió, què els aporta la tasca de la investigació o per què recomanarien estudiar ciències i fer recerca a les xiquetes. La universitat pública de Castelló compta amb 175 grups d’investigació, 59 dels quals estan liderats per dones.
El rector de l’UJI, Vicent Climent, ha donat suport a aquesta iniciativa i ha explicat que «sóm conscients del repte d’avançar cap a la igualtat en la recerca científica i també en el reconeixement del paper de les dones en la investigació. Per aquest motiu, no només ens sumem a la celebració de l'11 de febrer, sinó que mantenim el nostre compromís per continuar treballant perquè les dones investigadores de la nostra universitat puguen desenvolupar el seu talent i carrera investigadora d'excel·lència sense cap entrebanc vinculat al gènere».
Així mateix, s’ha celebrat una segona jornada del curs de formació transversal de l’Escola de Doctorat a càrrec de la investigadora Eulalia Pérez Sedeño, del Departament de Ciència, Tecnologia i Societat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que ha impartit una conferència titulada «Perspectiva de gènere en la investigació científica: sociologia, metodologia i epistemologia».
Pérez Sedeño ha assegurat que la incorporació de la perspectiva de gènere a la investigació tracta de «construir un coneixement que no discrimine les dones o qualsevol altre grup vulnerable». La investigadora ha indicat que la història de la ciència ha oblidat, fins ara, el paper de les dones en les diferents disciplines científiques i que hi ha una «deslegitimació epistèmica» de les seues aportacions, fins i tot menyspreant-les. A més a més, hi ha una producció de coneixements esbiaixats cap a un únic sexe/gènere que pretén justificar la desigualtat mitjançant l’exageració de les diferències, la recollida o anàlisis de dades o la interpretació i publicació de resultats.
Per a millorar la perspectiva dels futurs investigadors i investigadores, la professora ha recomanat realitzar una anàlisi de la bibliografia, les teories i els conceptes de l’àrea de coneixement en què es vaja a treballar, així com plantejar-se preguntes i hipòtesis que abasten diferents perspectives. Tot i això, en la seua opinió, el moment més important seria la interpretació de resultats, en què caldria tenir també en compte altres factors (socials, culturals, econòmics o demogràfics) que podrien donar-li una altra perspectiva a la interpretació dels resultats vinculats al gènere o sexe.
Finalment, la Fundació Isonomia, amb la col·laboració de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, la Unitat d’Igualtat i l’Ajuntament de Castelló de la Plana, ha realitzat una acció de sensibilització en l’IES Politècnic de Castelló, amb el propòsit de visibilitzar les dones enginyeres, familiaritzar les dones amb aquestes eixides laborals i reflexionar sobre la necessitat de canviar els papers socials d’homes i dones per a construir una societat més equilibrada, justa i democràtica.
A més, la biòloga i becària predoctoral del Laboratori de Neuroanatomia Funcional de l’UJI i la UV Cinta Navarro, ha col·laborat en les activitats organitzades al Jardí Botànic de la Universitat de València amb motiu d’aquest dia internacional.
Àlbum de fotografies de la campanya publicada a Facebook
Campanya de visibilitat de #DonesiCiència en Twitter
Llista #Dones i ciència / #Mujeres y ciencia / #women&scienceUJI al nostre canal de YouTube