La Universitat Jaume I de Castelló ha investit com a doctor honoris causa Santos Zunzunegui Díez, catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat del País Basc, en un acte en el qual també s'ha investit els nous doctors i doctores que han realitzat els seus estudis i investigacions durant el passat curs.
El catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de l’UJI Javier Marzal ha sigut l’encarregat de pronunciar la laudatio en la qual ha fet un repàs de l’extensa trajectòria de Santos Zunzunegui, amb una prolixa i valuosa activitat investigadora sobre teoria de la imatge, història i crítica cinematogràfica, narrativa audiovisual o història del cinema de la qual és un «referent inqüestionable i un exemple a seguir per les noves generacions d’investigadors i investigadores», ha afirmat. En aquesta línia, Marzal ha assenyalat com Zunzunegui ha marcat intel·lectualment nombroses promocions d’investigadors, docents i professionals de la comunicació, a més de molts ciutadans i espectadors, i ha posat en relleu el seu «compromís intel·lectual i ètic amb els camps de l’educació i la cultura que ens marca un camí a seguir».
Javier Marzal també ha reivindicat en la laudatio «la necessitat d’una mirada crítica cap a les imatges com la que aporta el pensament de Zunzunegui en un context polític, econòmic i social dominat per la desinformació i les fake news, així com per la mercantilització de l’ensenyament, en el qual es valoren els denominats ‘sabers útils’».
A continuació, el nou doctor honoris causa per l’UJI ha impartit la lectio de la seua investidura en la qual ha reflexionat sobre l’estat actual de la comunicació. Així, ha explicat que el món actual està dominat per la telerealitat i el terrorisme amb un principi conductor entre ambdues: l’exhibició publicitària amplificada per les xarxes socials. «Em veuen doncs existisc. Tot ha d’estar a la vista. Existeix una hipervisibilitat que proposa un acord entre el vouyerisme controlador i l’exhibicionisme narcisista, dos malalties combinades que defineixen en gran mesura el moment en que ens movem», ha assenyalat.
En aquesta línia, Zunzunegui també ha apuntat que, actualment, no és la realitat la que fonamenta la notícia sinó que és la notícia la que crea la realitat. «Els criteris de validació de la veritat o la mentida no figuren en el camp de la comunicació. Si volem entendre la comunicació hem de col·locar-nos en un terreny exterior, el de l’ètica fonamentada que permeta avaluar i jutjar la praxis comunicativa», ha assenyalat el catedràtic. Així, ha afegit que es necessita un periodisme que tinga altra aproximació a la realitat, que torne a pensar i que ajude a desenterrar la veritat oculta.
Per a concloure, ha afirmat que «necessitem una vertadera escola del mirar que repel·lisca les imatges prefabricades i banals. Cal recuperar la curiositat i no fiar-nos de les aparences, afinar la nostra capacitat de sintonitzar-nos amb la realitat. Per a això, és necessària una autèntica educació que alimente l'esperit crític del ciutadà i situe l'ètica en el lloc de comandament, perquè l'ètica va abans de la comunicació».
Per la seua part, la rectora de l’UJI, Eva Alcón, ha destacat la renovació del compromís de la Universitat Jaume I amb la generació de nou coneixement i la seua contribució al progrés social, amb la investidura dels nous doctors i doctores i la distinció de doctor honoris causa a Santos Zunzunegui, «un intel·lectual de primer ordre, un acadèmic de referència i un dels pensadors cinematogràfics més respectats», ha assenyalat. En aquest sentit, la rectora ha afirmat que «necessitem mirades com la seua, plural, propera i reflexiva, per a projectar llum on hi ha ombres i entendre la cultura visual contemporània i el seu impacte».
En la seua intervenció, Eva Alcón ha posat de manifest «el valor de la investigació sense més etiquetes que la de ser ètica, responsable i al servei de la societat», en defensa de la contribució de la ciència, en tots els àmbits de coneixement, a la transformació social. «Hem de superar el debat social que qüestiona la docència i la investigació en arts i humanitats i que, en moltes ocasions, comparteix els prejudicis que també desperta la ciència bàsica. Cal transmetre la idea que sense ciència bàsica no hi ha ciència per a aplicar», ha apuntat.
Finalment, la rectora ha reivindicat el mon de la raó i la ciència, però també la importància de l’empatia davant els temps convulsos actuals. «Necessitem més que mai la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’escoltar-nos en un món que no és perfecte. Però, tot i que siga imperfecte tenim la possibilitat de contribuir a un futur millor mitjançant una investigació responsable. Eixe és el nostre principal desafiament. Eixa és l’aspiració a la qual mai hem de renunciar», ha conclòs.
Vídeo resum de la memòria de l'Escola de Doctorat