En el sector de la construcció l'ús de recursos és molt elevat i la reutilització i revaloració dels materials de construcció suposa un pas clau per a aconseguir l'elevat percentatge del 70% de reciclatge respecte als residus de construcció i demolició (RCD) que la Unió Europea ha fixat com a objectiu per a l'any 2030.

En este camí cap a la circularitat és necessari disposar d'informació precisa sobre els materials que componen un edifici. En aquest sentit, el passaport de materials també conegut com a passaport de productes o passaport de circularitat és un instrument de gran utilitat per a tots els actors en la cadena de valor del sector de la construcció.

La Càtedra d'Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, amb el suport de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, ha celebrat la jornada «El passaport de materials», en la qual s'ha exposat el significat d'aquesta nova exigència, els avanços de les eines existents en l'actualitat per a analitzar la circularitat dels edificis i la importància que suposa conéixer, organitzar i mesurar l'ús de materials en l'edificació i la seua possible reutilització en futures construccions.

L'esdeveniment, al qual ha assistit tant estudiantat com professionals del sector de la construcció, ha comptat amb la participació de tres destacats experts en el camp de la construcció circular i l'arquitectura que han abordat els últims avanços en la matèria.

Natalia Reyes, cap de Sustentabilitat a CTeC (Centre Tecnològic per a la Innovació en la Construcció a Xile), ha presentat en la xarrada «Cap a una Edificació Circular a Xile: Plataforma de Passaport de Materials (P+)» les diferents línies de treball i investigació del CTeC, totes elles relacionades amb la innovació en digitalització, sostenibilitat i circularitat del sector de la construcció.

Ha centrat la seua exposició en la presentació de la plataforma del Passaport de Materials (P+) que han desenvolupat i que permet recopilar i certificar tant informació mediambiental dels productes subministrada pels proveïdors, com a informació dels projectes d'arquitectura, en els quals es realitza un inventari dels materials utilitzats amb la informació tècnica, de sostenibilitat, toxicitat i circularitat d'aquests, per a d'aquesta manera poder realitzar una avaluació de l'edifici en relació amb tots aquests aspectes.

Natalia Reyes ha destacat que el treball col·laboratiu és clau per a poder dur a terme avanços significatius, útils i ajustats a la realitat del sector. «L'objectiu final és poder disposar d'una informació prèvia dels materials que conformen un edifici i una certificació de la petjada de carboni, toxicitat i circularitat d'estos», ha assenyalat.

Per part seua, Isabel De los Ríos Rupérez, de l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), ha presentat l'eina d'anàlisi del desmuntatge i adaptabilitat en projectes d'edificació, RE10, que s'ha desenvolupat des de l'IVE com a suport a la circularitat en l'edificació, posant l'accent en els criteris de disseny a tindre en compte per a aconseguir els requisits exigibles i complir els estàndards de circularitat plantejats.

En la seua intervenció ha destacat que aquesta eina va sorgir com a necessitat de justificar la circularitat en les intervencions de rehabilitació amb ajudes dels fons Next Generation, però que «pot ser aplicable per a qualsevol tipus de projecte perquè facilita la justificació i ajuda a la reflexió sobre criteris de disseny i bones pràctiques per a facilitar el desmuntatge, manteniment i adaptabilitat de l'edifici, alineats amb els conceptes de desenvolupament sostenible i economia circular aplicats a l'edificació», ha apuntat.

De los Ríos ha subratllat que l'eina no pretén fiscalitzar la utilització d'unes solucions o altres, sinó simplement facilitar la reflexió, anàlisi i justificació de les solucions constructives i de disseny utilitzades en relació amb la sostenibilitat i circularitat.

Finalment, Vicenta Marta Llombart Prior de Prior arquitectes, coautora del projecte pilot d'habitatge innovador de Castelló, ha explicat el significat del passaport de materials, i ha assenyalat els beneficis que aporta una construcció circular i el procés d'obtenció del passaport mitjançant l'aplicació pràctica en un projecte de referència en el qual una de les premisses a complir era l'elaboració del passaport de materials de l'edifici.

Ha contextualitzat aquesta nova exigència definida en la Llei 7/2022, que permetrà disposar d'informació precisa dels materials que conformen un edifici i de les seues característiques el que suposa una informació «molt interessant per a futures intervencions de manteniment o demolició d'aquest», ha assenyalat.

Com a conclusió, Vicenta Llombart ha valorat el suport per part de l'administració pública per a emprendre el complicat recorregut cap a una construcció circular, encara que també ha lamentat l'absència d'un enfocament unificat i la falta de regulació i eines d'ajuda per a la recopilació d'esta informació.

Després de les tres exposicions s'ha obert un col·loqui amb els assistents en el qual s'ha posat de manifest la complexitat en la recopilació d'informació per a l'elaboració d'aquest nou document, per la qual cosa és necessari disposar de noves eines que siguen capaces d'extraure la informació de partida d'altres documents del projecte com ara els pressupostos o models BIM, i relacionar-la amb les declaracions ambientals de producte dels fabricants, per a d'aquesta manera facilitar el treball dels projectista. Malgrat les dificultats, també s'han posat en relleu els beneficis que poden tindre estes eines per a realitzar una construcció més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.