La jornada «Les escoles de masos» posa en valor el patrimoni oral vehiculat a la història dels centres educatius de nuclis disseminats de les comarques de Castelló

23/11/2021 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Recuperar, conservar i transmetre la memòria viva associada a les escoles dels masos existents en el passat a les comarques de Castelló. Aquest és l'objectiu principal del projecte «Cartografies nòmades: mobilització del coneixement de les escoles de masos de Castelló», que es desenvolupa amb el suport del programa UJI-Encultura i està coordinat pel Museu Pedagògic de Castelló a través del Programa d'Extensió Universitària PEU-UJI. Una iniciativa que el dissabte 20 de novembre de 2021 va presentar a Llucena el treball d'investigació realitzat durant els darrers tres anys, període en el qual s'ha aconseguit censar més de 100 centres educatius en diferents nuclis de masos de les comarques de Castelló que van deixar de funcionar entre els anys 50 i els 80 del segle XX, gràcies als testimonis orals de mestres i alumnes d'aquelles escoles.

La projecció d'un audiovisual amb les entrevistes i els relats dels testimonis d'aquella època van ser, precisament, l'eix sobre el qual va girar la jornada «Les escoles de masos. Una memòria viva» que es va celebrar al saló de la ciutadania de l'Ajuntament de Llucena i en la qual van participar David Monferrer, alcalde de Llucena; Joan Andrés Traver Martí, director del Museu Pedagògic de Castelló; Tomàs Segarra, coordinador del projecte; Xelo Bosch i Cyrille Larpenteur d’Heterotopia–Centre d’Estudis d’Innovació per a la Participació; Odet Moliner, de l'Associació Cultural de Llucena; Felipe Moreno, director del CEIP Comtessa de Llucena, i diversos alumnes de les escoles desaparegudes al terme de Llucena.

El director del Museu Pedagògic de Castelló, Joan Traver, va explicar que aquesta jornada «és una manera de retornar a la societat de Llucena el treball fet pels alumnes i mestres del CEIP, els veïns i l'Associació Cultural de Llucena sobre el patrimoni immaterial associat a les antigues escoles del terme i que ha ajudat a construir eixa memòria col·lectiva, compartir-la i donar-li valor, al mateix temps que s'actualitza el projecte del Museu». En aquest sentit, Traver assenyala que «gràcies a la digitalització s'han pogut gravar les converses, eixa memòria viva, que són les experiències que van viure en primera persona els alumnes i mestres d'aquelles escoles de masos repartides pel terme de Llucena, una memòria que ens ajuda a aprendre, a reobrir, a rearticular la realitat dels masos i l'escola, analitzant el que significava ocupar el territori i eixa proximitat de les zones disseminades amb les escoles».

El coordinador del projecte, Tomàs Segarra, explica que el fet de «visibilitzar l'experiència de la recollida dels testimonis orals, en gravacions, en vídeo i en fotografia, ajuda a la seua difusió pública i que les persones que tinguen informació sobre els centres educatius que es van constituir per a donar servei a zones disseminades de població en zones rurals i també en la costa on hi havia alqueries, ens la puguen facilitar per a ampliar el coneixement».

La jornada es va centrar sobretot en el treball realitzat per la comunitat educativa del CEIP Comtessa de Llucena i per l'Associació Cultural de Llucena, impulsora d'aquesta iniciativa a través d’Odet Moliner, qui va ressaltar «la col·laboració i la implicació del professorat del col·legi de Llucena, dirigit per Felipe Moreno, en l'estudi i investigació de la història d'aquestes escoles, a través de testimonis de mestres i alumnes que van assistir a eixos centres escolars i que encara viuen, i en la recuperació del patrimoni immaterial que recorda com eren els espais escolars, la seua arquitectura o com vivien els mestres, els quals es quedaven allí a la mateixa escola», conclou.

A Llucena s'ha recuperat la ubicació i el patrimoni immaterial de les set escoles que hi havia al terme, de les quals cinc van ser construïdes en l'època de la Segona República. Moliner ha ressaltat que ha sigut un acte especialment emotiu, ja que «han sigut els mateixos nets i netes d'aquells xiquets i xiquetes masoveres, els qui han preguntat i han fet reviure als avis i àvies aquelles vivències a les escoles de la Costa o del Mas de Bartoll, entre d'altres».

Una part del treball de camp també la realitza el col·lectiu Heterotopia. Un dels seus responsables, Cirylle Larpenteur, ha assegurat que «el treball de transmissió intergeneracional és molt important en un procés en el qual necessitem conèixer el nostre passat per a construir el nostre futur i la memòria pròpia és indispensable per a la construcció de la identitat d'un territori». En aquest sentit, Larpenteur assenyala que «cal reivindicar els sabers locals, que han sigut sabers considerats com a subalterns, però ara les persones estan molt interessades per a no deixar en l'oblit una part molt important de la seua història».

En aquest sentit, el director del Museu Pedagògic de Castelló, Joan Andrés Traver, considera urgent «recuperar al més prompte possible eixe patrimoni immaterial que és la memòria oral de les persones que van viure aquella experiència a les escoles dels masos perquè eixes generacions són molt majors i cada dia que passa és una oportunitat que es perd».

Geolocalització
Un dels primers treballs realitzats perquè no desaparega part de la història ha sigut l'elaboració d'una cartografia en línia on s'han ubicat les més de 100 escoles de les quals hi ha informació. Durant la celebració de la jornada s'ha presentat una instal·lació de tres per dos metres amb el mapa de la província de Castelló amb les escoles de masos cartografiades fins ara. Cyrille Larpenteur d'Heterotopia explica que «tenim la pretensió de recuperar i valorar la memòria d'aquestes escoles que han sigut construïdes en la primera meitat del segle passat en un moment on l'educació es va definir com un camp d'actuació prioritari per a les autoritats. "Una escola de tots i per a tots" era el lema que va motivar la construcció de les escoles en els llocs més recòndits on els xiquets i xiquetes normalment no tenien l'oportunitat d'estudiar per falta d'accés a les escoles dels municipis. En un moment on parlem molt de la despoblació, ens sembla indispensable recuperar aquesta història».

El Museu Pedagògic de Castelló vol avançar en aquest projecte articulant nous grups de treball en altres zones i comarques de la província que ajuden a recuperar la memòria col·lectiva i connectar les persones i col·lectius locals que treballen en el coneixement i socialització dels seus patrimonis culturals.

La informació sobre la recerca «Escoles de masos» es pot veure en https://www.uji.es/cultura/base/peu/p-singulars/museu-pedagogic/masos/ i el mapa online en https://www.uji.es/cultura/base/peu/p-singulars/museu-pedagogic/masos/mapa/. 

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions