La Càtedra d'Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, fruit del conveni de col·laboració entre l'UJI i la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, ha realitzat un seminari web online sobre circularitat i sostenibilitat dels materials de construcció que ha comptat amb representants de l'Associació Nacional Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (ANEFHOP), de l'Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i de l'empresa CoCircular. Els participants han assegurat que «la transició ecològica que està vivint la societat no és només un canvi econòmic o mediambiental, sinó també un canvi cultural cap a una societat més respectuosa amb el medi ambient i les persones».

En la primera intervenció, José María Carrau, delegat territorial d'ANEFHOP, ha explicat la situació actual del formigó preparat en relació amb la sostenibilitat i circularitat dels seus productes i ha destacat que aquests productes no estan en contra de la sostenibilitat, sinó més aviat tot el contrari, perquè «des de fa ja molts anys es treballa per a millorar la qualitat, la prevenció de riscos laborals i el medi ambient, amb una certificació voluntària denominada "Formigó Expert" que en aquests moments és obligatòria per a tots els associats».

Carrau ha anunciat que en 2022 esperen tenir una Declaració Ambiental de Producte de tot el sector i que, en aquests moments, hi ha més de 300 empreses disposades a aportar informació sobre les seues bones pràctiques. En relació amb les millores en els processos de fabricació, ha dit que estan treballant en la cerca d'energies alternatives per a la producció, la minimització de consums de transport, la reutilització d'àrids i de l'aigua, i la descarbonització de la indústria del ciment.

El delegat de l'Associació Nacional Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (ANEFHOP) ha comentat que per a cada situació es pot disposar d'un material idoni i que, en aquest sentit, «el formigó té el seu espai en la construcció actual, ofereix característiques molt interessants, com un menor manteniment i unes garanties de durabilitat difícils de superar per altres materials».

L'Institut de Tecnologia Ceràmica ha presentat el projecte Prestile, finançat per l'IVACE de la Generalitat Valenciana, que tenia per objecte la millora de les prestacions de les rajoles ceràmiques per a rehabilitació de paviments interiors. Per a això s'han analitzat diferents materials, aplicant la metodologia de l'anàlisi del cicle de vida de producte (ACV). La conclusió ha sigut que és complicat nomenar un producte com el més contaminant perquè tots tenen els seus punts forts i febles.

Segons l'anàlisi, la ceràmica i la pedra natural tenen menors impactes globals. No obstant això, tenen un impacte important en la seua fabricació, per la qual cosa és essencial prolongar al màxim la seua vida útil. Per contra, la moqueta, el parquet, el PVC o el LVT (Luxury Vinyl Tile) tenen impactes menors en la seua fabricació, però majors si considerem una vida útil mitjana de 50 anys, ja que necessiten més intervencions de manteniment o reposició.

Finalment, Joan Esteban Altabella, doctor en Gestió de Residus, arquitecte tècnic per la Universitat Jaume I i responsable d'operacions en CoCircular, ha analitzat la situació actual dels residus de construcció i demolició (RDC) i la seua gestió i ha indicat que es planegen tres problemes essencials: la falta d'unes xifres fiables dels residus generats, el deficient control en la gestió d'aquests residus i l'habitual mescla dels residus que impossibilita la seua revaloració o reciclatge, per la qual cosa finalment acaben en un abocador.

Altabella ha explicat que existeix un avantprojecte de llei de residus i sòls contaminats que s'aprovarà possiblement en 2022 que té com a objectiu fonamental desincentivar l'abocament mitjançant eines fiscals i reduir el consum de matèries primeres (reintroduïdes com a matèries primeres secundàries). Així mateix, ha destacat la importància de potenciar l'adequada selecció i recuperació dels residus generats en les obres perquè correctament gestionats més enllà del benefici ambiental que es produeix, tenen un valor econòmic que en alguns casos ja és interessant per als constructors i promotors.

Durant el debat, José María Carrau ha assenyalat les limitacions de l'actual normativa que regula el formigó estructural en la utilització d'àrids reciclats. No obstant això, ha indicat que existeixen moltes altres aplicacions del formigó en les quals sí que tenen cabuda tots aquests materials. Per a això, seria interessant disposar d'algun document de referència que definira aquests possibles usos.

Per part seua, en relació amb els possibles usos dels residus que es generen en les obres de construcció i demolició, ha assenyalat que pràcticament tots ells tenen possibilitats de reutilització, reciclatge o valorització. En alguns, com els metalls, aquest reciclatge ja està molt estès, però existeixen uns altres com són fustes, cartó, plàstics o algeps que s'estan començant a reciclar amb beneficis mediambientals, econòmics i socials.