El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat Jaume I de Castelló (Espaitec) amb el suport de la Diputació de Castelló ha celebrat la cinquena sessió de «La Clau de la Innovació», un debat obert i participatiu entre experts i ciutadania per a abordar temes relacionats amb la innovació.

En aquesta ocasió el debat, moderat per Juan Antonio Bertolín, director de Espaitec, s'ha centrat en el concepte de digitalització aplicat a educació, sanitat, indústria i administració pública, sense oblidar l'impacte que la COVID-19 ha generat en l'acceleració del procés de digitalització i la perspectiva de l'usuari.

Borja Colón, cap del Servei d'Administració i Innovació Pública de la Diputació de Castelló, ha iniciat el debat reflexionant sobre el paper de l'administració pública. Durant la seua intervenció ha ressaltat el treball de la institució local per a promoure el govern obert i ha fet una crida a les institucions públiques perquè promoguen la transformació digital i així aconseguir un nou model de governança on les persones siguen el centre de tota acció.

En la seua opinió, la transformació digital és superior a l'administració electrònica. L'administració electrònica dóna drets a ciutadans en la seua relació amb l'administració, mentre que la transformació digital va més lluny, implica incorporar en la lògica dels poders públics la tecnologia com a lògica de funcionament d'organització, és a dir, adaptar els serveis a la lògica del ciutadà oferint serveis més ràpids, precisos, de major qualitat i amb un cost més baix.

Patricia García Zapico, directora general d'Innovació i Promoció de l'Ajuntament de Gijón, ha remarcat el repte d'alinear les tecnologies perquè la gestió dels assumptes públics siga més fàcil, tant per a ciutadans com entitats. Això implica repensar el model actual perquè l'administració no és una empresa privada, té altres valors de vocació pública que han de traduir-se en models amigables.

Jordi Adell Segura, director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I, ha parlat sobre l'estat de la transformació digital en l'educació, destacant que és urgent realitzar un procés d'alfabetització digital introduint la competència digital a les escoles. «Si la digitalització és un procés de transformació profund, la competència digital ha d'anar més enllà de la competència instrumental per a no crear sol ciutadans competents digitals, sinó ciutadans digitals crítics capaços de prendre decisions», ha afirmat.

Sobre l'educació en tecnologies, Adell ha destacat que s'ha de començar per la competència digital de docents, sanitaris i altres perfils professionals, perquè la COVID-19 ha posat de manifest moltes manques. Respecte al model de fer tecnologia, Adell ha ressaltat que assumir que només existeix el model neoliberal centrat en l'obsolescència programada i l'ús de dades és un error. Existeixen tendències com ara la slow tech, que aposta per models centrats en els ciutadans, justos, nets i bons des del disseny.

La transformació digital en la salut ha estat representada per Miguel Ángel de la Cámara Egea, secretari de l'Associació d'Investigadors en eSalud (AIES), qui ha posat l'accent en la importància de les tecnologies mèdiques com a eines de suport d'ajuda a la decisió i augment de la precisió diagnòstica. En aquesta línia, ha ressaltat la clara irrupció de la intel·ligència artificial en l'àmbit de la cirurgia i la radiologia.

José Antonio Heredia Álvaro, director de la Càtedra indústria 4.0 de la Universitat Jaume I, ha exposat el punt de vista de la digitalització en la indústria i destacat la interacció i les dades com a elements claus del procés. «Els canvis en la indústria vénen derivats per la universalitat. Canvien les tecnologies, però la cultura de la gestió basada en les dades es manté i està impregnada en el nostre sistema industrial. En l'actualitat, el focus ja no està en les dades, sí en la utilització de models d'anàlisis de dades més sofisticades com per exemple els mètodes d'intel·ligència artificial».

El ciutadà, com a gran oblidat en el procés de transformació digital, ha estat representat per Miguel Pérez Subías, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet (AUI). Subías ha destacat que en tot aquest procés de digitalització s'han intentat resoldre els problemes de l'administració i les empreses, no el dels ciutadans. És necessari posar a l'usuari en el centre del procés per a aconseguir millors resultats.

En un moment on les dades són crítiques, Subías ha destacat que l'oblit del ciutadà s'evidencia en la seua capacitat per a generar dades que no obstant això no pot controlar. També ha fet especial esment al dret a estar connectat. És a dir, no sols tindre accés a internet, també les habilitats necessàries per a fer un correcte ús d'aquestes. Finalment, ha remarcat la importància del dret a la privacitat i a la transparència, «estem perdent la capacitat de ser lliures, tot deixa rastre i petjada en aquestes ciutats digitals», ha conclòs.

Durant el debat tots els experts han coincidit en la capacitat acceleradora que la COVID-19 ha generat en els processos de digitalització, també en la seua capacitat per a evidenciar manques professionals i d'implementació. La pandèmia ha sigut una prova sociològica que ha provocat un avanç de dècades en tan sols mesos, encara que també ha posat sobre la taula tot el que queda per fer i la falta de preparació dels usuaris per a la transformació final.