La Universitat Jaume I de Castelló ha acollit una nova edició de LliureX UJI, un projecte impulsat per a analitzar i debatre la innovació i el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el sector de l'educació. Per la situació de quarantena amb motiu de l'actual pandèmia de la COVID-19, les «VII Jornades sobre Innovació Educativa utilitzant TICs» s'han realitzat de manera telemàtica i a través de conferències en línia.
Organitzada per la Unitat de Suport Educatiu (USE) i el Centre d'Educació i Noves Tecnologies (CENT) de l'UJI, així com pel Centre de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE) de Castelló, la jornada persegueix difondre el maneig i l'ús de la distribució LliureX, el programari lliure de la Generalitat Valenciana (GVA) per a la introducció de les TICs en el sistema educatiu valencià.
La vicerectora d'Estudis i Docència de l'UJI, Isabel García Izquierdo, ha sigut l'encarregada d'inaugurar l'esdeveniment digital en una presentació en la qual ha recordat la importància de la temàtica d'aquesta trobada en la situació actual, ja que les circumstàncies d'aïllament han abocat a una implementació urgent de les noves tecnologies de la informació en l'educació.
De la mateixa manera, ha destacat que aquest tipus de jornades «harmonitzen plenament» amb la voluntat institucional del Pla UJI Digital i amb la missió de la universitat pública de Castelló: servir a la societat mitjançant la transmissió crítica del coneixement. «Des de l'UJI promovem el programa lliure LliureX com a eina per a reduir la bretxa digital», ha afegit la vicerectora, que ha posat el focus en la rellevància de la innovació educativa com a valor diferencial per a les institucions i els professionals del sector.
En la inauguració de la trobada també ha estat present el coordinador del projecte LliureX en l'UJI, Julio Pacheco Aparicio, qui ha incidit en què la modificació del format, obligat a realitzar-se de manera telemàtica per la pandèmia, ha permés al congrés comptar amb ponents que «d'una altra manera, potser, per temps i desplaçament no haurien pogut vindre». També ha destacat que la investigació i el debat sobre LliureX permeten definir, juntament amb la Generalitat Valenciana, un «laboratori educatiu» on estudiar la competència digital que ha de tindre l'estudiant, així com la necessitat d'aquest d'aprendre diferents matèries tècniques.
La presentació de les jornades també han comptat amb el director general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la GVA, José Manuel García Duarte, i el director general per a l'Avanç de la Societat Digital, Pedro Pernías Peco. Aquest últim ha considerat «imprescindible» el propòsit LliureX, entenent-ho com una «peça necessària» per a la transformació digital de la societat i emfatitzant el fet que el programari «està viu, és actiu i té una responsabilitat que complir» en un futur. Per part seua, García Duarte ha assenyalat que el projecte «està consolidat, va vindre per a quedar-se i ací està», encara que postil·la: «El paradigma que afig la situació propiciada pel COVID-19 fa que hàgem de pensar què volem ser de majors, fins i tot més enllà de LliureX».
«La telecomunicació cal evolucionar-la i per a això hem de treballar en els processos docents», ha asseverat el director de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, que defensa la necessitat de pensar en les futures formes d'avaluació, a compaginar de manera correcta l'educació presencial amb la virtual i integrar de manera eficient el Big Data. «LliureX ha d'obrir les seues fronteres i amplificar-se per a acceptar els nous reptes», ha sentenciat.
Quant al programa de les jornades, la primera conferència del mateix ha correspost a l'advocada experta en ciberseguretat i autora de Datanomics (Ed. Planeta-Deusto), Paloma Llaneza, qui ha analitzat la forma en la qual «les dades que donem hui afecten el nostre jo del demà». En la seua intervenció, Llaneza ha declarat que «qui controla la tecnologia és capaç de veure i registrar el nostre comportament en el seu estat natural», destacant la importància del paper de les Tics en aquesta premissa. Actualment, gràcies a les possibilitats tecnològiques, no existeix la «sensació d'estar analitzats» en mancar de control físic, per la qual cosa «desapareix la sensació» i promou un comportament real de l'individu, generant gran quantitat d'informació natural de l'usuari que queda registrat.
Finalment, ha subratllat dos dels àmbits que més preocupació en matèria de ciberseguretat han generat a Europa en els últims anys, el reconeixement facial i els dispositius amb micròfons, així com la importància de la protecció de dades a nivell educatiu en les primeres fases. Llaneza ha assegurat que els més joves «estan sotmesos a una vida en la qual no podran tindre un desenvolupament personal complet», ja que els nadius digitals estaran «mapejats per a tota la vida» i acompanyats per una empremta digital permanent.