L'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere «Purificación Escribano» (IF) de la Universitat Jaume I de Castelló ha inaugurat avui el XXIV Congrés Internacional «¿Quién teme a Virginia Woolf? La indignación de las mujeres en tiempos de manadas». La trobada, que es realitza de manera telemàtica a causa de la situació de confinament actual amb motiu de la crisi de la COVID-19, ha comptat amb tres ponències convidades de la mà d'Ana Bernal-Triviño (RTVE, Público, UOC), María Martínez (UNED) i Irantzu Varela (Faktoria Lila).
Amb l'objectiu d'aprofundir en la idea de fer intel·ligible «el dolor, la ràbia i la indignació» de les dones davant un patriarcat que «assisteix al rearmament de la misogínia», el congrés compta, a més d'amb les tres convidades, amb més d'una desena de comunicacions organitzades en taules temàtiques i espai de debat. Tant els fòrums, entesos com a espai per als fils argumentals i els possibles debats, com les ponències estaran disponibles durant dues setmanes, des d'avui fins al 7 de maig, en el terreny virtual organitzat per a la trobada.
María José Gámez Fuentes i Emma Gómez Nicolau, directores del congrés del IF, han volgut agrair tant al comité organitzador i al científic com al públic participant el tracte i la facilitat que ha permés realitzar la iniciativa en aquesta circumstància excepcional de la quarantena. «Hem hagut de realitzar una sèrie d'ajustos que esperem que facen més plaent i productiu durant aquests dies el debat», han declarat en l'acte digital de presentació, i han recordat que la plataforma virtual permet que els i les participants realitzen la seua contribució per escrit o mitjançant un xicotet vídeo.
La primera de les conferències ha correspost a la intervenció d'Ana Bernal-Triviño, professora de la Universitat Oberta de Catalunya i periodista en Público i RTVE. En aquesta ponència, titulada «Estratègia dels discursos masclistes: la misogínia de les faules contra el feminisme», Bernal-Triviño defensa la necessitat de «recuperar la memòria històrica» per a fer front al desconeixement de la societat sobre matèries i aspectes relacionats amb el feminisme. Un espai de desinformació que «alimenta i fa créixer» la faula informativa entesa com a gran eina del discurs masclista.
«Els mitjans de comunicació reprodueixen i amplifiquen la lògica masclista en exposar el relat i els estereotips de gènere sense qüestionar-los», ha afirmat la periodista, que afig que la faula i la negació, fomentats per la intoxicació i la desinformació, són les principals armes de supervivència de l'estratègia masclista en l'actualitat. De la mateixa manera, ha destacat que, malgrat que la missió dels mass media hauria de ser sensibilitzar i previndre contra la violència de gènere i a favor dels drets de la dona, existeix una «violència mediàtica» en la qual el masclisme enforteix el seu imaginari.
Després de mostrar exemples pràctics i actuals de faules, mites, males pràctiques i de violència mediàtica en titulars i contingut de gran varietat de mitjans, Bernal-Triviño ha subratllat que la solució passa per la formació específica tant dels periodistes i els professionals de la comunicació com de la ciutadania. Posant especial èmfasi en el mecanisme de redacció de titulars informatius que acaben per danyar les dones que pateixen processos de violència, la professora ha recordat que amb aquests mecanismes s'estableix no sols un judici real i legal, sinó també un judici mediàtic que implica una victimització tant de la víctima com dels seus fills.
Per a finalitzar, la ponent ha enumerat i explicat una sèrie de pautes per a informar correctament en aquest context, ha destacat la importància social d'exercir una «militància informativa» i ha recordat: «És necessari marginar les veus informatives que no treballen de forma adequada la informació i fomenten la violència mediàtica i donar validesa als mitjans que informen de forma adequada».