La Universitat Jaume I, juntament amb la Càtedra Enric Soler i Godes i l’Institut d’Estudis Catalans, ha iniciat les XXIV Jornades d’Història de l’Educació, que se celebren per primera vegada a la universitat pública de Castelló, i que en aquesta edició estaran dedicades a l’impacte de les reformes educatives durant l’etapa democràtica (1975-2006).
L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de la rectora de l’UJI, Eva Alcón; el president de la Generalitat, Ximo Puig; el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països Catalans, Joan Soler, i el professor de l’UJI i membre del comitè organitzador Manel Martí.
Eva Alcón ha destacat «el valor universal innegable de l’educació» i la seua importància per a l’avanç i progrés de les persones i les societats. En aquest sentit, ha afirmat que «l’educació és necessària en tots els sentits» per a assolir millors nivells de benestar social i creixement econòmic, enfortir valors cívics, i per a propiciar la mobilitat social i anivellar les desigualtats. «En aquest moment de profundes transformacions encara es fa més evident aquesta importància angular de l’educació perquè l’impuls de la ciència, la tecnologia i la innovació també té molt a veure amb l’educació i la formació», ha assenyalat la rectora.
Per la seua part, Ximo Puig ha posat en relleu la capacitat de l’educació per a despertar l’esperit d’aprenentatge i pensament crític, els valors de convivència i l’impuls social. «El paper del professorat en la transmissió del coneixement científic i del pensament humanístic és essencial per a la democràcia, un pensament que ha de respondre amb valentia i actitud crítica davant de la irracionalitat i el fanatisme. L’educació és el millor ascensor social d’un país, i que eixe ascensor funcione és imprescindible per a la cohesió, el benestar i la prosperitat d’un poble», ha afirmat.
Les jornades, que es realitzen de forma virtual per la situació extraordinària ocasionada per la COVID-19, abordaran al llarg de dos dies les reformes educatives i la renovació pedagògica de l’educació infantil, primària i secundària obligatòria; polítiques educatives i experiències pràctiques en l’àmbit de la formació professional; l’educació de persones adultes durant el període democràtic; històries de vida de mestres anònims i renovadors del segle XX, així com la recerca i docència en Història de l’Educació.